Resultats de la cerca
Es mostren 3657 resultats
Yūsuf III de Granada
Història
Rei de Granada, tretzè sobirà de la dinastia nassarita (1407-17).
Succeí el seu germà Muḥammad VII Durant el seu regnat l’infant Ferran de Castella conquerí Antequera, i els benimerins del Marroc ocuparen temporalment Gibraltar
consell reial
Història
Des de la baixa edat mitjana, organisme consultiu d’un sobirà.
A la corona catalanoaragonesa derivà de la cúria règia o cort, de la qual s’independitzà a la fi del s XIII Per les ordinacions de Pere III, del 1344, fou constituït com a cos consultiu permanent format per diversos dignitaris i oficials de la cort reial sota la presidència del canceller Els membres permanents eren els nobles majordoms d’Aragó, del Principat i de València i de Mallorca, els camarlencs reials, el mestre racional, i també el vicecanceller, el tresorer, els auditors, promotors i secretaris, a més dels membres de la família reial, nobles, eclesiàstics, juristes, etc, que el rei…
Aḥmad Shāh
Història
Política
Xa de Pèrsia (1909-25), darrer sobirà de la dinastia qajarita.
Succeí el seu pare Muhammad ‘Ali quan aquest fou deposat 1909, però no governà fins el 1914 Durant la Primera Guerra Mundial proclamà la neutralitat de Pèrsia, però no fou acceptada pels belligerants i, en acabar aquella, el país fou ocupat per soviètics i britànics, que obtingueren avantatjosos tractats El 1921, mentre era a Europa, fou deposat pel cop d’estat de Ridā Khān, que es proclamà xa amb el nom de Reza Pahlawī
Abū-l-‘Alā’ Zuhr
Història
Metge de l’últim sobirà abbadita de Sevilla, al-Mu‘tamid.
Continuà la tradició mèdica de la família dels Ibn Zuhr d’origen xativí, iniciada pel seu pare Abū Marwān ‘Abd al-Malik Amb l’arribada dels almoràvits a Al-Andalus es convertí en visir del conqueridor Yūsuf ibn Tašfīn per això fou conegut amb el nom llatí d' Alguazir Albuleizor És autor de diversos tractats de medicina el més conegut és la Taḏkira ‘Memoràndum’, on tracta de qüestions clíniques, terapèutiques i dietètiques, escrita per a l’aprenentatge del seu fill, també metge, Abū Marwān ibn Zuhr De la seva obra literària només s’han conservat alguns fragments
refugi Josep Maria Montfort

Refugi d'emergència Josep Maria Montfort, congut també com refugi de Baiau
© Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del terme municipal d’Alins, al Pallars Sobirà.
També conegut com refugi de Baiau, duu el nom a la memòria de Josep Maria Montfort, alpinista del Centre Excursionista Comarca de Bages que morí d’accident a la serra del Cadí el gener de 1979 Situat al circ de Baiau, sobre l’estany superior del mateix nom, a 2517 m, i a prop de la portella de Baiau que dona accés a Andorra Fou inaugurat el 1981 per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Es tracta d’un refugi metàllic d’emergència amb capacitat per a 18 places És punt de pas del sender GR-11 i entre les ascensions que es poden realitzar hi ha els pics de Medacorba 2905 m,…
refugi Josep Maria Blanc

Refugi Josep Maria Blanc
© Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya situat al terme municipal d’Espot (Pallars Sobirà).
Situat dins dels límits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a la dreta de l’estany Tort de Peguera, a 2350 m d’altitud Fou inaugurat el 1943, és propietat del Centre Excursionista de Catalunya CEC i té una capacitat de 60 places Forma part de la travessa Carros de Foc que enllaça els refugis del parc nacional i hi passa d’una variant del GR-11 A més de travesses i excursions, és punt de partida de les ascensions al Monestero 2878 m, al Saburó 2905 m, al Mainera 2906 m o al Peguera 2982 m
riu de Sant Nicolau
Riu
Riu de la vall de Boí, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).
És emissari del circ lacustre format entre el gran tuc de Colomers, el pic de Bergús, la serra de Crabes i el portarró d’Espot estanys de Bergús i Redó, del terme d’Espot, al Pallars Sobirà, que alimenta l’estany Llong el qual és alimentat també pels estanys de Cometes i des Gavatxos, aquest al vessant occidental dels pics de Subenuix, en part també dins el terme d’Espot A partir de l’estany Llong, s’inicia pròpiament la vall o ribera de Sant Nicolau , la qual, per la seva vegetació i la seva bellesa, ha esdevingut una de les més famoses del Pirineu català i ha estat inclosa, a la seva part…
literatures turqueses
Literatura
Conjunt de manifestacions literàries produïdes pels diversos pobles que parlen alguna de les llengües turqueses.
Una de les característiques més acusades d’aquest conjunt de pobles és el gran desenvolupament de la literatura popular i la tardana aparició de les produccions de caràcter clàssic, així com la formació contemporània d’una literatura de facció moderna, en general de grans valors artístics, l’exponent més notable de la qual és la literatura produïda a l’actual Turquia i la dels diversos pobles turcs d’Àsia fins el 1991 inclosos en l’URSS D’entre el conjunt de literatures turqueses preislàmiques destaca la uigur , desenvolupada des del segle VIII, de forta inspiració budista i maniquea que, més…
filisteu | filistea
Història
Individu d’un dels cinc ‘‘pobles de la mar’’ que intentaren envair Egipte el 1175 aC.
Derrotats per Ramsès III, els filisteus ocuparen, llavors, la regió costanera de Palestina nom que deriva de filisteu compresa entre el Carmel i Gaza Aquest territori, pres als cananeus, fou organitzat en una confederació de cinc ciutats estat Gaza, Ascaló, Asdod, Gath i Accaró, cadascuna governada per un seran sobirà Llur història, íntimament lligada amb la dels hebreus, tingué tres fases una d' expandiment s XI aC cap a l’interior, en detriment dels israelites, governats per jutges, una d' apogeu darreria del s XI aC, assolit durant el regnat de Saül, derrotat per ells a Gilboah ~1000 aC, i…
castell de Llordà

Aspecte del castell de Llordà
© CIC-Moià
Antiga fortificació situada dalt del serrat de Llordà, prop del poble homònim, dins el municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
Pertanyia al comtat d’Urgell, i defensava el pas de la conca de Tremp al baix Segre pel coll de Comiols i a l’Alt Urgell pel port de Bóixols Tenia tres recintes de muralles a més de restes del nucli residencial al NE, es conserva una part del temple romànic de Sant Sadurní L’adquirí, el 1030, Arnau Mir de Tost, que el cedí al seu gendre, el comte Ramon IV de Pallars El castell no ha estat reformat ni ampliat després del segle XII La disposició dels tres recintes, la distribució de les edificacions, la perfecta adaptació al terreny escarpat, constitueixen un model immillorable de l’art de la…