Resultats de la cerca
Es mostren 10935 resultats
Algirós
Districte de la ciutat de València.
Pren el nom de la sèquia del mateix nom que regava les terres on ara hi ha aquesta part de la ciutat Limita al nord amb el terme municipal d’Alboraia, a l’est amb el disctricte dels Poblats Marítims, al nord-oest amb Benimaclet, al sud-oest amb el Pla del Real i al sud amb els Camins al Grau El districte comprèn els barris de l’Illa Perduda, Ciutat Jardí, l’Amistat, la Vega Baixa i la Carrasca Aquesta zona de València, històricament coberta d’horta, es començà a poblar a partir del segle XX Hi viuen 38666 persones 2011 Dins el districte se…
Anthony Joseph Mamo
Política
Advocat i polític maltès.
Llicenciat en dret el 1934, el 1936 ingressà al cos de funcionaris i emprengué una revisió del codi civil Des del 1942 ocupà diversos càrrecs, primer en l’administració britànica i després a l’estat maltès independent 1964 Professor universitari de dret penal 1943-57, fou sempre políticament independent i tingué un paper essencial en la conciliació dels partits Laborista i Nacionalista Nomenat governador general per l’aleshores primer ministre Dom Mintoff 1971, aconseguí el consens per a convertir l’illa en una república el 1974 Aquest mateix any en fou elegit el primer president, càrrec del…
carta de franquesa
Història del dret
Concessió efectuada pel sobirà o senyor jurisdiccional, als habitants d’alguna vila o lloc, d’un determinat estatut jurídic que reconeixia, bé unes garanties de llibertat civil i política, especialment davant l’autoritat senyorial i els seus agents, bé l’exempció de càrregues i tributs.
Era atorgada per l’interès del sobirà o senyor a assegurar-se la fidelitat o adhesió dels seus súbdits o a atreure un contingent de població vers una vila de nova fundació pel seu valor estrategicomilitar o polític, o com a centre de colonització, etc A Catalunya, una de les primeres cartes de franquesa fou la de Cardona 986 Els barcelonins l’obtingueren el 1025 A mitjan segle XII la conquesta cristiana de les zones ponentines comportà l’expedició de cartes de poblament i franquesa a Tarragona 1149, Tortosa 1149 i Lleida 1150, les dues darreres sobre un…
Fundació Rubió i Tudurí
Fundació cultural privada creada el 1987 pel mecenes Ferran Rubió i Tudurí, químic i farmacèutic menorquí, fundador i propietari dels laboratoris Andrómaco.
La dirigí fins a la seva mort i la féu hereva dels seus béns, els més importants dels quals són el patrimoni artístic i la finca rural de Mongofre, on residia La finalitat de la Fundació és vetllar per la cultura menorquina, mitjançant diferents activitats i serveis, com ara la Biblioteca-Arxiu Ferran Rubió i Tudurí —biblioteca universitària formada per més de 5 000 volums, entre els quals destaquen el llegat de Pons Capella i el seu fons personal— la Filmoteca de Menorca, que…
Edicions Bromera
Editorial
Editorial creada el 1986 a Alzira, on té la seu, per iniciativa de Josep Gregori.
Té una vintena de colleccions, d’entre les quals destaquen les infantils i juvenils El Micalet Galàctic , Espurna , Els Nostres Autors , A la lluna de València , etc, a més de les colleccions d’assaig “Graella”, teatre i poesia Publica llibres de text d’educació primària i secundària bromeratxt, infantils Animallibres i juvenil bromerajove Edita també en suport digital i en xarxa continguts interactius, a més de la revista literària L’Illa L’any 2001 adquirí l’editorial castellana Algar i el 2002 creà la Fundació Bromera per al Foment de la…
poblat talaiòtic de s’Illot
Talaiot
Jaciment arqueològic
Poblat talaiòtic del terme muncipal de Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca).
Situat molt a prop de la mar, a tocar de la desembocadura del torrent de ca n'Amer, és un dels poblats talaiòtics més ben conservats de l’illa, i un dels més ben investigats, per una missió de la Universitat de Magdeburg Hi destaca un gran talaiot esglaonat, construït, segurament per raons de caràcter religiós, damunt d’una cova amb una font d’aigua dolça Una gran muralla ciclòpia, de traçat ovalat, de la qual es conserva aproximadament la meitat uns 117 m protegia poc més d’una trentena de cases, a més de dos petits santuaris…
Ponç Carbonell
Cristianisme
Teòleg.
Franciscà, fou, almenys des del 1334, provincial de la corona catalanoaragonesa Fou preceptor, entre altres personatges, de l’infant Joan d’Aragó, arquebisbe de Toledo i administrador de Tarragona, que acompanyà sovint i al qual dedicà un comentari de la Bíblia en vuit volums que restà inèdit, influït per la Catena aurea de Tomàs d’Aquino Intervingué, per encàrrec de Jaume II de Catalunya-Aragó, prop de Frederic de Sicília en l’expulsió dels fraticelli refugiats a l’illa 1314 L’any següent treballà per obtenir la pau entre Frederic i Robert de Nàpols Fruí de la confiança del papa…
Galceran de Requesens i Joan
Història
Primer comte de Palamós (1486) i de Trivento i Avellino (1456), baró de Calonge.
Fill del governador de Catalunya Galceran de Requesens i de Santacoloma i germà del també governador Lluís Estigué al servei del rei Ferran I de Nàpols com a capità de l’armada El 1465 aconseguí amb l’armada de bloquejar l’illa d’Ischia, on es mantenia revoltat Joan de Torrelles i López de Gurrea , partidari de Renat d’Anjou i comte d’Ischia, i d’obligar-lo a capitular Féu de mitjancer entre el rei i el jutge Lleonard II d’Arborea Lleonard Alagó i d'Arborea i ambaixador del rei de Nàpols a Barcelona 1472 Capità general de l’armada de Ferran II de Catalunya-Aragó durant la…
Ramon de Reixac
Història
Cavaller.
Acompanyà l’infant Martí, duc de Montblanc, i els seus fills els reis de Sicília en l’expedició a aquesta illa el 1392 i participà en la defensa del Principat contra les tropes del comte Mateu I de Foix 1396 El 1400 portà a terme una ambaixada del rei Martí prop del seu fill Martí el Jove a Sicília i participà més tard en l’expedició a Sardenya 1409 A la darreria del 1411 les seves diferències amb Pere de Galliners, que amenaçaven de provocar lluites al bisbat de Girona, preocuparen el parlament català El 1418 fou un dels membres de la lliga de nobles i…
vescomtat d’Évol
Història
Títol senyorial creat per Jaume III de Mallorca, el 1335, a favor de Bernat IV de So.
Constituït per les senyories d’Évol i els Horts al Conflent, Santó, Estavar i Bajande a la Cerdanya i Font-rabiosa i Creu al Capcir, a totes les quals s’afegiren més tard Oleta, la bastida d’Oleta, Jújols i Fetges, al Conflent Per raó de matrimoni, el 1428 passà als Castre-Pinós, vescomtes d’Illa i de Canet a mitjan s XVII, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, comtes de Salinas Confiscat amb el de Canet per Lluís XII, foren retornats al seu propietari, el duc d’Híxar, el 1730, per decisió del consell d’Estat francès El nucli més important fou Oleta, però…