Resultats de la cerca
Es mostren 4528 resultats
director d’art
Comunicació
Creatiu encarregat de la concepció visual i gràfica dels missatges publicitaris, que s’ocupa de definir l’estratègia artística, elaborar esbossos i maquetes, controlar la producció del material publicitari i seleccionar els il·lustradors, fotògrafs, realitzadors, models i altres col·laboradors.
blindatge
Electrònica i informàtica
Coberta metàl·lica emprada per a evitar que en els enrotllaments d’una màquina elèctrica el camp exterior pugui induir corrents paràsits; acostumen a ésser embolcalls fets amb un bon gruix de material de poca resistència elèctrica (coure o alumini).
També per evitar que un camp alternatiu pugui influir sobre les connexions d’un aparell elèctric, hom les realitza mitjançant un fil blindat , fil enterament recobert amb un trenat metàllic conductor, que és connectat amb la presa de terra
pyrex
Tecnologia
Marca enregistrada nord-americana d’un vidre especialment resistent al foc, fet a base de borosilicat d’alumini i de sodi i amb el qual hom fabrica material de laboratori i recipients que permeten de coure-hi els aliments.
cabàs
Recipient constituït per un material flexible (espart, llata de palma, goma, plàstic, etc), de base rodona o lleugerament ovalada, relativament baix i proveït de dues nanses, que serveix per a contenir o traginar runa, terra, sorra, gra, fems, etc.
cascavell

Joc de cascavells
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical, anomenat també picarol, consistent en una cavitat esfèrica buida, amb una o més obertures, que una boleta o bocí de ferro (o altre material) de lliure moviment a l’interior colpeix i fa sonar quan és sacsejada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió indirecta de sacseig amb cavitat globular Sol ser de bronze o d’algun altre metall Generalment els cascavells s’utilitzen en grup, disposant-los en suports de formes diverses pals, cèrcols, etc En l’orquestra són collocats normalment en una cinta semicircular fixada a un mànec que l’intèrpret sacseja Són presents en alguns balls populars tradicionals, anomenats balls de cascavells, en els quals els homes o fadrins porten uns camals de roba amb cascavells cosits També són utilitzats com a senyal de comunicació, principalment en el món…
maça
Gimnàstica
Aparell de gimnàstica rítmica consistent en una peça de fusta o material sintètic més o menys cilíndrica, formada per cap, coll i cos, d’una llargària de 40 a 50 cm i d’un pes mínim de 150 g.
Els edificis, un refugi estable
Edificis de tota mena L’ésser humà, a diferència de quasi tots els altres mamífers, no té el cos recobert d’un pèl espès que el resguardi del fred, raó per la qual ha estat definit com el “simi nu” Per a protegir-se de la intempèrie, doncs, necessita una “pell artificial”, que és la roba, qüestió de què tractarem a “Els vestits” Però, a més, com molts altres animals que fan un niu o que tenen un cau, l’ésser humà també ha sentit des de sempre la necessitat de tenir un refugi més estable per a viure-hi i descansar-hi És la casa La casa no tan sols serveix per a resistir els rigors del clima,…
mola
Tecnologia
Utensili en forma de cos sòlid de revolució, constituït per un material abrasiu natural o artificial, que hom fa girar al voltant del seu eix i que és emprat per a esmolar, polir, desbarbar, rectificar, perfilar, etc, eines o peces diverses.
Les moles primitives eren de pedra natural l’anomenada pedra esmoladora , però actualment són constituïdes per partícules d’una substància abrasiva unides amb un aglomerant Per a peces d’alta duresa, hom empra moles constituïdes per pols de diamant i un aglomerant metàllic La forma de la mola depèn del treball que cal efectuar així, hom parla de mola de disc , mola de got , mola cònica , mola de plat , mola de cap de frare , mola esfèrica , etc La característica principal d’una mola és la seva duresa també són importants el tipus d’abrasiu esmeril, quars, carborúndum, l’aglomerant emprat…
Agermanament
Moviment religiós català format per laics, sacerdots diocesans, la diòcesi de Barcelona i altres institucions, destinat a promoure l’intercanvi, en un pla d’igualtat fraterna, d’idees i d’ajuda material entre els països de missió i les diòcesis catalanes.
Es va constituir el 1955 a Barcelona L’actuació, a l’inici, es desenvolupava principalment a Xile, Camerun i Catalunya El 1958 envià cent vint-i-set persones 53 dones i 74 homes, entre els quals 44 capellans al Camerun, a Xile i a altres països sud-americans El 1963 fou reconegut com a Secretariat de Cooperació Interdiocesà, quan ja hi havia nuclis consolidats a Xile i al Camerun Entre els impulsors, cal esmentar Oriol Albó, Joan Casañas, Josep Ribera, Ignasi Pujadas i Joan San Martí Agermanament fou reconegut pel bisbat de Barcelona i rebé el suport del Secretariat de Cooperació-…
fíl·ler
Construcció i obres públiques
Matèria mineral formada per àrids o per qualsevol producte additiu en grans molt petits que, pel seu coeficient de forma, no es comporta només com a element inert, sinó que té influència reològica en la fabricació del material en què intervé.
En l’aplicació als conglomerats asfàltics, hom considera filler l’àrid que passa pel tamís 80 µm