Resultats de la cerca
Es mostren 5000 resultats
Antoni d’Avinyó, abat de Montserrat (1440-1443)
El 17 de setembre de 1440 foren escollits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Antoni d’Avinyó Girona – 1450, abat de Montserrat diputat militar Andreu de Biure, cavaller diputat reial Bernat Sapila i Dessoler, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Narcís de Santdionís, canonge de Barcelona oïdor militar Bertran de Vilafranca, donzell oïdor reial Joan Cavalleria, ciutadà de Girona Abat benedictí, retaule de la capella de Santa Àgata, Jaume Huguet, segle XV ECSA Antoni d’Avinyó i de Moles era fill de Simó d’Avinyó —donzell de Girona, senyor de Pont…
catedral de Solsona
La catedral de Solsona
© Fototeca.cat
Església
Antiga església del monestir de Solsona (Solsonès), erigida en catedral el 1593 en crear-se el nou bisbat de Solsona.
Correspon bàsicament a l’església ampliada i consagrada el 1163 Consta de tres naus, amb volta de canó seguit, amb un transsepte molt estret i tres absis, el major en un pla superior als secundaris Els absis són decorats interiorment amb arcuacions que descansen sobre columnes, amb capitells treballats, i els absis menors són decorats en llurs extrems amb arcuacions cegues, i el major, amb una cornisa sostinguda per permòdols El campanar és ornat també d’arcuacions cegues i té finestrals amb columnes i capitells al primer pis la part superior fou renovada al segle…
baronia de Palafolls
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Palafolls, que comprenia els actuals termes municipals de Palafolls, Malgrat de Mar i Santa Susanna i part del de Blanes (planura de s’Abanell i s’Auguer).
Als segles IX i X aquest territori formava part de l’extensa zona de Pineda des de la Tordera a Caldetes, i era esmentat amb el nom de Palatiolum A la fi del segle XI hom té notícies ja del terme del castell de Palafolls, segregat del de Montpalau, pertanyent a Umbert Odó de Sesagudes El seu net Gausfred prengué el nom de Palafolls i el seu llinatge mantingué la possessió del castell i del terme en senyoria menor, car la major la reberen els vescomtes de Girona i d’aquests els de Cabrera Berenguer de Palafolls donà el 1345 carta de població per a la Vilanova de Palafolls que canvià…
Montclar
Poble
Poble (470 m alt.) del municipi d’Agramunt (Urgell), que forma un enclavament (9,32 km2) entre els municipis de Foradada, Artesa de Segre i Preixens (tots a la Noguera), situat al cim de la serra de Montclar, alineació muntanyosa, de direcció E-W, entre Claret i Cubells, que culmina a 538 m alt., al mas Vell, i és travessat per la foradada del canal d’Urgell.
Es situa a 7 km del cap municipal i a 1 km de la carretera a Artesa de Segre El nucli s’estén cap a migdia als vessants de la serra, i d’entre els edificis es destaca el Castell, una mansió senyorial fortificada construïda al segle XVII damunt un edifici més antic Aquest edifici, fet de pedra ben escairada, presenta diversos elements de defensa, com el talús, les torrelles dels angles, o bé el matacà central El portal és format per grans dovelles en la dovella central hi ha l’escut o blasó senyorial i la data del 1635 L’any 1970 fou restaurat amb cura i el 1979 fou declarat monument…
Vallsanta

Ruïnes de l’església, del monestir de Vallsanta
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir de monges cistercenques, dedicat a Santa Maria, del municipi de Guimerà (Urgell), situat a la vora del riu Corb, a l’W del terme.
