Resultats de la cerca
Es mostren 677 resultats
Marededéu de Guimerà
Art romànic
Talla de fusta que es conserva en força mal estat en una casa de la població ECSA-M Macià Aquesta talla de la Mare de Déu va ser trobada l’any 1970 en unes golfes d’una casa i actualment es conserva en un domicili particular de la població El seu estat de conservació és molt deficient i ha perdut l’Infant, els dos braços i la major part de la policromia Malgrat el deteriorament de la imatge encara resten elements que permeten descriure la marededéu entesa com a Tron de la Saviesa Està representada amb la frontalitat i rigidesa que és habitual en aquest model iconogràfic, però dins de la…
Llibre Vermell de Montserrat
Música
Còdex Nr. I de la Biblioteca del Monestir de Montserrat, que rep aquest nom per l’enquadernació en vellut vermell de què fou objecte al final del segle XIX.
Es tracta d’una miscellània religiosa escrita durant la darrera dècada del segle XIV, que inclou un cançoner musical destinat als pelegrins que acudien al santuari montserratí El cançoner, conegut amb el nom de Llibre Vermell , consta de deu cants monòdics i polifònics en llatí, català i occità, alguns dels quals són danses Entre ells hi ha Los set gotxs recomptarem , els primers goigs en català i una de les poques composicions conegudes en llengua catalana de l’Edat Mitjana El virelai Inperayritz/Verges ses par , d’altra banda, és una de les dues úniques peces polifòniques que existeixen en…
Enric Majó i Miró
Cinematografia
Actor.
Vida Abandonà els estudis a tretze anys, i el 1964 s’installà a Barcelona per estudiar a l’Institut del Teatre Un any després, Adolfo Marsillach li donà un paper secundari a Después de la caída Arthur Miller després guanyà protagonisme al costat de Pau Garsaball a En Baldiri de la costa Joaquim Muntañola i El retaule del flautista Jordi Teixidor Des del 1971 i durant tres anys treballà en la companyia de Núria Espert Destacà també en títols com ara Quan la ràdio parlava de Franco 1979, Josep Maria Benet i Jornet, Terra baixa Àngel Guimerà i Tartan dels micos Terenci Moix En el cinema debutà…
Palmira Jaquetti i Isant

Palmira Jaquetti i Isant
Literatura
Música
Poetessa, compositora i etnomusicòloga.
El 1910 ingressà a l’Escola Normal de Barcelona, on es graduà a 19 anys Estudià piano al Conservatori del Liceu i a l’Escola Municipal de Música, on fou alumna de Robert Goberna, Joan Suñé i Sintes, Francesc Pujol i Cristòfor Taltabull Posteriorment cursà el batxillerat i la carrera de filosofia i lletres, que acabà el 1927, com a alumna lliure Detingué una càtedra de literatura francesa en un institut d’ensenyament mitjà, i impartí classes de música Participà en les campanyes de recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, impulsades per Rafael Patxot i l’Orfeó Català, primerament…
, ,
velació
Cristianisme
Cerimònia monàstica del ritual de la consagració de verges en què hom imposa el vel a la religiosa com a símbol de les esposalles amb Crist.
Mencionada ja al segle V, s’inspira en el cerimonial de la velació de l’esposa de l’antic ritual del matrimoni
reproductora
Tecnologia
Màquina per a copiar fitxes o targetes perforades, és a dir, per a reproduir les perforacions d’unes targetes o fitxes perforades a unes altres de verges.
Garriga

Armes dels Garriga-Nogués
Economia
Família de comerciants i de banquers originària de Vic, on nasqué Josep Garriga
(mort vers el 1830), fundador, a Saragossa, de la casa Josep Garriga i Fills, dedicada al cobrament de lletres i de comissions, amb seu també a Barcelona.
Els seus fills Josep Garriga i Llastanós natural de Vic i Manuel Garriga i Llastanós Vic 1802 — Saragossa 1863 crearen 1831 a Barcelona la societat Garriga Germans, especialment dedicada a tirs, a ports i a diligències Posteriorment, en aparèixer els primers ferrocarrils, invertiren en la creació de la xarxa ferroviària espanyola, i a Lleida fundaren Garriga i Tremulla, per al comerç de teixits El 1852 es formà la societat Garriga Germans i Fills, de la qual, el 1862, es retiraren Josep Garriga i Llastanós i els seus fills Josep i Joan Garriga i Vergés , amb la qual cosa restà a les mans dels…
Emma Suárez Bodelón
Cinematografia
Actriu cinematogràfica castellana.
Debutà a Memorias de Leticia Valle 1979, de Miguel Ángel Rivas Els anys vuitanta actuà, entre d’altres, sota la direcció de José Luis Garci Sesión continua , 1984, José Luis Borau Tata mía , 1986 i Isabel Coixet Demasiado viejo para morir joven , 1988 Consolidà la seva carrera a partir de la dècada de 1990 amb Julio Medem Vacas , 1991 La ardilla roja , 1993, i Tierra , 1996, premis Ondas de cinema 1996 i Fotogramas de Plata 1997, Juan Estelrich Jr La vida láctea , 1992 i Pintadas , 1996, Manuel Iborra Orquesta Club Virginia , 1992, Rosa Vergés Souvenir , 1994, Pilar Miró El perro del…
putxinel·li

Representació dels putxinel·lis anglesos Punch i Judy
ALoan (CC0)
Arts de l'espectacle (altres)
Titella de guant.
Es tracta, generalment, d’un ninot compost d’un cap i uns braços enganxats al vestit sovint sense un cos sòlid a sota dins el qual el titellaire fica la mà per tal de fer-lo bellugar Segons que ho demani l’acció, les mans poden ésser canviades per altres mans amb garrot, espasa, etc Per a la representació dels putxinellis, el titellaire s’amaga darrere una cortina o una espècie d’ampit de fusta, o boca d’escenari alçat, per damunt dels quals fa sortir les figures En el parlar, generalment hom estrafà la veu, de vegades amb l’ajut d’una llengüeta Les representacions són fetes, al més sovint, a…
La Nostra Revista
Publicacions periòdiques
Revista cultural i política fundada a Mèxic (1946-54) per Avel·lí Artís i Balaguer.
Al principi fou publicada mensualment, però des del 1951 fou molt irregular N’aparegueren setanta-cinc números el número 1 es publicà el gener de 1946 i el darrer correspon al maig-setembre de 1954 Avellí Artís n’era director i el redactor en cap i el secretari fou Vicenç Riera i Llorca i, els darrers anys, Joan Rossinyol Estava dividida en seccions, entre les quals cal destacar Panorama polític, Teatre, Música i els músics, Les arts i els artistes, Revistes i periòdics i L’economia ultradirigida Fou illustrada pels artistes Francesc Domingo, Emili Grau-Sala, Gausachs, Carles Fontseré i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina