Resultats de la cerca

Aquest estany, amb les maresmes que l’envolten, s’estén entre la Platja de Canet i la Platja de Sant Cebrià, nuclis turístics units per una carretera que segueix el cordó litoral el grau de desguàs travessa aquesta zona sorrenca al S de l’estany hom hi practica la pesca i la caça L’agricultura és la principal font de riquesa del municipi La vinya ocupa 584 ha 218 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior dins la zona del Rosselló dels Aspres, 205 a la de vins d’aperitiu, 160 a la de vi corrent i 1 a raïm de taula Hi ha 142 ha d’arbres fruiters…

Es troba a la zona de transició entre els contraforts més orientals del Caroig i la Costera El Montot separa aquest municipi de la Ribera Alta El terme és drenat pel riu de Sallent i pel seu afluent per la dreta, el riu d’Anna El naixement d’aigua més important és el de l’ albufera d’Anna on és practicada la pesca de barbs, carpes i anguiles, el qual, amb un cabal de 24000 l per minut, és l’origen d’aquesta llacuna El regadiu, que aprofita l’aigua de diverses fonts i de l’albufera, ocupa 450 ha i es troba en constant extensió hom hi conrea taronges, hortalisses i tabac El secà gairebé 1000…

La ramaderia, en progressió, és un complement de l’economia hi ha gairebé 40 caps de bestiar boví i uns 600 d’oví, que aprofiten les 85 ha de prats naturals El fort creixement que ha experimentat la població, els últims decennis, ha estat causat per l’extensió de la zona d’influència de Perpinyà, on treballa una part de la població activa del municipi El poble 513 h agl i 99 h diss 1982 14 m alt és establert vora l’església parroquial, a la carretera d’Elna a Tuïr Dins el terme hi ha, també, la masia i antic poble de Valric, a més del mas de la Fàbrega, el mas de l’Ou i el mas de…

Les dimensions del territori són característiques de cada espècie i depenen de la quantitat i la natura de l’aliment els carnívors necessiten un territori més extens que els omnívors i de la productivitat del territori els animals que viuen a la sabana tenen un territori més gran que no pas els que viuen al bosc L’estructura del territori varia segons les espècies, i pot ésser el niu, els llocs freqüentats regularment per a capturar l’aliment o per a deixar-hi els excrements, la zona on és efectuada l’exhibició nupcial, etc Els límits del territori no són unes línies, sinó unes…

La vinya és el conreu dominant i una riquesa important, bé que recentment hom hi ha introduït el conreu d’albercoquers resten encara claps d’alzines sureres, que abans cobrien aquesta regió muntanyosa, i algunes oliveres La vinya dels Aspres és esmerçada en l’elaboració d’aperitius i de vins generosos amb la denominació de Rosselló dels Aspres és coneguda una zona del Rosselló i del Vallespir amb una petita part del Conflent al voltant de Vinçà, entre la Tet i l’Albera, exclosa la Marenda, que ocupava 1964 9 980 ha, el 1980 descendí a 560 ha i que produeix vi de qualitat superior el vi dolç…

Situació i presentació Limita amb Olot N, Santa Pau E, Sant Feliu de Pallerols SE i la Vall d’en Bas S i W El pla de les Preses és format per materials pliocènics, que per un llindar passa a la cubeta de Santa Pau, també d’origen tectònic És per tota aquesta zona de contacte entre els termes de les Preses, Olot i Santa Pau per on s’estén el sector volcànic i el veïnat anomenat Bosc de Tosca El municipi consta d’una part muntanyosa, accidentada pels vessants septentrionals i occidentals de la serra del Corb 936 m, formada per materials eocènics, amb colades volcàniques, i pels cingles de…

L’oli, el vi i les ametlles són els principals productes agrícoles Des dels anys vuitanta és un important centre turístic a l’estiu, gràcies al riu Vero És situada al peu d’una gran roca espadada coronada per un antic castell, després monestir d’Alquézar Santa Maria d’Alquézar Era una canonja augustiniana establerta al final del segle XI Enclavada en una zona disputada pels bisbes d’Osca i de Roda de Ribagorça, a mitjan segle XII, després de la conquesta de Tortosa i de la reorganització de la seva diòcesi, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV , príncep d’Aragó, adjudicà a la…