S'originà pel trasllat de part de la comunitat del proper monestir de la Bovera Vers l’any 1235 es començaren les obres i les monges s’hi establiren a partir del 1237 Es tenen notícies que l’any 1249 ja s’havia completat el trasllat Per un document de l’any 1267 se sap que hi havia una completa comunitat amb tots els càrrecs —hi residien vuit monges sota el comandament de l’abadessa Elvira d’Aguda—, com també totes les dependències del monestir Vers l’any 1272, el rei Jaume I, gran protector de l’orde del Cister, va fer una deixa de 200 morabatins al monestir de Vallsanta per ajudar a les…
vescomtat de Cabrera

Dominis de la casa de Cabrera a mitjan s XIV (1350-63): el vescomtat de Cabrera amb el comtat d’Osona i el vescomtat de Bas
© fototeca.cat
Història
Jurisdicció feudal que s’estenia, en el temps del seu major expandiment (1356-65), per les conques del Ter (la plana de Vic al nord de Tona, Collsacabra, Guilleries i zona marginal de la Selva fins a Anglès), de la Tordera (amb el Montseny i la zona de marina entre Arenys i Blanes) i del Fluvià (plana d’En Bas).
Aquest patrimoni jurisdiccional s’havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d’altres baronies que anaren infeudant-se durant els s XI i XII els vescomtes de Girona vescomtat que es vinculà a aquesta família, posant sota llur potestat altres barons Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d’Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d’una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt, dins el qual, tanmateix, hi havia els enclavaments de Sant Celoni que pertanyia als hospitalers i la vall de…
Armanyac
Regió històrica de Gascunya, Occitània, a la conca d’Aquitània, que forma actualment, en bona part, el departament francès de Gers.
És un país d’ondulacions aturonades, amb boscs a les parts més altes i bancs de sorra i d’argiles terciàries als costers, plantats de vinyes, el raïm de les quals és utilitzat per a la fabricació de vins blancs, dels quals hom obté un conegut aiguardent armanyac Els cereals, blat i moresc, i l’aviram completen els recursos econòmics més importants El comtat d’Armanyac fou creat el 960 a favor de Bernat I el Guerxo Vers el 1140, Guerau III li incorporà el vescomtat de Fesenzac el qual en fou separat de nou el 1285 Més tard li foren incorporats els comtats de Rodés i de Carlat, els vescomtats…
tercet
Literatura
Agrupació de tres versos.
Subjecta a variades formes mètriques i rimades, es resolgué en estrofa pròpiament dita amb el tercet encadenat versos endecasillabi combinats sota l’esquema ABA BCB CDC, etc, la sèrie cloent-se amb un quartet XYXY d’origen italià, el prestigià la Divina Comèdia de Dante, i, al marge de precedents, JBoscà l’introduí a les literatures hispàniques, al s XVI A la poesia catalana medieval hi ha agrupacions elementals de tres versos, correntment curts, en els refranys de dansa com a elements integrats, en tirades més o menys llargues de versos regulars, irregulars o plurimètrics Ramon Llull, texts…
congregació mariana
Cristianisme
Associació de clergues i laics que té per finalitat de promoure la fe cristiana mitjançant l’espiritualitat litúrgica, la pietat mariana, el sentit d’Església, els exercicis de sant Ignasi i les activitats apostòliques.
Les congregacions marianes sorgiren el 1560, al Collegi Romà dels jesuïtes, i foren erigides canònicament el 1584 per Gregori XIII Fins a la supressió de la Companyia de Jesús 1773, eren associacions masculines, radicades en cases de l’orde, i esdevingueren un important instrument de la Contrareforma Als Països Catalans, la primera congregació fou fundada per Bernat Crespí, vers l’any 1571, a Palma Mallorca, i seguí la de l’església de Betlem de Barcelona 1590 i la de Gandia 1599 Durant la supressió dels jesuïtes, moltes congregacions passaren a la jurisdicció episcopal, cosa que provocà,…
llatinisme
Lingüística i sociolingüística
Mot manllevat del llatí o construït segons les normes estructurals d’aquest llenguatge.
En català, com en les altres llengües de la Romània, tenint en compte la constitució bàsica del parlar vulgar —que prové d’una altra forma vulgar en la qual es fonamenta la llengua escrita—, pot ésser considerat un llatinisme qualsevol influència literària, externa o de construcció, principalment a la que hom anomena llengua clàssica Aquesta influència sempre s’ha deixat sentir en català en estadis molt extensos i poderosos en el llatí eclesiàstic, que ha influït constantment la vida popular i la literària en el curial, des de la primitiva redacció de documents en el jurídic, sotmès a…