Resultats de la cerca
Es mostren 3081 resultats
cognom
Història
Dret civil
Nom de família.
Junt amb el nom o nom personal , nom de pila o nom de fonts , constitueix la designació per la qual s’identifica un individu, si bé, en un grau divers, gairebé sempre es donen coincidències de vegades molt freqüents en les combinacions de nom i cognom El cognom afegit al nom de fonts o de pila presenta diverses tipologies, segons les tradicions de les diferents comunitats culturals, ètniques i nacionals Consistent en la majoria dels casos en el cognom del pare, en el de la mare o en els de tots dos, el cognom patern és un marcador característic dels sistemes de parentiu patrilineals,…
terratrèmol

Els elements d’un terratrèmol
© Fototeca.cat
Geografia
Conjunt de sacsejades de la superfície de la Terra perceptibles en una zona en grau variable i que responen a la pertorbació que provoca l’arribada de les ones elàstiques en propagar-se des de l’indret on s’ha produït un moviment brusc i ràpid entre blocs rocallosos (sisme).
La determinació de la intensitat dels terratrèmols pot ésser feta per mitjà de dos procediments a partir de la descripció qualitativa dels efectes i danys produïts pel terratrèmol establint una escala, anomenada de Mercalli, que consta de 12 graus, o bé fent una escala prenent com a base el logaritme de l’amplitud de les ones sísmiques, que consta de 10 graus i és coneguda com a escala de Richter A nivell global, els terratrèmols es distribueixen, anàlogament al vulcanisme , a les zones tectònicament actives vores de placa Aproximadament el 80% dels terratrèmols tenen lloc al cinturó del…
art bizantí
art bizantí Església de San Vitale a Ravenna
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat del segle IV al XIV dins l’àmbit de l’imperi Bizantí, originat a través de l’hel·lenisme i del món romà oriental.
Art sorgit al servei d’una monarquia teocràtica, tingué caràcter religiós, dogmàtic i cortesà, i una amplíssima àrea d’influències coincidint amb l’àmbit polític de l’Imperi, tant a l’Occident cristià i romànic, com a Rússia i als Balcans El seu caràcter inicial és discutit Per als autors orientalistes, des del Baix Imperi l’esperit hellenístic predominà a Roma les seves tendències degueren donar lloc al naixement de l’art bizantí després de la fundació de Constantinoble per Constantí 324 i, sobretot, després de la partició de l’Imperi feta per Teodosi 395 Per als occidentalistes, tot el món…
Josep Maria Batista i Roca
Josep Maria Batista i Roca
© Fototeca.cat
Etnologia
Excursionisme
Historiografia
Política
Historiador, etnòleg i polític.
Estudià dret i lletres 1911-16 a la Universitat de Barcelona La seva actuació política i cívica se sobreposà, especialment a partir de la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera, a una brillant carrera en aquesta universitat, on impartí classes d’etnologia i folklore al principi de la dècada de 1920 i on fou un dels fundadors de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya 1917 Residí alguns anys a Londres i a Oxford, on es dedicà a l’etnologia Publicà un catàleg de les obres lullianes d’Oxford 1915-16, i començà les seves recerques, continuades posteriorment, sobre la situació dels…
, , ,
Sant Joan de Fàbregues (Rupit i Pruit)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, amb una nau ben orientada a llevant i rematada per una bonica capçalera trevolada G Orriols L’antiga parròquia de Sant Joan de Fàbregues es troba al migdia del seu terme, a 830 m d’altitud, arran de cinglera, situada a cavall de la zona del Collsacabra i de les Guilleries Hom hi té un fàcil accés gràcies al nou camí que la uneix al poble de Rupit i que continua fins al mas del Pendís baixat el grau, al sector de Montdois i del pantà de Susqueda Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior…
Castell de Cornil (Vilanova de Sau)
Situació Planta, a escala 1200, de les restes del possible torreó G Orriols Les restes de la fortalesa, o castell dels Tavertet o del Puig de la Força, es troben a l’anomenat Puig de la Força, que és un cingle que forma una illa separada de la cinglera de Tavertet i separada d’aquest per un petit istme, només accessible des de la vall de Sau, la riera de Balà o per un grau des del pla del castell de Tavertet El lloc domina amb supèrbia la vall del Ter i l’indret de Balà Tota l’illa és cinglera menys la unió a l’istme, que és, lògicament, allí on es troba la fortalesa Aquest castell figura…
Sant Martí de Bescaran (Anserall)
Situació Vista d’aquest singular campanar, ara totalment aïllat, amb el nucli de població al fons, presidit per un altre campanar més modern ECSA - M Anglada El poble de Bescaran, situat en una cota de 1 350 m, es troba a la vall alta del riu de Bescaran, que neix al peu de la serra de Palomera, prop de la frontera amb Andorra L’única resta de l’antiga església de Sant Martí de Bescaran, l’esvelt campanar, es troba en l’àmbit del cementiri actual Mapa 35-10216 Situació 31TCG804955 Per anar-hi cal agafar una pista forestal de 10 km que comença en un trencall a tramuntana de la carretera C-1313…
Sant Andreu del castell d’Oliana
Art romànic
Situació Vista de llevant d’aquesta notable església, restaurada l’any 1978 ECSA – E Pablo Aquesta església es troba al costat de les ruïnes del castell i l’antic poble d’Oliana Mapa 34–11291 Situació 31TCG595609 L’itinerari per arribar-hi és el mateix que mena a les restes del castell JAA Història La primitiva població d’Oliana era situada sobre el turó on hi ha les restes de l’antic castell d’Oliana i l’edifici de l’antiga església parroquial dedicada, com l’actual, a sant Andreu El lloc és esmentat l’any 919, en què Asner i la seva muller Glaseca venen a Rangefred dues cases que tenien “…
Castell de Palmerola (les Llosses)
Art romànic
Situació Foto de conjunt del castell amb l’indret on es troba situat J Pagans - TAVISA El castell de Palmerola s’aixeca al cim d’un petit puig proper a la carretera que uneix Borredà i les Llosses Mapa 293M781 Situació 31TDG204678 Per arribar-hi cal prendre un camí transitable amb vehicle que surt al punt quilomètric 2,300 de la carretera C-149 a mà esquerra i vers tramuntana i s’enfila fins a atènyer 1 095 m d’altitud El castell domina un vast territori i corona les poques masies habitades que formen encara Palmerola NPP Història Aquest castell inicialment era una domus o casa forta que…
Castell de la Guàrdia (les Llosses)
Art romànic
Aquest castell es trobava en la part del comtat d’Osona que passà als comtes de Cerdanya i finalment quedà vinculat al comtat de Besalú El terme del castell comprenia les antigues parròquies que formen part de l’actual terme de les Llosses, a més de la d’Alpens i de la de Sant Pere de Serrallonga, actualment de la comarca d’Osona Les primeres notícies sobre el castell i la família feudatària es troben documentades a partir de l’any 1017, quan un Bernat del castell de Guàrdia signà en el document de constitució del bisbat de Besalú, que féu el comte Bernat Tallaferro per al seu fill Guifré No…