Resultats de la cerca
Es mostren 884 resultats
qüestió de confiança
Política
Pràctica de nombroses democràcies parlamentàries per la qual el cap de govern o primer ministre sotmet la seva continuïtat i la de l’executiu que presideix a l’aprovació del cap d’estat o bé de l’assemblea legislativa.
Representa el procediment invers a la moció de censura , impulsada per l’oposició contra el govern En molts països s’utilitza el mecanisme de la qüestió de confiança tot i no estar reglamentat, atès que només cal que el president del govern la plantegi Per regla general, és utilitzada en ocasió de l’aprovació de determinades lleis el suport de les quals no està garantit, i per aquest motiu és molt freqüent en les democràcies on la disciplina de vot no s’aplica de manera molt estricta Poc utilitzada en el sistema parlamentari espanyol, hi és tanmateix regulada en la Constitució de…
Singapur 2015
Estat
L'actualitat política del país va estar marcada per l'aclaparadora victòria del governant Partit d'Acció Popular PAP en les eleccions legislatives del setembre del 2015, amb una quota de vot del 69,9% i 83 dels 89 escons del Parlament El partit, que ha guanyat totes les eleccions des dels primers comicis, l'any 1965, es va recuperar així del mínim històric del 60% assolit l'any 2011 i es va imposar al principal partit de l'oposició, el Partit dels Treballadors, que es va quedar amb només sis escons La poca demanda global i l'alentiment de la Xina, un dels principals socis…
Nauru 2012
Estat
Al juny, el primer ministre, Sprent Dabwido, va fer cessar tot el seu gabinet de ministres i en va nomenar un de nou, que inclou cinc membres de l'oposició, entre els quals hi ha l'exprimer ministre Marcus Stephen El primer ministre va buscar així el màxim suport a les reformes constitucionals que, a final de mes, van quedar a un sol vot dels dos terços que necessiten perquè les aprovi el Parlament Per això, el Govern va anunciar la fragmentació de la proposta en diferents lleis, per facilitar-ne l'aprovació Al setembre, van arribar els 30 primers sollicitants d'asil al camp de processament…
llei de Normalització Lingüística a Catalunya
Llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 6 d’abril de 1983, sense cap vot en contra i amb una sola abstenció.
La voluntat d’aconseguir-hi un consens general explica la seva llarga gestació 1980-83 a partir d’un esborrany promogut pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat el 1980, una ponència nomenada per la Comissió de Política Cultural del Parlament elaborà una proposició de llei conjunta juny de 1982, sotmesa a dictamen del Consell Consultiu desembre de 1982, abans de ser aprovada pel ple l’abril següent Concebuda com a llei de desenvolupament de l’article 3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, després de fer referència als drets dels ciutadans títol preliminar se…
abstinència
Religió
Privació d’un plaer o d’un menjar, especialment de carn, en compliment d’un precepte religiós o d’un vot especial.
L’abstinència fou practida per molts pobles de l’antiguitat La Bíblia enumera una sèrie d’aliments prohibits als israelites, com la sang i els animals estrangulats Els musulmans durant el Ramadan s’abstenen de fumar i dels actes sexuals El cristianisme ha practicat també l’abstinència, més rigurosa en els ambients monàstics i ascètics, i encara més especialment a l’Esglésies d’Orient Les Esglésies protestants consideren, generalment, l’abstinència contrària a l’evangeli
Itàlia 2018
Estat
El país va celebrar eleccions legislatives el 4 de març, que van suposar un fort capgirament en la dinàmica política interna i que també van tenir un important impacte exterior, principalment a la Unió Europea Els resultats van estar molt condicionats per la nova llei electoral, de caràcter proporcional, que va dificultar molt la formació d’un govern amb una majoria sòlida per a governar La candidatura més votada va ser la coalició de centredreta formada per cinc partits nacionals i deu de regionals Els nacionals eren la Lliga Nord, Força Itàlia, Germans d’Itàlia, Nosaltres amb Itàlia i Unió…
Parti Communiste Français
Història
Associació política francesa nascuda el 1920 a partir de l’escissió produïda en el Congrés de Tours de la Section Française de l’International Ouvrière (SFIO).
La majoria hi decidí d’adherir-se a la Tercera Internacional i, l’any següent, prengué el nom actual Del 1934 al 1938 formà part del Front Popular bé que el 1936 no participà en el govern del socialista Léon Blum Durant l’ocupació nazi de França 1940-44, participà activament en la Resistència, després, però, que s’hagueren trencat les bones relacions entre Hitler i Stalin Posteriorment participà, bé que breument, en el govern A partir del 1947, però, restà novament aïllat Pel juny del 1972 signà un programa comú amb els socialistes, al qual s’adheriren posteriorment els radicals d’esquerres…
Eleccions al Parlament de Catalunya
Les eleccions convocades pel president espanyol Mariano Rajoy després de l’aplicació de l’article 155, pel qual tot el Govern català és destituït, se celebren en un ambient d’elevada tensió, a causa de l’empresonament d’una part dels membres del Govern català i l’exili de la resta inclòs el president, dels pronunciaments de la Junta Electoral contra símbols i expressions dels partits no constitucionalistes i de l’hostilitat verbal de determinades opcions Després del recompte del vot exterior 24 de desembre, els resultats donen com a clars vencedors a Ciutadans, el partit encapçalat per Inés…
Francesc d’Aranda
Història
Cavaller aragonès.
Visqué a la cort de Pere el Cerimoniós, i fou conseller de Joan I i de Martí I Fou procurador general de la reina Violant i preceptor de l’infant Ferran El comte de Prades l’acusà, falsament, d’haver emmetzinat l’infant Ferran 1389 a fi que la successió recaigués en l’infant Martí Acompanyà l’infant Martí en la seva expedició a Sicília, d’on tornà el 1395 en ambaixada prop de Joan I, i trameté socors a l’illa Administrà també els béns de Maria de Luna El 1398 ingressà com a donat a la cartoixa de Portaceli a València Des que, el 1402, el rei Martí l’envià com a ambaixador prop de…
Cambra dels Comuns

Parlament de Londres, seu de la cambra dels Comuns
© Lluís Prats
Cambra baixa del parlament britànic.
Els seus membres 659 el 1997 són elegits per a un període màxim de 5 anys la cambra és dissolta habitualment abans d’esgotar aquest període en el moment que el primer ministre considera que en la contesa electoral les circumstàncies són favorables al seu partit Cada circumscripció electoral elegeix un únic membre de la cambra mitjançant sufragi universal directe no poden ésser elegits els sacerdots, els funcionaris i els pars si no renuncien els títols nobiliaris Presideix la cambra el speaker , que dirigeix els debats El primer ministre ha d’ésser elegit forçosament, des de l’inici del s XX…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina