Resultats de la cerca
Es mostren 9628 resultats
plana
Geomorfologia
Terreny planer i bastant extens que té, a més a més, escassa altitud sobre el nivell del mar.
Hom parla, però, en certes circumstàncies, de plana de muntanya Cal no confondre, malgrat una certa similitud, els conceptes de plana, altiplà i meseta Aquest darrer relleu és molt més elevat —més de 400 m en general— i es troba, d’altra banda, limitat per regions perifèriques més baixes per exemple, les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir en relació amb la meseta central ibèrica Una plana s’origina per diverses causes erosió, acumulació o aflorament tabular Les planes d’erosió es formen sobre estrats rocallosos de poca duresa atacats per diferents cicles d’erosió D’altra banda, les…
Albert Fabra i Part

Albert Fabra i Part
Política
Polític valencià.
Titulat com a arquitecte tècnic per la Universitat Politècnica de València, l’any 1982 ingressà a Alianza Popular des del 1989, Partido Popular i milità en les joventuts d’aquest partit Nuevas Generaciones Posteriorment ocupà càrrecs de responsabilitat d’àmbit regional, fins que el 2009 hom el nomenà coordinador general del PP valencià Al juliol del 2011 accedí a la presidència del partit L’any 1991 entrà a l’Ajuntament de Castelló, on fou regidor d’urbanisme i primer tinent d’alcalde Elegit alcalde de la ciutat el 2005, fou confirmat en aquest càrrec el 2007 i el 2011 Diputat a les Corts…
Pedro Passos Coelho

Pedro Passos Coelho
© Moncloa
Política
Polític portuguès.
Visqué a Angola entre els cinc i els deu anys Treballà en l’ensenyament secundari i posteriorment passà a l’empresa privada Llicenciat en economia per la Universidade Lusíada de Lisboa 2001, l’any 2004 s’incorporà al grup Fominvest com a director financer i posteriorment com a administrador executiu L’any 1978 s’afilià al Partido Social Democrata PSD, de les Joventuts del qual fou elegit secretari general l’any 1984, vicepresident el 1986 i president el 1990 fins el 1995 Vicepresident del PSD entre el 2005 i el 2006, el març del 2010 en fou elegit president Diputat a l’Assemblea de la…
Natalie Cole

Natalie Cole
Música
Nom amb què és coneguda la cantant nord-americana Stephanie Natalie Maria Cole.
Filla de Nat King Cole , rebé una intensa influència musical del seu entorn familiar i actuà esporàdicament d’infant amb el seu pare Malgrat que es graduà en psicologia a la Universitat de Massachusetts el 1972, aviat es dedicà professionalment a la música com a cantant de rhythm-and-blues en diversos grups, gènere en què aconseguí un èxit considerable A la segona meitat dels anys vuitanta evolucionà vers un estil menys dur i més proper al jazz i el pop , en el qual posà de manifest una preferència pel repertori d'estàndards Al llarg de la seva carrera artística, entre 1975 i…
Cesária Évora
Música
Cantant de Cap Verd.
De família molt pobra i filla d'un violinista, de jove començà a cantar en locals públics mornas i coladeras , gèneres de cançó popular i que li valgueren un reconeixement considerable al seu país, malgrat el qual no aconseguí superar les seves dificultats econòmiques i personals A començament dels anys vuitanta anà a Lisboa, on enregistrà algunes cançons que no tingueren ressò El 1988 fou persuadida per anar a París a enregistrar el seu primer disc, La Diva aux pieds nus títol referit al seu costum de cantar descalça, amb el qual obtingué un èxit immediat que fou l’inici d’una…
,
Kathryn Bigelow
Cinematografia
Realitzadora nord-americana.
Estudià pintura al San Francisco Art Institute, i el 1971 guanyà una beca del Whitney Museum Independent Study Program Posteriorment es decantà pel cinema i es graduà a la Columbia Film School El 1978 rodà el seu primer film, el curtmetratge The Set-Up 1978 Els seu primer llargmetratge fou The Loveless 1982, ambientada en una banda de motoristes Seguiren Near Dark 1987, en el gènere de terror, les policíaques Blue Steel 1989, Point Break 1991 i Strange Days 1995, que situa en un món de ciència-ficció The Weight of Water 2000 i K-19 The Widowmaker 2002 són drames psicològics que, malgrat…
Edward Moore Kennedy

Edward Moore Kennedy
© Office of Senator Kennedy
Política
Polític demòcrata nord-americà, més conegut per Ted Kennedy
.
Fill de Joseph Patrick Kennedy i menor de nou germans entre els quals John Fitzgerald Kennedy i Robert Kennedy, després de servir a l’exèrcit a Europa, el 1956 es graduà en dret a la Universitat de Harvard El 1962 fou elegit senador demòcrata per Massachusetts, càrrec en el qual fou revalidat ininterrompudament fins a la fi de la seva carrera política Després dels assassinats dels seus germans John 1961 i Robert 1968, fou considerat el seu successor natural com a candidat demòcrata a la presidència dels Estats Units, però el 1969, arran d’un accident d’automòbil en el qual es veié involucrat…
Alberto Núñez Feijóo

Alberto Núñez Feijóo
© Partido Popular
Política
Polític gallec.
Llicenciat en dret, el 1985 s’incorporà a l’administració gallega, i el 1991 fou designat secretari general tècnic de la Conselleria de Sanitat En guanyar José María Aznar López les eleccions generals 1993, treballà al Ministeri de Sanitat sota les ordres de José Romay Beccaría Posteriorment passà a dirigir l’empresa pública de correus El 2003 substituí el conseller d’Obres Públiques Xosé Cuiña a l’administració gallega, i el 2004 fou nomenat vicepresident de la Xunta de Galicia Després del pacte electoral del PSOE-PSE i el BNG, el qual motivà que el Partido Popular passés a l’oposició i…
Felipe Acedo Colunga
Història
Militar.
Llicenciat en dret, participà activament en la “Sanjurjada” del 1932 dirigí els insurrectes de Tablada, Sevilla i exercí de fiscal en els consells de guerra ulteriors a la insurrecció d’Astúries del 1934 i la Guerra Civil Espanyola Entre els anys 1939 i 1946 comandà l’Assessoria Jurídica del Ministeri de l’Aire i fou membre del Consell Suprem de Justícia Militar 1946-51 Amb el final de la vaga de tramvies, fou designat governador civil de Barcelona 1951-60, on, després de la primera gran manifestació massiva de rebuig al franquisme a la Ciutat Comtal, intentà atreure les personalitats més…
rata

Rata comuna
(CC BY-SA 2.0) Jean-Jacques Boujot
Mastologia
Nom donat a diferents espècies de mamífers rosegadors de la família dels múrids, subfamília dels murins, entre les quals destaquen les pertanyents al gènere Rattus, i en particular R. rattus (rata negra o de camp) i R. norvegicus (rata comuna o de claveguera).
La rata negra o rata de camp , d’uns 16-23 cm de longitud, cua llarga fins a 25 cm i amb moltes anelles, orelles grosses i pelatge aspre de color fosc, habita en els llocs secs i preferiblement enlairats, per la qual cosa és freqüent als graners i golfes dels pobles i de les granges aïllades La rata comuna o rata de claveguera , més grossa arriba a uns 27 cm però de cua i orelles més curtes i pelatge més suau, prefereix els llocs humits i arran de terra, i per això habita a les clavegueres de les ciutats, bé que hi ha poblacions salvatges en els canals de reg de camp Ambdues espècies…