Resultats de la cerca
Es mostren 22398 resultats
la Selva

Comarca
Comarca de Catalunya situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava de migjorn.
La geografia Cap de comarca, Santa Coloma de Farners 9169 h 2001 Ocupa una bona part del sector septentrional del Sistema Mediterrani Català i participa de les distintes unitats estructurals La primera és un fragment de la Serralada de Marina, paleozoic de plegament hercinià, que les rieres de Tossa i de Lloret separen en tres blocs el de llevant que culmina a 519 m alt puig de les Cadiretes, al límit amb el Gironès i el Baix Empordà el central turó de Rossell, 341 m i puig Ventós, 419 el de Blanes a ponent, enretirat de mar, que domina el delta de la Tordera Montbarbat, 330 m Enllà de la…
Burkina Faso

Estat
Estat de l’Àfrica occidental, limitat al N i l’W per Mali, a l’E per Níger i Benín i al S pel Togo, Ghana i la Costa d’Ivori; la capital és Ouagadougou.
La geografia física Burkina Faso és un país format per un altiplà cristallí granit, gneis, quarsites, de 200 a 300 m d’altitud mitjana, recobert de laterites, lleugerament inclinat cap al sud i solcat per les valls del Volta Negre, el Volta Blanc i el Volta Roig, que flueixen en direcció meridiana per formar el Volta a Ghana A l’est corren per relleus residuals petits rius afluents del Níger Cap dels rius no és navegable, tots són de curs irregular Al SW del país l’altiplà de Sikasso acaba en l’escarpament de gres de Banfora El clima és tropical, sec de novembre a maig, època de l’any en què…
la Bisbal del Penedès

Vista de la Bisbal del Penedès (Baix Penedès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, entre les serres del Montmell i de Santa Cristina.
Situació i presentació El municipi de la Bisbal del Penedès és situat a la part ponentina de la comarca, a la rodalia de les serres de ponent El terme té una extensió de 32,54 km 2 i limita al N amb el terme del Montmell, a l’E amb els termes de Sant Jaume dels Domenys i Llorenç del Penedès, al SE amb Banyeres del Penedès, al S amb l’enclavament de l’Albornar, que pertany a Santa Oliva, i amb el terme d’Albinyana, i a l’W amb els termes de Masllorenç i Rodonyà, aquest darrer de la comarca de l’Alt Camp El terme és accidentat pels contraforts meridionals de la serra del Montmell, que cobreix…
Benín

Estat
Estat de l’Àfrica occidental, entre Nigèria, a l’est, Togo, a l’oest, Burkina Faso i Níger, al nord, i el golf de Guinea, al sud; la capital és Porto-Novo.
La geografia física Hom pot distingir a Benín tres grans conjunts de relleu La faixa costanera és constituïda per un seguit de barres litorals, que separen llacs i llacunes en tancar els estuaris dels rius Ouémé i Couffo, i per diversos altiplans baixos d’argila separats per depressions d’aiguamolls Al nord d’aquesta regió hi ha l’altiplà cristallí, que ocupa la major part del territori des dels baixos altiplans del sud fins al Níger s’hi alcen relleus residuals formats per quarsites o batòlits de granit posttectònics Finalment, al NW hi ha la serralada d’Atakora, que domina a l’oest la plana…
el Bages

