Resultats de la cerca

Censor reial a Catalunya 1836 i censor de teatres des del 1853, el 1838 fou nomenat professor de declamació al Liceu Filharmònic-Dramàtic de Barcelona Amb un interès especial per la coherència històrica de decoració i vestuari i per l’expressió i la gesticulació adequades en les representacions teatrals, publicà un Tratado de declamación o arte dramático 1833, molt ampliat al Curso de declamación o arte dramático 1848, reed 1853 i 1865 Exercí la crítica teatral i, després de l’estrena de la seva comèdia El barón , el 1833, polemitzà sobre teatre amb Antoni de Gironella al Diario de Barcelona…

Se sap que el 1701 exercí de músic a la companyia teatral de Josep Andrés, que actuà fins el 1703 a la Casa de les Comèdies de Palma, a Mallorca Entre el 1710 i el 1720 feu estades a Madrid, Granada i València, on se sap que compongué nombroses peces, especialment de caràcter teatral, molt marcades per l’estil, l’estètica i les tècniques de la música hispànica del segle XVII La seva obra, constituïda per comèdies, entremesos i actes sacramentals, superà la cinquantena de composicions Cal esmentar-ne El Jardín de la Falerina , El conde Lucanor 1661 -amb text de P Calderón de la…

Actualment es conserva a la Biblioteca del Palacio Real de Madrid, d’on li ve el nom Inclou una de les millors antologies de la música vocal profana del segle XV ibèric En total conté 458 peces polifòniques, la major part villancicos També hi apareixen altres gèneres com el romance Encara que un gran nombre de les obres són anònimes, hi són representats compositors com Juan del Encina, Francisco de la Torre, Pedro de Escobar o Francisco de Peñalosa La collecció és un reflex del repertori de la capella musical dels Reis Catòlics La major part de les peces són a quatre veus, però també n’hi…

Vida S’ha dedicat tant a la programació en pobles gironins com a la construcció de projectors i al seu manteniment Com a exhibidor cinematogràfic començà la seva activitat al Casal Familiar de Cassà de la Selva el 1952, i fou un dels pioners de les projeccions en relleu a les comarques gironines A partir del 1959 creà la seva pròpia empresa, que posteriorment s’anomenà Circuits de Cinemes Quimeta Castañé, i des del 1996 Mestras J Videocinema El 1987 arribà a gestionar més de 13 cines en poblacions com ara Llagostera, Sils, Montagut i la Bisbal d’Empordà, que tancaren les portes durant la…

Vida Fill d’Isidre Esteba i Sanahuja, propietari de la distribuïdora CIRE Films i gerent de Producciones Cinematográficas CIRE Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i parallelament a la seva dedicació a la pintura i el teatre, el 1956 començà a treballar en el cinema com a meritori i auxiliar de direcció en films de José Luis Pérez de Rozas, Antonio Santillán, Ladislao Vajda o José María Elorrieta També fou productor executiu i coguionista de La alternativa 1962, José María Nunes dirigí el migmetratge documental Fiesta Mayor 1963-66 i realitzà dos llargs infantils L’aprenent de…

Treballà de comptable fins el 1991, abans de dedicar-se a la literatura Aquest any escriví un relat per al premi de literatura eròtica La Sonrisa Vertical, de l’editorial Tusquets Tot i no publicar-se, continuà la trajectòria literària Les seves primeres obres publicades pertanyen al gènere infantil i juvenil Serafín, el escritor y la bruja , 2000 Un ladrón entre nosotros , 2004, Premio Latinoamericano de Literatura Infantil y Juvenil 2005, però aviat es decantà per la novella negra, gènere en el qual ha obtingut un gran reconeixement internacional Tuya 2005, Las viudas de los…

Després d’haver estudiat a l’Acadèmia i haver combatut a l’exèrcit revolucionari, el 1919 anà a París, on trobà Rivera, amb qui anà a Itàlia El 1921 publicà a Barcelona, a la revista Vida Americana , l’article Tres elementos de orientación actual a los pintores y escultores de la nueva generación americana La seva pintura, que mostra a partir de morfologies neorealistes el triomf de la revolució, uneix a l’eficàcia dramàtica aspiracions monumentals De la mateixa manera que Rivera i Orozco, el 1922 es dedicà a la pintura mural Los elementos Escuela Nacional…

Conegut amb el nom de Julio Antonio Féu l’aprenentatge amb MPedrol a l’Ateneu Tarragoní i potser també amb B Verderol A Barcelona estudià amb F Ferrer A Múrcia, el 1905, inicià la seva obra escultòrica amb Flores malsanas i un relleu de Juan de la Cierva Després de freqüentar el taller de MBlay a Madrid i de viatjar per Espanya i Itàlia, començà a Almadén la famosa sèrie Los bustos de la raza , en la qual sobresurten Minera de Puertollano 1909, Mujer de Castilla 1909 i Minero de Almadén 1910 El 1911 obtingué el primer premi en el concurs pel monument als Herois de la Independència , a…

Fill d’ Enric Granados  i germà del nedador i jugador de waterpolo Enric Granados i Gal Es formà a l’Acadèmia Granados, on fou deixeble del seu pare, d’A Esquerra, R Lamote de Grignon i Conrado del Campo Professor de piano en aquest mateix centre, a la mort del pare en fou director També exercí de director d’orquestra Estrenà la seva primera obra orquestral, Ifigenia in Tauris , el 1916, durant un concert en homenatge al seu pare a Barcelona De la seva producció sobresurten les obres per a escena, la primera de les quals fou Bufón y hostelero , estrenada a Barcelona el 1917 La següent, La…

Treballà a Mallorca, sobretot a Sóller i la seva rodalia Com a prehistoriador i arqueòleg fou comissari d’Excavacions Arqueològiques de Balears 1951-56 i coordinador del Patronat d’Excavacions Arqueològiques Submarines de Balears 1969-75 Publicà treballs sobre les ceràmiques incises, els problemes del ritu dels enterraments amb calç i les construccions talaiòtiques  Cal esmentar Cerámicas con decoración incisa 1951, Los problemas actuales de la historia primitiva de Mallorca 1953, Excavaciones en el Puig d’en Canals, Sóller 1954, Hallazgo de un cráneo trepanado en la necrópolis…