Resultats de la cerca
Es mostren 9556 resultats
James Loughran
Música
Director d’orquestra escocès.
Després d’haver estudiat música a Escòcia i Anglaterra, treballà al costat de Peter Maag a Bonn Posteriorment prosseguí la seva formació a Amsterdam i a Milà El 1961 fou guardonat amb el primer premi del Concurs d’Orquestra Philarmonia de Londres, cosa que li permeté debutar a la capital anglesa amb aquesta formació Un any més tard fou nomenat director assistent de l’Orquestra Simfònica de Bournemouth i en 1964-65 en fou director associat El 1964 debutà al Sadler’s Wells Opera amb La Traviata Del 1965 al 1970 dirigí l’Orquestra Simfònica Escocesa de la BBC i entre el 1971 i el…
Oscar Ghiglia
Música
Guitarrista italià.
Començà els seus estudis musicals de forma autodidàctica Més tard s’inscriví a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, on es diplomà l’any 1962 Del 1958 al 1963 estudià amb Andrés Segovia a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i a Santiago de Compostella Debutà a la ciutat de Spoleto i obtingué un primer premi al Concurs Internacional de Guitarra de l’ORTF El 1964 fou assistent d’Andrés Segovia als cursos d’estiu de Berkeley Feu nombroses gires de concert per Europa i els Estats Units, país on debutà l’any 1966 Collaborà sovint amb artistes com Victòria dels Àngels i Jean Pierre…
Samaria
Vista de la plana de Samaria
© Fototeca.cat
Història
Regió històrica de la Palestina situada a la part central de la Cisjordània, entre Galilea i Judea, i que prengué el nom de l’antiga capital del regne d’Israel Samaria).
Zona muntanyosa —la “muntanya d’Efraïm” de la Bíblia—, davalla vers la vall del Jordà a l’E i vers la plana de Saron a l’W Entre els seus dos cims més elevats, el Garizim 870 m i l’Ebal 870 m, hi havia l’antiga Siquem i més tard la Flavia Neàpolis Nābulus Habitada per tribus hebrees segle XIV aC, tingué un paper polític important al moment de la conquesta de Canaan segle XIII amb l’anomenat “pacte o amfictionia de Sique” Després de la separació del regne d'Israel ~931 aC i, sobretot, d’ençà de la destrucció de Samaria 722 aC, la nova població samarità no fou acceptada pels…
Renat Llech-Walter
Literatura catalana
Escriptor.
Fou president de la Unió Francesa per a l’Esperanto i membre de l’Estudiantina de Perpinyà succeïda més tard per la Companyia dels Gais Trobadors, de l’Associació Politècnica i del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans 1960-67 També fou un dels fundadors del club El Cenacle 1921, de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans i membre de la comissió permanent del Congrés de Cultura Catalana per la Catalunya del Nord Escriví els llibrets Cours d’initiation à la langue catalane 1967 i Initiation à la littérature catalane 1977 El 1994 rebé el premi Joan Blanca de l’Ajuntament de…
,
Montserrat Martorell i Codina
Música
Contralt catalana.
Estudià al Conservatori de Música de Barcelona, on fou deixebla de MLl Torrà de Gibert i C Callao Posteriorment amplià la seva formació a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Debutà el 1950 amb la Passió segons sant Mateu a Barcelona i més tard cantà Messiah Especialitzada en lied i oratori, ha actuat arreu de l’Estat espanyol, Suïssa, França, Itàlia, Alemanya, Txecoslovàquia, Anglaterra, Bèlgica, etc, destacant en interpretacions d’obres de JS Bach, WA Mozart, GB Pergolesi, A Honegger i M de Falla, entre d’altres Ha estat professora de tècnica vocal a l’Escola Rosa Sensat i de…
Liana Issakadze
Música
Violinista georgiana.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal La seva primera aparició pública a Moscou cridà l’atenció del violinista David Ojstrakh, de qui més tard fou alumna i assistent al Conservatori Cajkovskij de Moscou L’any 1965 obtingué el primer premi del Concurs Long-Thibaud de violí i piano, i el 1970, el primer premi del Concurs Sibelius de Hèlsinki En aquesta època inicià la seva carrera de concertista internacional Del 1970 al 1994 fou solista de la Filharmònica de Moscou i del 1981 al 1996 dirigí l’Orquestra de Cambra de Geòrgia, amb la qual realitzà alguns enregistraments L’…
Angela Gheorghiu
Música
Soprano romanesa.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Bucarest, on es graduà el 1990 Dos anys més tard debutà al Covent Garden de Londres com a Zerlina en l’òpera Don Giovanni , i el 1993 ho feu al Metropolitan de Nova York cantant La bohème La consagració definitiva li arribà al Covent Garden la temporada 1994-95, durant la qual interpretà memorablement La Traviata dirigida per G Solti Des d’aleshores ha estat convidada a cantar a Salzburg, Múnic, Zúric i Viena, entre altres ciutats, i ha realitzat nombroses gravacions fonogràfiques Estigué casada amb el tenor Roberto Alagna , amb qui formà …
Joan Maria Thomàs i Sabater
Música
Organista, director, promotor cultural i compositor mallorquí.
Vida El 1905 inicià els estudis musicals al Seminari de Palma i més tard els amplià a Barcelona amb E Daniel i D Mas i Serracant El 1913 fou nomenat organista auxiliar de la seu mallorquina i el 1919 fou ordenat de prevere Entre el 1924 i el 1928 realitzà estudis d’orgue a París amb J Huré, i en aquesta època oferí concerts a Barcelona, València, Sant Sebastià i París Collaborà com a comentarista musical en les revistes "Ritmo", "Revista Musical Catalana", "Revue musicale" i "The Musical Digest" Pel que fa a les seves tasques com a promotor, organitzà la delegació mallorquina de l’Associació…
sacerdoci
Religió
Ofici, dignitat de sacerdot.
Institució comuna a totes les religions, exercida de diverses maneres, forma part de l’activitat social d’un grup Bé que en un principi no sembla que fos un ofici específic d’una casta, aviat començà a ésser exercit pels reis, caps de tribu o de família principi de representativitat i, més tard —per exonerar-se de múltiples responsabilitats—, delegat a persones amb dedicació plena Això apareix clarament a l’antic Egipte, on les accions sagrades pertanyen teòricament al faraó, bé que a la pràctica eren delegades als sacerdots La proliferació del politeisme portà encara a una…
Castell de Carcolze (el Pont de Bar)
Art romànic
Situació Restes de murs que configuren les bases d’una torre, coneguts avui dia com la Castellania ECSA – A Villaró En el poble de Castellnou de Carcolze, a sobre del turó que domina l’església i, per tant, al centre mateix de l’actual població, hi ha les restes d’un castell del final del segle XIV que dóna precisament nom al poble de Castellnou de Carcolze El castell que ens interessa, d’època romànica, podia molt bé estar situat sobre el mateix turó i tot l’aparell haver estat aprofitat per a la construcció gòtica posterior No obstant aquesta possibilitat, l’existència a pocs centenars de…