Mapa de la comarca del Bages abans de la segregació dels municipis del Lluçanès
Comarca
Comarca de Catalunya, al bell mig de la Depressió Central Catalana.
La geografia física Cap de comarca, Manresa El centre de la comarca és una gran conca d’erosió, el pla de Bages, excavada en les argiles i les margues rogenques anomenades tapars i en els gresos de la banda oriental de la Depressió Central Catalana Una altra forma d’erosió, bastant més reduïda, és la conca de Sant Vicenç de Castellet, afaiçonada en les margues i els gresos de l’Eocè En contrast amb aquestes conques, a una altitud mitjana de 150-300 m, hi ha una perifèria de terres elevades l’alt Bages, a més de 500 m, heterogènies però força contínues A la part sud-oriental, separa el Bages…
Altafulla
El castell dels Montserrat, a la part més alta de la vila d’Altafulla
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la zona costanera.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de la Nou de Gaià i la Pobla de Montornès, a l’E amb el de Torredembarra, a l’W amb els de la Riera de Gaià i Tarragona i al S amb la Mediterrània La platja, recta i plena de còdols a causa de les aportacions del Gaià i dels corrents marítims, s’estén des del cap Gros fins prop de la Roca de Gaià La sorra, però, cobreix tot el llit de la mar El territori altafullenc és constituït per la sedimentació de dipòsits marins miocènics i pels materials detrítics provinents de les serralades prelitorals, arrossegats per les aigües de la conca del…
universitat
Educació
Institució docent integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, segons els països, on són impartits els estudis superiors de les diverses branques del saber i són atorgats els títols corresponents.
Desenvolupament general És regida per un rector, amb l’assistència d’una junta de govern o d’un organisme similar Les universitats medievals s’organitzaren com a comunitats de professors, anomenades universitas magistrorum París, o comunitats d’estudiants, denominades universitas scholarium Bolonya En les primeres els professors s’agrupaven en facultats i elegien les autoritats acadèmiques degans, a les quals corresponia el govern de la institució En les segones, els estudiants, repartits en nationes , segons llur procedència, formaven corporació o gremi i elegien llurs representants…
Castelldefels
El castell de Castelldefels
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, a la costa, al límit amb Garraf.
Situació i presentació El municipi es troba a l’extrem sud-occidental de la comarca, arraconat entre els primers contraforts del massís de Garraf i la part de ponent del delta del Llobregat A ponent confronta amb el terme de Sitges de la comarca de Garraf, des del turó de la Covafumada 131 m fins a la Pleta del Cérvol la Romeguera, per sobre dels 300 m, divisòria ja amb el terme de Gavà que envolta el de Castelldefels per tramuntana turó del Fanxó, 282 m turó del Gall, 198 m, i turó d’en Vinader, 186 m i llevant, seguint ací només en un curt tram la riera dels Canyars Altres altituds…
clima

Mapa climàtic del món
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geografia
Conjunt de condicions normals que caracteritzen l’atmosfera d’un lloc determinat i que són definides pels valors mitjans dels diferents elements climàtics, llurs valors extrems i la freqüència o durada dels fenòmens atmosfèrics durant un període de temps molt llarg.
Cal no confondre’l mai amb el temps atmosfèric Hom l’empra alhora com a sinònim de zona climàtica i de règim climàtic, en parlar de clima fred o de clima tropical Tots aquells fenòmens que es produeixen a la superfície de la Terra i que sense ésser pròpiament climàtics repercuteixen directament sobre el clima, com la latitud, la continentalitat i l’altitud i altres menys importants, com el tipus de sòl, la vegetació o el factor humà, constitueixen els factors climàtics La influència de la latitud sobre el clima és deguda al desigual escalfament de les zones de la terra en rebre els raigs del…
museu

museu Sala d’exposició del Museu del Càntir d’Argentona
© Museu del Càntir - Marc Duran
Art
Història
Lloc on hom conserva i exposa béns o espècimens als quals reconeix un valor cultural i un interès social.
El nom μουσεῖον designà, a la Grècia clàssica, el lloc connectat amb les Muses o les arts inspirades per elles Hom sap que al mont Helicó existí un museu que atresorava els manuscrits d’Hesíode i les estàtues dels protectors de les arts També hi hagué un museu a l’Acadèmia de Plató i al Liceu d’Aristòtil Amb tot, el més famós de tota l’antiguitat fou el d’Alexandria, fundat per Ptolemeu Sòter seguint la indicació de Demetri de Falèron, deixeble de l’estagirita Diferent de la biblioteca, el museu la ubicació del qual no ha estat determinada fou un fogar d’erudició científica i literària Bé que…