Resultats de la cerca
Es mostren 37344 resultats
Grzegorz Fitelberg
Música
Compositor, director d’orquestra i violinista polonès.
Estudià al Conservatori de Música de Varsòvia fins el 1896, any en què guanyà el Premi Paderewski amb la Sonata número 1 per a violí Fou violinista al Teatre Wielki i a l’Orquestra Filharmònica de Varsòvia i el 1904 debutà com a director al capdavant d’aquesta formació A partir del 1908 en fou el director Formà part del grup Mloda Polska 'Jove Polònia' al costat de K Szymanowski i altres compositors El 1906 dirigí a Varsòvia i a Berlín obres dels seus membres Acompanyà com a director els ballets de Serge de Diaghilev en diverses gires europees De retorn a Varsòvia dirigí l’…
Georges Sébastian
Música
Director d’orquestra hongarès.
Es formà a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest, on es graduà el 1921, any en què començà a exercir de mestre de cant a l’Òpera de Munic i a rebre classes de direcció de B Walter Treballà com a director substitut al Metropolitan de Nova York 1923-24 i freqüentà diversos escenaris europeus fins que, el 1927, assumí la titularitat de la Städtische Oper de Berlín, que exercí fins el 1931 Després d’una estada a Moscou, on fou director musical de la ràdio d’aquesta ciutat 1931-37, el 1938 es traslladà als Estats Units, on estigué al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de…
Jordi Vendrell i Gabàs
Cinematografia
Publicista i col·leccionista fotogràfic.
Vida Ingressà a la distribuïdora Paramount Films de España el 1953 sota el guiatge de Cecília A Màntua, cap de publicitat de l’empresa Hi treballà fins que el 1955 entrà a "Fotogramas", on confeccionà respostes per al seu Consultorio Mr Belvedere , etc El 1961, Pere Bistagne, director general d’Hispano Foxfilm, li oferí la possibilitat de tornar al camp de la publicitat, com a titular del departament, càrrec que ocupà fins el 1965, any en què René Beja fou nomenat director general de la companyia i de Radio Films, i nomenà Carles Baró i Roca cap de publicitat de totes dues…
protoalisi
Meteorologia
Vent que, a la regió equatorial, determinat per la força de Coriolis i paral·lel a les isòbares i, per tant, sensiblement paral·lel a l’equador, bufa de llevant, en lloc de bufar directament dels tròpics a l’equador segons el meridià, tal com hauria de bufar.
Això és degut al fet que els nuclis anticiclònics subtropicals que constitueixen màxims absoluts de pressió determinen que la pressió atmosfèrica augmenti de l’equador fins aproximadament 30° de latitud de cada hemisferi i de manera que aquest augment és tant més reduït com més gran és l’elevació sobre el sòl El protoalisi assoleix gairebé els 10 km d’altura en el mateix equador, i altures tant més petites com més augmenta la latitud, fins al tròpic, i per sobre d’ell regnen corrents d’aire de ponent A la regió equatorial, entre 1 i 2,5 km d’altura es produeix una…
lluís
Numismàtica i sigil·lografia
Nom de diverses monedes franceses, d’argent i d’or, encunyades a partir del s XVII.
El lluís d’argent valia 60 sous, però hom parla també de lluïsos de 30, de 15 i de 5 sous Fou encunyat des del 1641 fins a la Revolució Francesa, que fou substituït per la peça de 5 francs Des de l’origen, els lluïsos circularen per Catalunya amb un valor de 10 rals catalans El lluís d’or fou encunyat pels reis de la casa de Borbó des de Lluís XIII fins a Lluís XVI, per substituir la moneda de dos escuts Era d’or de 22 quirats en totes les 23 emissions fetes d’aquesta moneda, des de la primera, l’any 1640, fins a la darrera del lluís constitucional , del…
ilercavó | ilercavona
Història
Individu d’un poble preromà, ibèric, que tenia com a nucli central el curs final de l’Ebre.
Hom suposa que el límit nord amb els cossetans o cessetans era la serra de Balaguer, mentre que pel sud s’estenien fins a la Plana de Castelló, i que la serra d’Almenara els separava dels edetans Per la banda de l’interior els seus veïns més importants eren els ilergets El nom es conservà en època romana incorporat a la ciutat més important del territori, puix que Tortosa fou anomenada Iulia Ilergavonia Dertosa Fins a la fi del s III a C els texts grecollatins no són gaire clars, i alguns autors han suposat que abans d’aquesta data la zona dels ilercavons pertangué…
Polinyà de la Ribera

Campanar de la parròquia Sagrat Sopar del Senyor de Polinyà de la Ribera
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, estès a la plana al·luvial de la dreta del Xúquer (límit septentrional del terme), després de la seva confluència amb el riu Magre.
El regadiu ocupa la totalitat del territori, gràcies a l’aigua del Xúquer, a través de la séquia dels Quatre Pobles o de Corbera, i el conreu principal és actualment el del taronger 1000 ha resten encara 80 ha d’arrossar, record de l’antic predomini d’aquest conreu, reduït constantment els darrers decennis a favor del taronger Hi ha magatzems de preparació de fruita L’augment demogràfic, constant fins el 1940, s’ha deturat a causa de l’emigració, sobretot cap a França El poble 2246 h agl 2006, polinyaners 12 m alt és a la dreta del riu L’església parroquial Sant Sebastià fou…
Macastre
Macastre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Foia de Bunyol, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, situat al fons de la foia, a la vall mitjana del riu Magre, que travessa el terme d’W a E.
El sector meridional és accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de Dosaigües Més de la meitat del territori és coberta de matollar El regadiu es poc estès hortalisses, blat, blat de moro i arbres fruiters, i aprofita l’aigua del riu El secà, molt extens, és dedicat a cereals, garrofers, oliveres i vinya Hi té encara importància la ramaderia ovina La població ha sofert una forta emigració fins els anys seixanta tanmateix els anys setanta s’ha recuperat parcialment gràcies a la proximitat de Bunyol, que ha diversificat les activitats econòmiques dels habitants El…
Unió Esportiva Poble Sec

Plantilla de la Unió Esportiva Poble Sec de la temporada 1957-58
UE Poble Sec
Futbol
Club de futbol del barri del Poble-sec de Barcelona.
Fou fundat el 1928 sota la presidència de Josep Fabregat, i, entre els membres fundadors, hi havia el porter del Futbol Club Barcelona Ramon Llorens Fins a la Guerra Civil participà de manera alternativa en el Campionat de Catalunya de tercera categoria i en l’ amateur Després milità a categoria territorial fins que la temporada 1953-54 pujà a tercera divisió, on es mantingué sis temporades 1954-60 En l’edició 1957-58 aconseguí el millor èxit de la seva història en proclamar-se campió de grup i disputà la promoció d’ascens a segona i guanyar també la primera edició…
Societat Catalana d’Estudis Hebraics
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans, adscrita a la Secció Històrico-Arqueològica.
En fou el precedent l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català ADEJUC, constituïda el 1985 a Tàrrega, presidida fins el 1988 per Jaume Riera i Sans i posteriorment, fins el 1992, per Eduard Feliu i Mabres Dissolta l’ADEJUC el 1993, hom creà la Societat Catalana d’Estudis Hebraics com a filial de l’IEC el 1995, que tingué com a president Eduard Feliu, fins a la seva mort 2009 Des d’aquest any ocupà el càrrec Pere Casanellas, que el febrer del 2020 fou rellevat per Jordi Casanovas Miró Té com a finalitat general el conreu dels estudis històrics i…