Resultats de la cerca

Especialitzat en cirurgia toràcica, inventà i posà en pràctica la cambra pneumàtica de baixa pressió 1903 i diferents perfeccionaments d’aquesta, que permeteren la manipulació quirúrgica d’òrgans intratoràcics sense greus alteracions respiratòries

Especialitzat en història econòmica i social És investigador de l’Institut Max-Planck d’història a Göttingen Ha estat un dels capdavanters, juntament amb Alf Lüdtke, de l' Alltagsgeschichte història de la vida quotidiana, la qual pren com a model la microhistòria italiana, la history from below història des de baix britànica i l’antropologia simbòlica nord-americana per criticar l’estructuralisme imperant en els estudis d’història social a Alemanya A partir d’aquesta visió etnogràfica, que troba suport en la deep description descripció densa de Clifford Geertz, ha estudiat els processos de…

Estudià a Hamburg i Milà, i el 1958 debutà a Lübeck Entre el 1962 i el 1988 cantà a la Deutsche Oper de Berlín, i parallelament actuà en altres teatres i festivals, als quals era convidada assíduament Així, per exemple, actuà a Bayreuth 1963-65, a l’Òpera de Viena 1965-88 i a la Deutsche Oper de Berlín 1962-95 El 1969 interpretà al Covent Garden de Londres La dona sense ombra , de R Strauss, actuació que repetí a Salzburg 1974, San Francisco 1976 i Buenos Aires 1979 El seu repertori, lligat als papers de mezzosoprano dramàtica, incloïa òperes de G Bizet Carmen , R Strauss, G Verdi Falstaff…

Estudià música a Colònia i debutà com a Ludovico Otello a Aquisgrà, on romangué del 1961 al 1963 El 1970 entrà a formar part de la companyia de l’Òpera d’Hamburg El 1972, després del seu triomf al Teatro alla Scala en el paper d’Osmin El rapte del serrall , inicià una brillant carrera internacional que el dugué a Múnic, Viena, París, Salzburg i Bayreuth Especialitzat en el gran repertori alemany, representà els papers de Sarastro La flauta màgica , Osmin, Rei Marke Tristany i Isolda i Pogner Els mestres cantaires de Nuremberg , papers en els quals fou considerat un intèrpret de…

Doctor en dret per la Universitat de Viena sota la direcció de Hans Kelsen i Othmar Spann L’any 1938 fugí d’Alemanya i s’installà als Estats Units, on es naturalitzà el 1944 Fou professor de ciència política a les universitats de Viena, Luisiana, Munic i Stanford Les seves obres principals han tingut ressò pels seus estudis sobre el gnosticisme, l’alienació, el seu tractament de les religions i la política, sobretot en l’estudi de la generació de la violència política i la devastació resultant dels règims totalitaris Entre d’altres, destaquen The New Science of Politics 1952 i els sis volums…

Els anys trenta es donà a conèixer com a actor de teatre i de cinema amb la interpretació d’obres de Goethe, Schiller i Shakespeare Treballà a Berlín del 1937 al 1944 i continuà la seva carrera a Lübeck, Zuric i Hamburg, on promogué la creació del moviment Junge Bühne posteriorment escola de teatre Ernst Deutsch Un dels actors alemanys més destacats de la postguerra, destacà com a intèrpret de Jedermann ‘Un qualsevol’, d’Hugo von Hofmannsthal, al Festival de Salzburg 1952-59, del Faust , de Goethe 1957 i del Macbeth , de W Shakespeare 1964 La dècada de 1970 treballà sobretot amb el director…

Començà a competir en la Fórmula 1 el 1991 i l’any següent guanyà el Gran Premi Spa de Bèlgica Aquell mateix any s’incorporà a l’escuderia Benetton i la temporada 1994 aconseguí per primera vegada el títol de campió del món de Fórmula 1, títol que revalidà l’any 1995 Fitxà per Ferrari la temporada 1996 i les temporades 1997 i 1998 quedà en segon lloc Un accident greu li impedí, el 1999, de lluitar pel títol però guanyà els campionats de les temporades 2000, 2001, 2002, 2003 i 2004, i arribà a una xifra única de set títols mundials, superant Juan Manuel Fangio El 2006 anuncià la seva retirada…

Músic d’orquestra de formació, ha estudiat sobre el terreny la complexitat de les músiques centreafricanes Ha recollit i enregistrat les pràctiques musicals de prop d’una seixantena d’ètnies, a partir de les quals n’ha descrit i analitzat els sistemes musicals És autor de diversos llibres i de nombrosos articles, i ha dirigit o collaborat en l’enregistrament d’algunes desenes de discos La seva obra més important és Polyphonies et polyrythmies instrumentales d’Afrique centrale structure et méthodologie 1985 Fou director del departament d’etnomusicologia del Laboratoire de Langues et…

Estudià a la Staatliche Hochschule für Musik de Friburg 1947-51, on fou alumne de Konrad Lechner i Gustav Scheck Un cop acabats els estudis, fou flautista de la Capella Coloniensis i del 1984 al 2000 director titular Collaborador de la Schola Cantorum Basiliensis des del 1957, primer com a professor i després com a director, a partir de 1979 creà una classe de direcció coral que  dirigí fins el 1995 Destacà com a intèrpret de música antiga amb flauta de bec i flauta travessera, i publicà estudis sobre interpretació de música antiga Fou fundador del Linde Consort, amb el qual enregistrà moltes…

Abandonà els estudis de disseny industrial per centrar-se en la música, especialment el piano i el cant Perfeccionà la seva tècnica vocal a Viena i més tard ho feu al Mozarteum de Salzburg El 1967 fou premiat en un concurs de cant a la capital austríaca i tres anys després guanyà un premi similar a París, ciutat on acabà la seva formació El 1975 formà el Lieder Quartet juntament amb AM Miranda, C Wirtz i JC Orliac, amb els quals enregistrà la integral dels trios i quartets vocals de J Haydn El 1978 participà en l’estrena de l’òpera Nietzsche , d’A Clostre, i posteriorment combinà el repertori…