Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme de Flaçà, d’una superfície de 6,53 km 2 , s’estén a la riba dreta del Ter, riu que fa de límit septentrional del municipi amb el de Sant Jordi Desvalls El municipi limita a més amb Foixà E i amb la Pera S, municipis ambdós del Baix Empordà al SW limita amb Sant Martí Vell, per les fonts de Moradells i d’Aleu, i a l’W amb Sant Joan de Mollet El terreny és pla excepte a la part oriental, que comprèn uns contraforts de la serra de Vall-lloreda, que arriben fins al Ter Aquesta part és coberta de bosc, no gaire poblat Reguen el terme, a més del Ter, la riera de la…

Vida i obra Fill d’una família de pagesos acomodats, cursà el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Balears El 1873 començà el batxillerat en arts El 1880 es traslladà a Madrid per cursar estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres, i, a l’Escola Superior de Diplomàtica, les assignatures de bibliografia, arqueologia i ordenació de biblioteques i museus Posteriorment es desplaçà a Barcelona per cursar la carrera de dret Fou soci de l’Acadèmia de Dret de Barcelona febrer del 1878, i membre adjunt del consistori dels Jocs Florals de Barcelona abril del 1879 Guanyà per oposició una plaça…

La denominació llengua d’oc  procedeix de la veu oc , en occità “si’ L’occità és la llengua pròpia d’Occitània i constitueix, doncs, una de les llengües ètniques parlades al territori de l’actual Estat francès Quant als límits —que cal traçar atenent l’extensió de les altres llengües veïnes—, hom pot assenyalar, pel que fa als parlars oc / oïl , que la línia divisòria entre ambdós no sembla pas haver variat gaire des de l’edat mitjana hom pot fixar-la partint de la confluència dels rius Garona i Dordonya, seguint el curs de la Gironda i, per Angulema, fins a Châteldon A partir d’aquí, el…

Fill del segon matrimoni de Felip IV de Castella amb la seva neboda Marianna d’Àustria, la qual ocupà la regència 1665-75 durant la minoritat de Carles II Fou de naturalesa raquítica i malaltissa, i oligofrènic com a resultat del matrimoni consanguini El seu regnat presidí la fase més aguda de la decadència castellana, que culminà quan el confessor de la reina, el jesuïta alemany JE Nithard, s’emparà del poder després de destituir la junta de govern de cinc ministres designada al testament de Felip IV de Castella el vicecanceller de Catalunya-Aragó, Cristòfor Crespí de Valldaura, el …

Situació Vista del notable conjunt de ruïnes d’aquest castell i del poble que l’envoltava, entre les quals hi ha els vestigis de la seva desapareguda església ECSA - F Tur El castell d’Aguilar de Bassella, amb les ruïnes de l’antic poble, és situat en un lloc encimbellat, a la dreta del riu Segre i al peu de la serra de Sant Marc Mapa 34-12291 Situació 31TCG573533 Per anar-hi s’agafa la carretera de Peramola fins a Tragó, i d’allí a Nuncarga Tot seguit es continua per la pista fins a arribar a Aguilar al cap de 8 km Davant de l’església que hi ha al peu del camí se segueix el trencall que va…

Situació Sector de migdia amb la porta d’entrada de l’església de Sant Llorenç de Perles, on són visibles els carreus romànics de l’església del segle XII o inici del XIII que la precedí J Moner L’església parroquial de Sant Sadurní presideix el reduït nucli agrupat del poble de Vilafreser, situat damunt d’un serrat de poca elevació, entre les conques de la Farga i el Cinyana, a l’extrem meridional de l’extens terme municipal de Vilademuls Per arribar-hi cal seguir la carretera N-II des de Girona en direcció a la Jonquera uns 5 km després d’haver passat pel poble de Medinyà es troba, a mà…

Situació Vista general de l’església de Sant Vicenç de Canet d’Adri , un magnífic edifici de planta basilical, on destaca, per la seva perfecta conservació, la capçalera amb els tres absis F Tur L’església parroquial de Sant Vicenç es troba al bell mig del grup de cases disperses que formen el nucli de Canet d’Adri, situat a uns 10 km de Girona per la carretera de les Planes d’Hostoles per Sant Gregori Mapa L38-12295 Situació 31TDG787559 JAA Història El primer esment que es coneix d’aquesta església és de l’any 822, en què el bisbe de Girona Teuter en féu donació a la canònica El lloc sembla…

Situació Fornícula excavada a la roca, que formava part de l’oratori rupestre de Seguers M Solà A l’entorn del nucli de Seguers, a una altitud d’uns 620 m, es poden localitzar tres conjunts arqueològics El primer, per les seves característiques especials, es tracta d’un probable ermitatge amb habitacle adjunt i unes balmes, situat en el terme dels Prats de Rei, prop del nucli de Seguers, en un enclavament del terreny dintre del terme d’Aguilar de Segarra, a un centenar de metres i al NE del cementiri de Seguers, prop del camí i en un bosc de pins molt espès En segon lloc, hi ha els indicis…

Situació Vista de les restes d’aquesta fortalesa, mig ocultes per una densa vegetació ECSA - J Bolòs Situat al cim d’un turó, sobre el poble de Font-rubí És construït als contraforts del puig del Castellot, a la banda septentrional del Penedès s’hi albira una bona panoràmica sobre gran part de la plana penedesenca Mapa 35-16419 Situació 31TCF821888 De la carretera que va de Vilafranca a la Llacuna surt, a mà dreta, la carretera que va a Guardiola i a Font-rubí Cal anar fins al poble vell, que resta en un indret una mica més elevat que el nucli actual Al cim del turó que hi ha darrere el poble…

Situació Mur amb aparell en opus spicatum que actualment queda integrat dins de l’edifici conegut com Cal Tudó ECSA - JJ Menchón La casa forta o castell de Vilardida, conegut per Cal Tudó, és una construcció d’origen medieval que es troba al petit agregat homònim, al límit entre els municipis de Montferri i Vila-rodona L’edifici presideix el conjunt i des d’allí es té una bona visió del territori que l’envolta, sobretot del poble i castell veïns de Vila-rodona Mapa 34-17446 Situació 31TCF630719 S’arriba a Vilardida per la carretera que des de Valls va fins al Vendrell És just al costat de la…