Situació
Vista del notable conjunt de ruïnes d’aquest castell i del poble que l’envoltava, entre les quals hi ha els vestigis de la seva desapareguda església.
ECSA - F. Tur
El castell d’Aguilar de Bassella, amb les ruïnes de l’antic poble, és situat en un lloc encimbellat, a la dreta del riu Segre i al peu de la serra de Sant Marc.
Mapa: 34-12(291). Situació: 31TCG573533.
Per anar-hi s’agafa la carretera de Peramola fins a Tragó, i d’allí a Nuncarga. Tot seguit es continua per la pista fins a arribar a Aguilar al cap de 8 km. Davant de l’església que hi ha al peu del camí se segueix el trencall que va fins al cementiri. D’aquí fins al castell d’Aguilar cal pujar a peu durant uns 20 minuts. (MTV-VRM)
Història
El castell d’Aguilar de Bassella és esmentat per primera vegada l’any 1042 (o 1044), com a límit a tramuntana del castell de la Clua. Aquesta fortalesa tancava l’extrem sud del comtat d’Urgell davant les terres dominades pels musulmans.
El 1084 n’era senyor Isarn Guitard, que el donà a Arnall Godfré, però a la seva mort passà als seus germans Ramon i Arnall; ja morts tots dos, l’any 1090, per testament de Guitard Isarn, el castell d’Aguilar fou donat a la canònica de Santa Maria d’Organyà.
Durant els segles XII i XII es documenten diversos personatges amb el cognom Aguilar. El 1135 Mir d’Aguilar acordà amb els canonges de Solsona la tercera part dels seus alous que la seva mare va tenir a Oliana i que ella deixà a Santa Maria de Solsona. El 1234 un altre Mir d’Aguilar fou marmessor de Guillem de la Guàrdia-lada.
El 1276, en pujar al tron Pere II de Catalunya i Aragó, s’amotinaren contra ell molts nobles. Al bisbat d’Urgell hi hagué revoltes; així Aguilar, que era de la Seu, fou assaltat i pres per Ponç de Ribelles.
Al 1381, Aguilar tenia dos focs i pertanyia a la vegueria de Cervera.
Ja al segle XVII, l’any 1653, Lluís XIII de França va concedir el títol de marquès d’Aguilar al tinent general de Catalunya Josep de Margarit i de Biure, baró consort d’Aguilar. La família s’extingí amb la seva besnéta Joana-Hipòlita, muller de Pere Francesc de Bou i Pujol, i el títol passà a aquesta família, establerta a França. (MTV-VRM)
Castell
El castell d’Aguilar, dalt d’un promontori destacat, ha sofert moltes modificacions. En resten nombroses construccions de difícil datació, ja que han estat aprofitades en èpoques distintes.
La resta més important de l’antic castell d’Aguilar és una torre romànica de planta circular —situada al N—, caiguda en part i de la qual resten uns 6 m d’alçada. És situada sobre un sòcol rocós de 5 m, per la qual cosa destaca per damunt de les altres construccions.
Sembla que aquesta torre ha tingut dos períodes de construcció. Fins a uns 3 m d’alçada, els carreus estan ben col·locats, arrenglerats i regulars, a la cara exterior tenen unes mides de 20 cm d’alt per 30 cm d’ample aproximadament. La paret tenia uns 2 m d’amplada i el diàmetre a la part exterior feia 7,20 m.
A la banda est es pot veure una espidiera de 10 × 20 cm d’alçada.
En el que se suposa que fou una segona fase de construcció, els carreus es presenten irregulars i molt mal col·locats i el gruix dels murs varia entre 1 m i 70 cm.
La torre fou habilitada com a habitatge en època moderna, i patí diverses modificacions; fou dividida en petites dependències i a la part sud-oest s’obrí una porta. (MTV-VRM)
Nucli urbà
Les despulles del castell d’Aguilar de Bassella es troben envoltades per les restes de l’antic poble. Al sud d’aquesta població abandonada d’Aguilar, entre dues cases, hi ha les restes d’una sitja o potser d’una cisterna; el curs natural d’aigua es troba un xic allunyat. Té una alçada de 4,50 m, el gruix dels murs és d’l,10 m i les mides exteriors fan 2,80 × 2,10 m. La sitja és dividida per una paret mitjanera. Té una volta ben feta. Els carreus que la basteixen són ben tallats, d’uns 40 cm d’alçada; la llargada varia segons la necessitat.
En l’espai que resta entre la torre rodona i la sitja s’alcen les cases, disposades en dues línies, una al costat de l’altra, separades per un carrer de 2,20 m d’amplada que travessa la població de N a S. Aquestes cases són quasi totes iguals, de planta lleugerament rectangular (5,50 × 5,20 m). Els murs, de 60 cm d’ample, són fets amb pedra i tàpia; els carreus, irregulars, arriben fins a 1,50 m d’alçada i la resta és tàpia. A totes les cases hi ha una única porta d’accés que fa 1 m d’amplada.
Fora del recinte emmurallat, al nord de la torre i en un espai inferior, són visibles les restes de l’església romànica dedicada a sant Sadurní; en queden les parets nord i est i part del mur sud. A mesura que la població va anar creixent, l’espai entre la torre i l’església fou ocupat per edificis moderns.
També s’hi pot veure una premsa d’oli que és sota una roca aprofitant el relleu del terreny; és, però, de datació incerta.
Aguilar era un nucli de població concentrat, dedicat al conreu de cereals i vinya. Les seves edificacions són testimonis d’un passat important i ara solament els resta quedar totalment aïllades a causa de la construcció del pantà de Rialb. (MTV-VRM)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàg. 1 143; Baraut, 1982, vol. V, doc. 557, pàg. 89-90; Albert, 1985; Butlletí del Grup Excursionista Oliana, 1987, núm. 4.