Dofí mular

Tursiops truncatus (nc.)

El dofí mular (Tursiops truncatus) és d’hàbits costaners i la seva supervivència depèn sovint de les preses que pugui sostreure de les arts de pesca que ha col·locat l’home. Sotmès a aquest règim de vida, no és rar que el seu cos es trobi ple de cicatrius i que les aletes caudals o dorsals hagin pres mal o fins i tot es trobin amputades parcialment. Aquest tipus de senyals actuen com un marcatge natural i permeten la reidentificació de molts individus al llarg del temps.

Jordi Vidal

Aquest dofí es caracteritza per la seva silueta robusta i el seu morro curt. És de talla més gran que el dofí llistat o el comú i arriba amb facilitat a tenir pesos propers als 300 kg.

Es tracta d’una espècie comuna a tots els mars tropicals o temperats i a la Mediterrània; sembla que es troba sovint a les costes del N d’Àfrica. Com a conseqüència dels seus hàbits costaners, s’ha vist afectat per l’increment de les activitats humanes al nostre litoral i, actualment, es troba en un procés de clara recessió. Les úniques zones on es té coneixement que encara es mantenen poblacions estables d’alguns centenars d’exemplars són les rodalies del delta de l’Ebre i de les illes Balears, tot i que, en aquests llocs, probablement també es troben amenaçades.

Viu formant grups petits, generalment inferiors a la dotzena d’individus, i aconsegueix els seus aliments en aigües superficials. Té gustos refinats; basa la seva dieta en una gran varietat d’organismes, des de peixos de superfície o de fons fins a crustacis o cefalòpodes, que, sovint, aprofita només parcialment ja que n’ingereix les parts més apetitoses però en menysprea el cap.

A les zones de pesca, s’ha adaptat a la presència de l’home i no és rar veure’l seguint els vaixells d’arrossegament per aprofitar-ne les deixes de la pesca o arrencant de les xarxes fixes els peixos que hi són emmallats, produint desperfectes importants a les arts. Per aquest motiu, a moltes regions, els dofins mulars són considerats com una plaga i perseguits pels pescadors.

Pot viure un màxim de 25 o 30 anys. Arriba a la maduresa sexual cap als deu anys d’edat, quan té 200-210 cm de talla. No sembla que hi hagi una temporada reproductora definida i es produeixen còpules al llarg de tot l’any. La gestació dura uns dotze mesos i la lactància es perllonga uns dinou mesos, encara que es pot estendre fins a més de tres anys. Un fenomen curiós del comportament d’aquesta espècie és que en el transcurs del part, és freqüent la presència d’una o més «llevadores» que assisteixen la femella i ajuden la cria en els seus primers minuts de vida.