Resultats de la cerca
Es mostren 10426 resultats
Cristina Aguilà Santa Lucía

Cristina Aguilà Santa Lucía
Arxiu Família Aguilà
Natació
Esquí
Esquiadora i nedadora.
S’inicià en l’esquí alpí l’any 1950 a la Molina i començà a competir el 1953 amb l’equip del Centre Excursionista de Catalunya Fou campiona de Catalunya d’eslàlom gegant 1960, 1962 i pujà al podi en dos Campionats d’Espanya 1955, 1962 Guanyà la prova d’eslàlom especial i gegant en el Derby Internacional Super Molina 1962 Membre de la Societat Atlètica Barcelona, on practicà la natació sincronitzada des del 1953 i els salts de trampolí i palanca des del 1956 Des del 1991 forma part de l’equip de veteranes de natació sincronitzada del Club Natació Kallípolis
René Gerard Peyrecave
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins i patinador de velocitat.
S’inicià en l’hoquei sobre patins al Toulouse FC i el 1949 arribà a Catalunya, on començà a jugar al Club Turó Posteriorment ho feu al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual fou campió d’Espanya 1951 i de Catalunya 1951, 1953 També jugà al Sant Sadurní, el Club Patí Vic, el Centre Moral i Cultural Poble Nou i el Círculo Barcelonista, i entrenà l’Igualada Hoquei Club Fou internacional amb França i també jugà partits amistosos amb la selecció catalana Com a patinador de velocitat, fou campió de França i de Catalunya 1950 defensant els colors del Club Hoquei Catalunya
Segmentació i implantació de l’òvul fecundat en l’úter
Fisiologia humana
El zigot madur es desplaça al llarg de la trompa de Fallopi cap a l’úter mitjançant les contraccions de la musculatura de la paret tubària i els moviments dels cilis de la mucosa que el recobreix El desplaçament dura uns cinc dies, durant els quals l’òvul fecundat inicia els processos de divisió cellular que donaran pas a la formació de l’embrió Immediatament després d’haver-se format, la cèllula ou inicia una primera divisió cellular, que es completa al cap d’unes trenta hores amb l’escissió en dues cèllules, denominades blastòmers Tot seguit, cadascuna es divideix…
Saddam Ḥusayn

