Resultats de la cerca

Subtitulat “Tribuna del Front Intellectual Antifeixista”, intentà mantenir el prestigi de l’antic Mirador Influït políticament pel PSUC, mantingué un eclecticisme en l’elecció dels collaboradors literaris El seu primer director fou Antoni Fuster i Valldeperes, i en els darrers números actuà com a responsable Manuel Valldeperes, redactor-fundador amb Sebastià Gasch, Domènec Guansé, Lluís Montanyà, Joan Oliver, J Roure-Torrent i Manuel Serra i Moret Hi prestaren llur collaboració la majoria d’escriptors i de caricaturistes catalans del moment

Fundada per l’industrial Lluís Suñer i Sanchis Alzira, Ribera Alta, 19 de març de 1910 — 22 d’agost de 1990, experimentà una forta expansió en el camp dels gelats, les granges avícoles i els preparats alimentaris Pertanyien al mateix grup Cartonatges Suñer cartó i manipulats, Plàstics d’Alzira, Ibercolor colorants i altres El 1991 Avidesa fou adquirida pel grup alimentari Conelsa, que la vengué a Nestlé 1993, mentre que Cartonatges Suñer fou venuda al capital de risc italià Cragnotti & Partners 1992

Protegit pel seu oncle matern, el prelat Arnau Roger de Pallars, i pel seu germà Jaume, bisbe de Vic, fou ardiaca de Cerdanya i promogut a la seu d’Elna, en ésser traslladat a la de Girona el Bisbe Margarit 1461 En prengué possessió el 1462, coincidint gairebé amb el començament de la guerra civil Fou partidari de Joan II i estigué en molt bones relacions amb Lluís XI de França, que ocupava les rendes del Rosselló i de qui fou conseller

Passà al servei de França durant la guerra dels Segadors Com a mariscal de camp eixí de Barcelona al davant de les forces franceses que abandonaven la ciutat 1652 Lluità en les campanyes europees de Lluís XIV al Franc Comtat 1668 i a Holanda 1672, on fou governador d’Arnhem i, després, de Maastricht, ciutat que defensà destrament En la invasió de Catalunya del 1684 obtingué la victòria del Pont Major, prop de Girona Els últims anys lluità novament a Flandes

A Múrcia estampà amb Gabriel Lluís Arinyo diverses obres i, sol, uns tractats de Rodríguez de Almella 1487 El 1494 ja era a València El 1495 imprimí amb Pere Trinxet el Llibre dels jocs partits dels scacs , i sol, Lo Quart del Cartoxà de Joan Roís de Corella, les faules d’Isop en llatí, la Vida de sant Honorat ,i el 1497, la Vita Christi d’Isabel de Villena, Lo procés de les olives i Lo somni de Joan Joan

Estudià a Vic amb Lluís Romeu i, a Barcelona, orgue amb Vicenç Maria de Gibert El 1924 esdevingué organista de Notre Dame du Bon Secours de Bois Colombes Havent tornat a Barcelona, fou professor de música de l’Escola Blanquerna i crític musical del diari El Matí Més tard fou mestre de capella de l’església de Pompeia, de Barcelona El 1947 guanyà el premi del concurs convocat per la Comissió Abat Oliba amb Cinc càntics a la Verge de Montserrat

Estudià al conservatori del Liceu de Barcelona, i amplià els seus estudis amb Higini Anglès Fou un dels iniciadors de l’Orquestra d’Estudis Simfònics de Barcelona, que actuà fins el 1935, i aquest mateix any fundà l’agrupació Ars Musicae S'especialitzà en l’estudi dels instruments i de les formes musicals antigues El seu pare, Lluís Lamaña i Arenas Barcelona 1868 — 1964, publicà un treball sobre la vida musical barcelonina del 1875 al 1925 titulat Barcelona Filarmónica 1927

S'adherí a l’empresa de Joana d’Arc i collaborà ja en l’acció que alliberà Orleans 1429 Participà en l’expedició del delfí a Suïssa 1444 i Alsàcia El 1450 fou nomenat almirall de França Comandà un dels exèrcits que envaïren Guiena i obtingueren la victòria de Castilhón 1453 Destituït del càrrec d’almirall per Lluís XI 1461, entrà a la Lliga del bé públic, però se sotmeté al sobirà el 1469 Dictà la seva biografia, recollida en Le Jouvencel

Senyor de Castellana Bonifaci VI i un dels més poderosos nobles occitans Escriví tres sirventesos contra Carles d’Anjou entre el 1250 i el 1262 Aquest darrer any encoratjà amb el seu ajut una revolta a Marsella contra el domini francès El seu castell fou destruït i els seus béns foren confiscats Lluís IX de França obligà Jaume I de Catalunya-Aragó a prometre que no ajudaria els rebels, però l’infant Pere, el futur Pere II, acollí Bonifaci a la seva cort

Conté articles i àmplies recensions referents a les llengües i a les literatures romàniques de totes les èpoques i hi collaboren els més destacats romanistes catalans i un bon nombre d’estrangers Dedica una especial atenció al català i a la literatura catalana Cal remarcar-ne les importants miscellànies que ha ofert a Lluís Nicolau i d’Olwer 1961-66, a Jordi Rubió i Balaguer 1962-67 i a Pompeu Fabra 1963-68, apareguda el 1971, amb una collaboració molt variada