Resultats de la cerca
Es mostren 5894 resultats
Hermann Boerhaave
Botànica
Metge, botànic i químic holandès.
Estudià primer teologia, però esdevingué suspecte d’heterodòxia per un judici seu sobre Spinoza Professor de l’escola de Leiden 1701, fou l’iniciador de l’ensenyament clínic, que portà aquesta escola al primer lloc entre les del seu temps i el mateix Boerhaave a ésser-ne considerat com el metge més eminent les seves lliçons aplegaven nombrosos alumnes, arribats d’arreu d’Europa atrets pel seu mestratge No es decantà per cap dels sistemes teòrics extrems que s’imposaven i s’ocupà únicament de la terapèutica i de la clínica seguint una línia de retorn a l’hipocratisme Creà escola, i un dels…
Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó
Associació constituïda oficialment a Maó l’any 1905.
Durant els primers trenta anys d’existència creà en el seu si entitats com la Cambra de Comerç i la Cambra Agrícola, els primers centres illencs de puericultura i lluita antituberculosa, un orfeó i grups excursionistes i esportius que abans del 1930 havien assolit personalitat pròpia o havien estat assimilats a centres oficials L’any 1906 adquirí la Revista de Menorca , que era publicada des del 1888 El 1916 fou creat el Grup Filharmònic Després d’una llarga crisi, tingué un recobrament a partir del 1958 Entre d’altres activitats, organitza els concursos anuals Saló de Primavera, d’arts…
Aubrey Vincent Beardsley
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant anglès.
Autodidacte inspirat en els renaixentistes italians, el prerafaelitisme, l’estampa japonesa i la pintura de ceràmica grega, creà l’estil característic del decadentisme anglès En una primera etapa illustrà Morte Darthur 1893 A les revistes “The Yellow Book” 1894 i “The Savoy” 1895-96 i a les illustracions per a Salomé 1894 del seu amic Oscar Wilde, assolí ja el seu estil típic Traçats amb una precisió depurada i evitant els ombrejats a fi d’adequar-se a les possibilitats de la tipografia, els seus dibuixos eren d’un erotisme refinat i corrosiu L’element decoratiu de les seves obres esdevingué…
Jean-Louis Barrault
Teatre
Director escènic i actor francès.
Deixeble de Charles Dullin, inicià la seva carrera amb el mimodrama Autour d’une mère , inspirat en William Faulkner El 1940 ingressà a la Comédie Française, i el 1946 formà companyia amb la seva muller, Madeleine Renaud Nomenat director de l’Odéon, teatre estatal, el 1959, hi restà fins el 1968 Admirador d’Artaud, preconitzà un concepte “total” del teatre Collaborà amb el ballarí i coreògraf Maurice Béjart i estrenà obres de Claudel, Camus, Anouilh, Montherlant, Gatti, etc Amb Gide féu per al teatre l’adaptació Le Procès 1947 de la novella de Kafka, i el 1969 estrenà el seu muntatge Rabelais…
Roc Boronat i Font
Història
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Vida i obra Durant la dictadura de Primo de Rivera fugí a França i dirigí, amb Josep Rovira, l’oficina de Francesc Macià a Tolosa de Llenguadoc Participà en els fets de Prats de Molló 1926 Retornà de Bèlgica a Barcelona 1930 i ingressà a l’Esquerra Republicana 1931, per la qual fou regidor a l’ajuntament de Barcelona Designat comissari del departament de beneficència municipal 1931, fou el fundador i president de l’Associació de Cecs de Catalunya, organització que creà, al juny de l’any 1934, el cupó del cec Exiliat a Mèxic després del 1939, escriví obres de teatre, sovint centrades en la…
,
Josep de Boneu i Pi
Història
Militar
Militar i polític.
Comte de la Coromina Contribuí a l’organització de les incursions de Josep Trinxera al Rosselló 1675 Lluità contra l’ocupació francesa durant les campanyes de Lluís XIV sobre Catalunya auxilià Girona 1684 i conquerí Morellàs 1692 Dos anys després cobrí, com a mestre de camp, la retirada de les tropes del marquès de Villena, derrotades pels francesos al Ter Participà en la defensa de Barcelona durant el setge del mariscal Vendôme 1697 En començar la guerra de Successió 1705 era governador de Tarragona i posà la ciutat al costat de la causa austriacista un any després, com a governador de…
Àngel Millà i Navarro
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Escriptor i editor.
Vida i obra Fill de Lluís Millà i Gàcio , continuà l’obra bibliogràfica i editorial del seu pare Llibreria Editorial Millà Publicà, a més de llibres, el setmanari infantil Fatty i alguns diaris esportius També creà colleccions com “Catalunya Teatral” 1932, “Teatre d’Infants” i “Biblioteca Popular” 1946 La seva producció dramàtica, de caràcter popular, oscilla entre el melodrama i el sainet És autor, entre altres obres, de Maleïda la guerra 1933, El far de les tempestes 1935, El comissari del poble 1936, La llei del cor 1957, Crim a la Costa Brava 1958 i Pi, noguera i castanyer 1961, la…
,
Dmitrij Ivanovič Mendelejev
Química
Químic rus.
Doctorat en química a la Universitat de Peterburg el 1865, amplià els estudis a París i més tard a Alemanya, amb Wurtz De retorn al seu país, féu de professor de química general a la Universitat de Peterburg 1866-90 i de director de l’oficina de pesos i mesures 1890-93 Establí una classificació periòdica dels elements químics coneguts aleshores 63, que disposà per ordre creixent dels pesos atòmics El primer esbós març del 1869, que era un simple full imprès destinat als químics russos de l’època, fou seguit per una classificació més acurada gener del 1871, que no es diferencia gaire de la…
Sant Genís del Pi (Sant Agustí de Lluçanès)
Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou inicialment una parròquia dependent del monestir de Santa Maria de Ripoll, però el segle XIV passà a sufragània de la parròquia de Sant Agustí de Lluçanès Les primeres notícies de l’església es troben l’any 938 en el precepte que el rei Lluís d’Ultramar concedí al monestir de Ripoll confirmant els seus béns, entre els quals figurava l’alou anomenat Pi amb terres, vinyes i boscs i amb la seva església Aquests béns foren vinculats a la pabordia de Palau d’Osona, que el monestir de Ripoll creà en l’alou de Palau, el paborde de la qual era qui…
Castell de Grevalosa (Castellfollit del Boix)
Art romànic
Al sector occidental de l’actual terme hi havia el castell de Grevalosa, que apareix documentat el 990 Els primers senyors apareixen el 1063, quan Bernat Otger de Castellet vengué al comte Ramon Berenguer I el castell de Grevalosa, i el 1066 quan Gaufred feu el mateix i a més vengué la quadra de Formigosa No sabem si es tracta de dos germans o bé del senyor i el castlà Únicament podem identificar Bernat Otger de Castellet com del Castellet de l’Alt Penedès i no del Bages El segle XIII hi havia a Manresa una família cognomenada Grevalosa, però mai no apareix com a senyora d’aquest castell El…