Saddam Husayn
© U.S. Departament of Defense
Política
Polític iraquià.
Membre del partit Ba’t, participà en la fracassada conspiració contra Kassem 1959 i hagué de refugiar-se a Síria i, posteriorment, a Egipte Després del derrocament de Kassem tornà a l’Iraq 1963, però fou arrestat el 1963 pel fet de conspirar contra Aref i condemnat a dos anys de presó 1964-66 Esdevingué una figura influent al seu país després del cop d’estat del 1968, quan el Ba’ṯ assumí el control de l’Iraq Nomenat 1969 vicepresident del Consell de Comandament de la Revolució CCR, arran de la dimissió del president Bakr ocupà 1979 els càrrecs de secretari general del partit, president del…
Arpella vulgar
Àrea de nidificació de l’arpella vulgar Circus aeruginosus , en verd i de l’esparver d’estany Circus cyaneus , en taronja als Països Catalans Maber, original dels autors Aquesta espècie nidifica d’una manera molt localitzada per tots els Països Catalans i és, a més, un migrador i hivernant comú Al Rosselló s’estima que crien unes 4 parelles als estanys de Canet i Salses, i que hi arriba a l’hivern una màxima de 10 individus A Catalunya es reprodueixen al voltant de 6 parelles, entre els aiguamolls de l’Empordà, el delta de l’Ebre i determinades localitats del Segrià Hom coneix que…
aeroport de Sant Lluís
Aeronàutica
Antic aeroport de Menorca, situat a 3 km de Maó, a mig camí d’aquesta ciutat i la vila de Sant Lluís, actualment destinat a l’aviació esportiva i turística interior.
Fou construït com a aeròdrom militar en el període 1936-39, i el 1949 s’obrí a l’aviació civil per a vols regulars amb Barcelona i Mallorca La pista, única, d’aterratge era inicialment de 1 200 m, però a causa dels vents laterals i del major tonatge dels avions fou allargada fins a 1 800 m Les dificultats tècniques per a successives ampliacions obligaren el 1968 a la construcció del nou aeroport de Menorca, prop de Sant Climent, que motivà el tancament, pel març del 1969, del de Sant Lluís al trànsit comercial Actualment hi radica l’Aeroclub de Maó, que inicià les seves…
Salgar
Santuari
Convent
Santuari i antic convent carmelità de la parròquia de Montsonís, del municipi de Foradada (Noguera), en una gran balma oberta a l’estret de Salgar, congost pel qual corre el Segre entre les muntanyes de Montsonís i d’Antona (Artesa de Segre).
Esmentat el 1192, vers el 1263 s’hi havia erigit un petit hospital sota l’advocació de sant Jordi Confiat als carmelitans 1404, hi construïren un convent i ampliaren l’església romànica del segle XII el 1530 bastiren el claustre i el 1608 eixamplaren el convent Els carmelitans foren exclaustrats el 1835 i el lloc fou venut el 1837, però continuà com a santuari Els edificis foren malmesos durant la guerra civil de 1936-39 Posteriorment es restaurà el culte i el 1972 s’inicià una campanya de restauració per part d’un grup d’Artesa de Segre, parròquia a la qual fou cedit modernament el santuari
Cala Rajada
Cala Rajada
© Fototeca.cat
Nucli
Nucli del municipi de Capdepera (Mallorca), a la costa oriental de l’illa, al SW de la punta de Capdepera, al voltant de la cala Rajada.
Es formà durant el segle XIX a l’indret de can Climentó com a nucli pescador corall, palangre i esponges hi acudien temporalment pescadors de Valldemossa Des del 1860 anà convertint-se alhora en centre d’estiueig la família March construí al turó de l’antiga torre Cega la seva residència L’afluència turística s’inicià ja el 1930 Actualment hi ha 60 establiments hotelers 5 468 places A la fi del segle XIX hom hi establí unes drassanes per a barques de cabotatge Entre el 1930 i el 1945 hi fou construït el petit port pescador L’església del Carme fou erigida en parròquia el 1939
el Fondo de Santa Coloma
Barri
Barri obrer de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), al SE del municipi, a la fondalada entre el passeig de Circumval·lació i el camí vell de Badalona.
Sorgí els anys vint amb motiu de la manca d’habitatge per als immigrats a Barcelona a causa de les obres de l’Exposició Internacional del 1929 S'hi installaren principalment aragonesos i murcians El seu gran creixement s’inicià el 1950, i d’antuvi una gran part dels habitatges eren construïts pels mateixos habitants en 1960-70 la població es triplicà, fins al punt que esdevingué el barri de més vitalitat de Santa Coloma i el més combatiu des del punt de vista reivindicatiu El 1972 hi fou creat el centre cultural Amics del Fondo, i el 1973 la Biblioteca Popular del Fondo
serra de Falgars

Vista aèria de la serra de Falgars, amb el santuari homònim al capdamunt
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa del Prepirineu oriental, entre el Llobregat, al N, i els seus afluents, el Regatell, a l’E i al S, i el torrent de la Fou, a l’W.
S’inicia amb un escarpament tectònic, els cingles de Vilardell, que domina, a uns 200 m per damunt, el Llobregat, el qual fa canviar, a la Pobla de Lillet, en E-W la direcció N-S seguida des de Castellar de N’Hug Allargassada uns 3 km, s’enlaira fins a 1 288 m alt a llevant del santuari de Falgars 1285 m, i a l’extrem d’una calma d’uns 1250 m d’altitud on se situa la collada de Falgars S’ascendeix a aquest replà resistent de calcàries cretàcies per un branc de la pista que mena de la Pobla de Lillet a la serra del Catllaràs
