Resultats de la cerca

Estudià ciències matemàtiques a la Universitat de Barcelona 1959-64 Després d’ocupar diverses places de professor en aquesta universitat, entre el 1970 i el 1972 es traslladà a París, on feu els primers treballs de recerca sota la direcció d’André Lichnerowicz Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1976, treballà en diverses recerques relacionades amb la geometria diferencial, especialment la cohomologia de les varietats complexes i la teoria de les foliacions holomorfes Del 1986 al 1990 presidí la Societat Catalana de Matemàtiques L’any 1990 fou elegit membre…

El cos, de color d’oliva, és comprimit lateralment i recobert tot ell de grans escates L’aleta dorsal, única, és allargada, i l’anal té el primer radi espiniforme La carpa no té dents, i a la part superior de l’orifici bucal presenta quatre barbetes, dues a cada costat Es nodreix de larves de dípters i d’altres insectes aquàtics, de cucs i de petits molluscs És originària d’Àsia, d’una àmplia zona des de la Manxúria fins a prop de la mar Negra Viu en estanys o rius de corrent lent i en fons de vegetació densa Hiverna en moles sobre el fons en indrets profunds Malgrat que la seva carn és menys…

Les fulles, grans, arrodonides, amb el marge dentat i el pecíol curt, són recobertes de petits pèls i una mica aspres al tacte, i les flors, que apareixen en ple hivern, abans que les fulles, són unisexuades, les masculines reunides en aments penjants moc dels avellaners i les femenines, de llargs estams vermells safrà dels avellaners, en grups de 2 a 5 El fruit, l’ avellana , és una núcula envoltada d’un involucre foliós, de llavor, també anomenada avellana, comestible Difós per una gran part de la regió eurosiberiana, als Països Catalans es fa espontàniament sobretot a la muntanya mitjana…

Damunt una plataforma de baixos fons, que enlloc no assoleixen els 20 m de profunditat, constitueixen l’acabament SE de les calcàries cretàcies del Montgrí Les Medes presenten un gran interès zoogeogràfic la fauna marina originà abundor de corall, molt recercat des de la baixa edat mitjana L’exploració intensiva de les coves submarines des del 1954 n'ha fet desaparèixer les varietats estimades, com també en fa desaparèixer el nero La fauna terrestre és especialment notable conills i ocells aquàtics corb de mar i gavina Les gavines, unes 3000 parelles, produeixen guano i han…

Hi ha diferents factors que influeixen en la creació d’un viver el clima, el sòl i l’economia Tots els vivers han de tenir una selecció de peus mare, o plantes destinades a proporcionar llavors, empelts, etc Aquestes plantes han estat seleccionades acuradament per tal de controlar l’autenticitat de les varietats En els vivers hom pot sembrar les plantes directament en el sòl o bé realitzar conreus en contenidor amb substrats artificials En general, els vivers són tancats en hivernacles o són cultius protegits, però hom també pot els fer a l’aire lliure…

És conreada per tal d’aprofitar-ne els caluixos hom els guarda de la llum per tal que esdevinguin blancs Necessita sòls frescs i sobretot profunds les arrels baixen fins a 1 m, i és exigent en principis nutritius Vol climes suaus, amb un elevat grau higromètric i una bona insolació Té un efecte diürètic, i aporta força calci, fosfat i fibra És molt pobre en calories Api © CIC - Moià Les varietats més conreades són la verda comuna , que és la més corrent al Maresme i es fa alta d’uns 50 cm la verda de Pasqua , més baixa, de caluixos amples i carnosos, fàcilment blanquejables la…

És una planta mediterrània meridional, de llocs càlids, que abunda a les rambles de les costes ibèriques, al sud de l’Ebre i també a Eivissa baladrar més al nord, hom la troba molt sovint conreada als jardins, sobretot la varietat amb flor doble El baladre és susceptible de sofrir diversos tipus de poda, o d’empelt sobre peu alt, per a l’obtenció d’exemplars arboris És, però, sensible a les glaçades fortes i a l’atac de molts insectes Hom el multiplica amb esqueixos d’àpex de tija És una planta rica en glucòsids oleandrina, un isòmer de la digitalina, i d’altres, especialment actius, per la…

Cristallitza en el sistema monoclínic Forma cristalls inclosos o implantats, de formes prismàtiques, o bé grans informes És de color negre, verdós o verd fosc, segons la quantitat de ferro que contingui opac o alguna vegada translúcid fràgil i de fractura irregular òpticament és biaxial positiu o negatiu Té duresa 5,5-6 i pes específic 3,23-3,52 La proporció de Al 2 O 3 varia entre 4% i 12% i la de Fe 2 O 3 entre 4% i 16% A partir d’aquestes proporcions n'han estat fets dos grups el dels minerals que tenen més Fe 2 O 3 , dins el qual hi ha l' augita comuna i l' augita basàltica, i el dels que…

Hom pot considerar que va des de -2500 a -590 milions d’anys, o a -690 si hom considera que l’Ediacarià és al Fanerozoic Es tracta de la part del Precambrià més coneguda de la qual hom coneix més nombre i varietats de fòssils, malgrat que siguin escassíssims S'hi troben protòfits, però no hi ha evidències clares de protozous malgrat que degueren existir Són abundants els estromatòlits i les pistes fòssils Al final hom troba excepcionalment restes variades de metazous celenterats, anèllids i altres animals d’atribució insegura En conjunt no permeten d’establir cap bioestratigrafia…

Estudià a la Universitat de Kyoto, on es graduà en ciències l’any 1954, i obtingué un màster l’any 1956 L’any 1957, a instàncies d' Oscar Zariski , anà a Harvard, on es doctorà el 1960 Posteriorment fou successivament professor a les universitats de Brandeis i Columbia fins el 1968, que es reincorporà a la Universitat de Harvard El 1975 retornà al Japó i fou nomenat professor a l’Institut per a la recerca matemàtica de la Universitat de Kyoto, que dirigí entre el 1983 i el 1985, i on es jubilà 1991 En el període 1996-2002 fou president de la Universitat de Yamaguchi, i posteriorment director…