El zigot madur es desplaça al llarg de la trompa de Fal·lopi cap a l’úter mitjançant les contraccions de la musculatura de la paret tubària i els moviments dels cilis de la mucosa que el recobreix. El desplaçament dura uns cinc dies, durant els quals l’òvul fecundat inicia els processos de divisió cel·lular que donaran pas a la formació de l’embrió.
Immediatament després d’haver-se format, la cèl·lula ou inicia una primera divisió cel·lular, que es completa al cap d’unes trenta hores amb l’escissió en dues cèl·lules, denominades blastòmers. Tot seguit, cadascuna es divideix en dues, la qual cosa origina quatre cèl·lules, de les quals se’n deriven vuit, després setze, i així successivament. En aquest procés de divisió, les cèl·lules resultants són cada vegada més petites, ja que les dimensions globals de l’ou gairebé no varien. El resultat és la formació d’un conglomerat de petits blastòmers, que adquireix en conjunt un aspecte semblant a una móra, per la qual cosa se l’anomena mòrula.
En abastar la cavitat uterina, a l’interior de la mòrula comença a formar-se una acumulació de líquid que desplaça les cèl·lules cap a un extrem. D’aquesta manera, la mòrula es transforma en blàstula, o blastocist. Una blàstula completament formada és constituïda per dues porcions: l’embrioblast, que correspon a una acumulació de cèl·lules situades en un extrem del blastocist, denominada pol embrionari, i el trofoblast, corresponent a una estreta capa de cèl·lules que envolta l’embrioblast i un espai ple de líquid, denominat blastocel. Aquest embrioblast originarà la formació de l’embrió —que així es denomina el nou ésser durant els tres primers mesos de l’embaràs—, alhora que del trofoblast derivarà la placenta, l’òrgan que s’encarregarà de nodrir-lo.
El blastocist roman lliure a l’interior de la cavitat uterina durant dos o tres dies. Quan ja n’han passat sis o set d’ençà de la fecundació, el blastocist s’acosta a la mucosa uterina i té lloc el procés d’implantació, o nidació, gràcies al qual s’adhereix íntimament a la paret de l’úter i s’inicia la formació de diverses estructures comunes que faran possible la nutrició del futur ésser i el protegiran durant la resta de l’embaràs.
En aquest moment del cicle femení, una setmana després de l’ovulació, la mucosa que recobreix l’úter, denominada endometri, es troba en la fase secretòria, també denominada progestacional. En aquesta fase, a causa de l’acció de la progesterona secretada pel cos luti, l’endometri és especialment gruixut i molt vascularitzat i les seves glàndules contenen abundoses secrecions.
Les cèl·lules del trofoblast que envolten el pol embrionari del blastocist produeixen diverses substàncies químiques que ataquen la superfície de l’endometri en el punt on entren en contacte. Pel punt atacat, el blastocist penetra a l’interior de l’endometri. De seguida que s’ha produït la implantació, les cèl·lules epitelials de l’endometri creixen pel damunt del blastocist i l’orifici d’entrada queda obturat. A partir d’aquest moment, per tant, l’embrió es desenvoluparà a l’interior de la paret de l’úter, sense contacte directe amb la cavitat uterina.
Una vegada que s’ha implantat, l’embrió en desenvolupament produeix l’hormona gonadotropina coriònica, o HGC, que actua damunt el cos luti de l’ovari i n’augmenta la grandària. D’aquesta manera es constitueix el cos luti de l’embaràs, que manté la secreció de progesterona, la qual fa que l’endometri romangui en fase secretora durant tota la gestació.