Resultats de la cerca

L’antic poble de Puigfalconer, ara abandonat i arruïnat, ha estat considerat com el nucli original de la població de Suterranya, però el nivell actual de coneixement de la història d’aquest territori no permet afirmar amb seguretat aquest origen Tanmateix, podem establir que, almenys eclesiàsticament, Puigfalconer tingué a l’època medieval una supremacia sobre Suterranya Així, Sant Sadurní de Puigfalconer consta, l’any 1314, com a església parroquial de l’ardiaconat de Tremp L’any 1391 el capellà de Mont Falconer és inclòs, dins del deganat de Tremp, en el llibre de la dècima amb la quantitat…

L’església de Santa Creu de l’Alzina estigué subjecta a la pabordia de Mur, primer com a església parroquial i posteriorment com a sufragània de la parròquia de Moror Tot i que el lloc i el castell de l’Alzina són coneguts des del segle XI, les primeres referències de la seva església són del segle XIV En el llibre de la dècima del 1391, dins del deganat de Tremp, el capellà de l’ Olzina hi constava amb dotze sous en aquesta època era encara una església independent Per contra, vers 1526, la rectoria de l’Alzina era ja unida a la de Moror L’any 1904, Santa Creu fou segregada de…

El castell de Gerundella era, juntament amb el d’Alcorassa i el principal de la Suda o Castell Formós, un dels tres castells que componien el sistema defensiu de la ciutat de Balaguer a l’edat mitjana Era situat a continuació de la fortalesa d’Alcorassa, vers occident, i les seves muralles arribaven fins al torrent anomenat també de Gerundella A l’interior hi havia, segons sembla, la petita església de Sant Miquel —patró de la casa dels comtes d’Urgell—, la qual havia estat de l’ardiaca de Barcelona Ermengol Guitard, que pel seu testament datat l’any 1110 l’havia llegat al…

L’ermita de Santa Bàrbara, més coneguda actualment amb el nom de Sant Antoni de Pàdua, és situada a la serra del Montsant, a 690 m d’alçada, vora el camíd’Albarca a Margalef Segons E Fort, sembla que aquesta ermita té el seu origen en un asceteri molt antic, d’abans de la colonització d’aquelles terres l’eremitisme hi va florir afavorit per la fundació de la cartoixa d’Escaladei Sembla que fins al segle XV estigué sota l’advocació de santa Bàrbara i mudà de titular quan un ermità, dit fra Llorenç Julià, a mitjan segle XVI, l’any 1559, hi féu bastir un altar dedicat a sant Antoni…

L’església parroquial de Sant Laurènç és una mica apartada, vers el S, del nucli principal del poble de Puèg-laurènç, al SE del turó del castell Aquesta església fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà, per donació del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú Ja era de Cuixà l’any 958, en què en un precepte el rei Lotari confirmà les possessions de l’abadia La subjecció a aquest monestir del Conflent es referma en la butlla que el papa Sergi IV atorgà a Cuixà l’any 1011 a precs de l’abat Oliba La parròquia de Puèg-laurènç depengué de Cuixà fins a la fi de l’antic règim…

Petita capella que sembla de factura moderna i popular, situada a la confluència del barranc del seu nom i la Noguera Ribagorçana, entre els km 99 i 100 de la carretera N-230 Una prova documental discutible és la seva menció en el precepte lliurat per Carles el Calb vers l’any 855 a favor del monestir de Santa Maria d’Alaó i l’abat Frugell, on rep el monestir sota la seva protecció i defensa, i fa franques i ingènues les seves possessions, les celles de Sant Andreu i Sant Romà i les altres esglésies amb delmes, primícies, oblacions i defuncions Segons R d’Abadal aquest privilegi és fals…

La caseria d’Arques de Vilarrué, que fou una antiga quadra, és situada aigua amunt de Vilarrué, vers ponent d’aquest nucli Un dels primers esments documentals del lloc i de l’església, que gaudí de categoria parroquial, data de l’any 1013, quan el comte Guillem Isarn de Ribagorça lliurà al monestir de Santa Maria d’Ovarra el vilar d’Arques amb el feu i la parròquia Una segona redacció d’aquest instrument, corresponent a una falsificació del segle XII, consigna, però, el feu d’Arques “cum ecclesia Sancte Marie que est fundata seu hedificata in prenominata villa de Archas” amb tots…

Vers l’any 960 el comte Ramon II de Ribagorça bescanvià amb el monestir d’Ovarra la villa Silvi L’any 1004 la comtessa Toda de Ribagorça donà al mateix monestir els alous que tenia a la vall Ribagorçana, entre els quals figuren els de Silvi En l’acta de consagració de Santa Maria de Visalibons del 1060 es consigna el castell de Selva, que era dels senyors de Lierp D’altres notícies posteriors parlen d’aquest indret proper a Visalibons L’any 1211 Orraca de Capella va vendre al priorat d’Ovarra la vila de Visalibons “ et illud podium quod vocatur Silve quod est infra termino…

El llogaret de Veri és enlairat a 1 469 m d’altitud, al turó que domina la vall anomenada de Sant Feliu de Veri Els homes de Veri són consignats al capbreu de Castillo de Sos, vers el 1068 D’antuvi formava un sol domini amb Sant Feliu i altres caseries de la vall Al segle XI els Roger senyorejaren aquestes terres, que vincularen a Roda A mitjan segle XII Ramon III aprofità l’interinatge comtal per a acaparar part del feu En la concòrdia del 1187, Berenguera d’Erill cedí al seu oncle Arnau II l’honor que tingué el seu pare in Berin Al principi del segle XIII, d’alguna manera, la senyoria…

Estudià a l’escola de gramàtica de la seva ciutat natal, i en acabar els estudis es feu sabater A continuació viatjà per tot Alemanya i finalment s’establí a Nuremberg, on assolí el grau de mestre sabater l’any 1520 Vers 1509-11 in gressà al gremi dels mestres cantaires local, que havia estat fundat al segle XV Sota la seva direcció, el gremi es convertí en un model a seguir per altres de la mateixa especialitat Es calcula que escriví unes 6 000 composicions poètiques, entre les quals figuren comèdies, tragèdies, poemes didàctics, poemes satírics, etc Creà tretze tipus diferents…