Àrea de nidificació de l’arpella vulgar (Circus aeruginosus, en verd) i de l’esparver d’estany (Circus cyaneus, en taronja) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Aquesta espècie nidifica d’una manera molt localitzada per tots els Països Catalans i és, a més, un migrador i hivernant comú. Al Rosselló s’estima que crien unes 4 parelles als estanys de Canet i Salses, i que hi arriba a l’hivern una màxima de 10 individus. A Catalunya es reprodueixen al voltant de 6 parelles, entre els aiguamolls de l’Empordà, el delta de l’Ebre i determinades localitats del Segrià. Hom coneix que antigament niava a la llacuna de Térmens (Noguera), al llac de Banyoles i a les desembocadures del Fluvià (Alt Empordà), el Ter i el Daró (Baix Empordà). La hivernada d’exemplars europeus s’aprecia en una bona part de les nostres zones aquàtiques, la més important de les quals és el delta de l’Ebre, amb una màxima de 111 exemplars censats.
Al País Valencià crien dues parelles a Cabanes-Torreblanca (Baix Maestrat), una a l’albufera i, probablement, una altra a Xeresa (Safor), a més d’una petita població, no quantificada, igualment regressiva, a les àrees marjalenques del migjorn (Baix Vinalopó, principalment). Ha desaparegut de la llacuna d’Almenara, i segurament també criava en altres petits marjals del litoral, actualment malmesos. A tot el País Valencià hom pot apreciar una moderada hivernada, incloses les localitats en què ja no nia, com és el cas d’Almenara, on és, però, un hivernant escàs. A l’albufera de València és abundós i als marjals del migjorn és considerat com un hivernant comú. A les Illes ha criat a Mallorca, com a mínim en 3 localitats, i a l’albufera d’Alcúdia es veieren unes 5 o 6 parelles reproductores l’any 1968; actualment, però, és un nidificador excepcional; a l’hivern és comú, alhora que escàs, a totes les Illes.
L’arpella vulgar viu exclusivament en zones de maresme, especialment en canyissars i salobrars. L’època de cria s’inicia cap al final d’abril o el començament de maig, encara que els exemplars ja hi són des del març, mes durant el qual tenen lloc les parades nupcials i l’ocupació dels territoris. Per a la construcció del niu sovint aixafa la vegetació del canyissar, alhora que hi diposita canyes i altres materials vegetals, constituint tot plegat una plataforma emergent, gran i sòlida. La posta, de 3 a 5 ous, té lloc durant la primera quinzena de maig; la incubació dura 5 setmanes i les joves arpelles romanen al niu durant 5 setmanes més, i depenen dels adults encara 15 dies més. La migració dels ocells europeus s’inicia tot just els joves s’independitzen, i és força marcada el setembre i l’octubre, si bé a les nostres latituds és difícil de determinar, ja que s’hi barregen els migradors amb els hivernants i els ocells indígenes. El retorn cap a les àrees de cria s’inicia entre el final de març i l’abril, i es barregen un altre cop els ocells migradors amb els nidificadors. Això no obstant, molts migrants poden ser detectats aprofitant el fet que es mouen per la línia de la costa, les carenes de les Serralades Litoral i Prelitoral i els cursos d’aigua dels rius d’origen pirinenc.