Resultats de la cerca
Es mostren 4994 resultats
Dofí mular
El dofí mular Tursiops truncatus és d’hàbits costaners i la seva supervivència depèn sovint de les preses que pugui sostreure de les arts de pesca que ha collocat l’home Sotmès a aquest règim de vida, no és rar que el seu cos es trobi ple de cicatrius i que les aletes caudals o dorsals hagin pres mal o fins i tot es trobin amputades parcialment Aquest tipus de senyals actuen com un marcatge natural i permeten la reidentificació de molts individus al llarg del temps Jordi Vidal Aquest dofí es caracteritza per la seva silueta robusta i el seu morro curt És de talla més gran que…
Francesc Serés i Guillén

Francesc Serés i Guillén
© Antonio Galeote
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en belles arts i antropologia social i cultural, fou professor d’història de l’art antic i medieval a la Universitat Pompeu Fabra Exerceix de professor de català, feina que compagina amb l’activitat d’escriptor, articulista i tertulià en mitjans de comunicació És impulsor i, des del 2016, director de les residències d’arts, ciències i humanitats d’Olot i Andorra, centres per a estimular els intercanvis i el treball conjunt entre creadors L’any 2018 fou nomenat director de l’àrea de Creació de l’ Institut Ramon Llull , i el juny del 2021 en fou escollit…
,
Josep Gudiol i Ricart
Historiografia catalana
Historiador de l’art.
Vida i obra Fill d’una família benestant d’Osona, oriünda del Mas Godaiol de Folgueroles, i nebot i deixeble de mossèn Josep Gudiol i Cunill Destacà ja en plena joventut pels seus coneixements artístics, i s’inicià com a arqueòleg collaborant amb Pere Bosch i Gimpera en la Secció Historicoarqueològica de l’IEC L’any 1921 es traslladà a Barcelona per estudiar a l’escola d’enginyers, en la qual feu dos cursos, i a vint-i-un anys inicià els estudis d’arquitectura i es titulà el 1934 Al principi de la dècada del 1930 viatjà als Estats Units per estudiar història de l’art, entrà en contacte amb…
Rosa Maria Sardà i Tàmaro

Rosa Maria Sardà caracteritzada per a l’obra La casa de Bernarda Alba
© David Ruano/TNC
Teatre
Actriu.
S’incorporà al teatre professional amb El Knack o qui no té grapa no endrapa 1969, d’Ann Jellicoe La seva trajectòria teatral posterior la situà com una de les actrius més destacades de l’escena catalana i espanyola i fou remarcable la seva capacitat d’interpretar una gran diversitat de registres, des del còmic i humorístic fins al tràgic Reconeguda sobretot des de les seves collaboracions amb el Teatre Lliure i, especialment, amb Lluís Pasqual, actuà, entre molts altres muntatges, a Roses roges per a mi 1976, de S O’Casey Esperando a Godot 1978, de S Beckett Quan la ràdio parlava de…
Andreu Alfaro i Hernández

Andreu Alfaro i Hernández
© Escola Valenciana - Federació d’Associacions per la Llengua
Escultura
Escultor.
Nascut en una família de carnissers, de tradició republicana i valencianista, no fou fins als quaranta-quatre anys, però, que pogué dedicar-se exclusivament a la seva vocació artística Fins aleshores havia compaginat la dedicació al dibuix i l’escultura amb el negoci familiar, primer, i amb la publicitat més tard De formació en gran part autodidacta que afavorí una gran facilitat pel dibuix, en els seus inicis hi tingué una gran influència el crític Vicent Aguilera El 1969 installà taller-estudi propi a Rocafort València, des d’on concebé i projectà la seva obra Relacionat amb el Grup…
Joan Guinjoan i Gispert
Joan Guinjoan i Gispert
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Obtingué el títol de professor de música pel Conservatori del Liceu 1952 L’any 1953 debutà com a concertista de piano a les sales del Centre de Lectura i Teatre Fortuny de Reus i al Teatre Metropol de Tarragona Aquest fou l’inici d’una sèrie de més de 250 concerts arreu d’Espanya, França i Alemanya, que culminà amb una estada a l’École Normale de Musique de París 1954-57, centre on estudià amb Charlotte Causeret i Jules Gentil Establert a París, es dedicà a la interpretació pianística fins el 1959, i combinà aquesta activitat amb la crítica d’art i l’ensenyament del castellà al Centre Latin…
,
Hans Rudolf Giger
Cinematografia
Artista suís.
Estudià disseny industrial i interiorisme a l’Escola d’Arts i Oficis de Zuric 1962-66, i posteriorment treballà com a dissenyador de mobles Publicà dibuixos en revistes underground i construí escultures com Gebärmaschine ‘Màquina de parir’, que causaren sensació per la combinació d’òrgans biològics i maquinària Dedicat exclusivament al seu art des del 1968, creà un món surreal i torturat, alhora repulsiu i impactant, que traslladà a vessants diversos escultura, illustració, pintura i cinema, cobertes de discos, etc Després de publicar el seu primer llibre, Necronomicon 1977, fou…
Kazushi Ono
Música
Director d’orquestra japonès.
Estudià a la Universitat Nacional de Belles Arts de Tòquio, i posteriorment amb Leonard Bernstein, als Estats Units, i amb Wolfgang Sawallisch i Giuseppe Patané, a la Bayerische Staatsoper de Munic El 1987 guanyà el premi de direcció Arturo Toscanini Director principal de l’Orquestra Simfònica de Zagreb 1990-96, de l’Orquestra Filharmònica de Tòquio 1992-99, en 1999-2001 en fou director artístic També dirigí l’Orquestra Estatal de Baden Karlsruhe en 1996-2002, amb la qual interpretà el cicle complet de L’anell del Nibelung de Richard Wagner Del 2002 al 2008 fou titular de l’…
Palau de la Virreina
Façana del Palau de la Virreina
© Fototeca.cat
Edifici rococó situat a la Rambla de Barcelona, que fou construït (1772-76) per a Manuel d’Amat i de Junyent, virrei del Perú, seguint els plànols de Josep Ausich.
El virrei mateix, des del Perú, donà detallades instruccions per a la seva construcció i possiblement decidí d’una manera personal l’estil de la façana, de pedra de Montjuïc i de Santanyí Els escultors Carles Grau i Francesc Serra —que morí en l’obra— realitzaren la seva rica decoració escultòrica i el primer participà, segurament, en la direcció de l’obra Mort Amat, habità el palau la seva muller, Maria Francesca de Fiveller i de Bru, que li donà el nom Declarat monument nacional el 1941, conté diverses sales d’exposicions municipals, el Museu de les Arts Decoratives, el Museu Postal i…
khmer
Etnologia
Individu d’un poble asiàtic de raça sud-mongòlida, barrejada amb elements blancs procedents de l’Índia, i de llengua austroasiàtica que constitueix l’estrat de població més antic i més nombrós de Cambodja, i poblacions minoritàries al Vietnam, Laos i Tailàndia.
Els khmers són originaris de l’Índia, i arribaren per mar a la península d’Indoxina pels voltants del s I Formaren un important reialme al curs baix del riu Mekong i hi introduïren les grans religions originàries de l’Índia primer l’hinduisme, en el seu aspecte xivaïta, i cap al s II el budisme La influència de l’art indi és evident en les obres dutes a terme entre els ss II i V, però posteriorment l’art khmer adquirí una personalitat extraordinària, especialment en l’arquitectura en pedra, cortesana i religiosa, l’escultura, les arts menors i les aplicades Les realitzacions…

