Situació
Vista de llevant d’aquesta notable església, restaurada l’any 1978.
ECSA – E. Pablo
Aquesta església es troba al costat de les ruïnes del castell i l’antic poble d’Oliana.
Mapa: 34–11(291). Situació: 31TCG595609.
L’itinerari per arribar-hi és el mateix que mena a les restes del castell. (JAA)
Història
La primitiva població d’Oliana era situada sobre el turó on hi ha les restes de l’antic castell d’Oliana i l’edifici de l’antiga església parroquial dedicada, com l’actual, a sant Andreu.
El lloc és esmentat l’any 919, en què Asner i la seva muller Glaseca venen a Rangefred dues cases que tenien “in apendicio de castro Ulina”. L’any 920 hi ha documentades dues vendes d’unes terres situades al mateix lloc, al castell d’Oliana. Una nova referència a la vila d’Oliana apareix en una donació feta a Santa Maria de la Seu, l’any 1001, d’un alou situat a Oliana, i en altres documents datats els anys 1061, 1078, 1085, 1126, 1132, 1134 i 1135. A l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell es conserva un capbreu, del segle XI o XII, dels alous que Santa Maria de la Seu tenia a la vila d’Oliana.
La parròquia d’Uliana apareix també en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell.
L’església antiga de Sant Andreu d’Oliana fou consagrada pel bisbe Eribau d’Urgell, entre els anys 1037 i 1040; segons J. Serra i Vilaró, a l’altar de l’església es trobà una lipsanoteca de vidre verd segellada amb l’anell del bisbe Eribau, avui dia desapareguda; dins d’aquesta, a més de les relíquies, hi havia el pergamí de la seva consagració.
Acta de consagració de Sant Andreu d’Oliana (1037–1040)
Audi Israel, dominus Deus tuus Deus unus est. Diligis dominum Deum tuum ex toto corde tuo et tota anima tua ex tota mente tua et ex omnibus viribus tuis et proximum tuum sicut te ipsum. Honora patrem tuum et matrem tuam. Non adulteres. Non occides. Non mecaberis, neque furtum facies. Non falsum testimonium dicas. Non concupiscas rem proximi tui nec desiderabis uxorem eius. Inicum sancti evangelii secundum Matheum: Liber generationis Ihesu Xpisti, filii Davit, filii Habraam. Abraam genuit Ysaach, Ysaach autem genuit Iacob, Iacob genuit ludam et fratres eius. Secundum Marchum: Inicium evangelii Iesu Xpristi, filii Dei. Sicut scriptum est in Esaiam prophetam: Ecce mitto angelum meum ante faciem tuam qui preparabit viam tuam ante te. Vox clamantis in deserto parate viam Domini, rectas facite semitas eius. Secundum Lucham: Fuit in diebus [H]erodis regis Iudee sacerdos quedam nomine Zacharias de vice Abia, et uxor illi de filiabu[s] Aaron et nomen eius Helisabed. Inicium sancti evangelii secundum Ioannem: In principio erat verbum et verbum erat apud De[um] et Deus erat verbum. Hoc erat in [p]rincipio apud Deum. Omnia per ipsum facta sunt et sine ipso factum est nihil, quod fac[tum est, in ipso] vita [erat] et vita [erat lux] hominum et lux in tenebris lucet et tenebre eam non conprehenderunt.
[Ann]o ab incarnacione domini nostri Ihesu Xpristi. XXXo. XIIo.(*) post millesimo consecravit Eribaldus episcopus h[anc] ecclesiam sancti Andree apostoli vel aliorum plurimorum sanctorum.
[O]: Arxiu Parroquial d’Oliana. Pergamí procedent d’una lipsanoteca, desaparegut l’any 1936, del qual, però, s’ha conservat una reproducció fotogràfica.
a: Serra i Vilaró: Història de Cardona, Tarragona 1966, vol. I, pàg. 109. (Aquest autor accepta com a bona la data de l’any 1042 i fa morir el bisbe Eribau el 21 de setembre d’aquest any; vegeu: ob. cit. pàg. 110).
b: Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX–XII), “Urgellia” (la Seu d’Urgell), núm. 1, 1978, doc. 47, pàg. 47.
c: Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies de l’antic bisbat d’Urgell (segles IX–XII), la Seu d’Urgell 1986, doc. 50, pàg. 124.
Traducció
"Escolta, Israel: el Senyor, el teu Déu, és l’únic Déu. Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb tot el teu esperit, amb totes les teves forces, i el teu proïsme com a tu mateix. Honra el teu pare i la teva mare. No cometràs adulteri. No mataràs. No faràs accions deshonestes i no robaràs. No diràs fals testimoniatge. No cobdiciaràs els béns del teu proïsme ni cobejaràs la seva muller. Començament del Sant Evangeli segons Sant Mateu: Llibre de la genealogia de Jesús, el Crist, fill de David, fill d’Abraham. Abraham engendrà Isaac. Isaac engendrà Jacob. Jacob engendrà Judà i els seus germans. Segons Sant Marc: Començament de l’Evangeli de Jesús, el Crist, fill de Déu. Com ha estat escrit en el profeta Isaïes: Guaita, envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí davant teu. Veu d’un que crida pel desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu-li les senderes. Segons Sant Lluc: Als dies d’Herodes, rei de Judea, hi hagué un sacerdot per nom Zacaries, del torn d’Abià, i la seva muller, de la nissaga d’Aaron, s’anomenava Elisabet. Començament del Sant Evangeli segons Sant Joan: Al principi hi havia la Paraula, i la Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Al principi estava amb Déu. Per mitjà d’ella tot ha començat a existir, sense ella res no existiria de tot allò que existeix. En ella hi havia la vida i la vida era la llum dels homes i la llum brilla en les tenebres i les tenebres no poden ofegar-la.
L’any mil quaranta-dos de l’encarnació de nostre senyor Jesucrist el bisbe Eribau consagrà aquesta església en honor de Sant Andreu, apòstol, i de molts altres sants."
(Trad.: Joan Bellès i Sallent)
Altres esments de l’església de Sant Andreu es troben en documents de donació del 1054 i el 1066. L’any 1090, Gombau, en el seu testament, llegà els alous heretats de la seva mare i els que havia comprat a diversos particulars al seu fill Gilabert, que estava al servei de Sant Andreu d’Oliana, i després d’ell havien de passar al prevere de Sant Andreu que ell elegís, i que n’hauria de tenir cura.
L’església de Dolina era inclosa al deganat d’Urgell de la diòcesi d’Urgell, tant en la relació de la dècima dels anys 1279 i 1280 com en la del 1391.
Amb el desplaçament de la vila des del turó al voltant del castell vers el pla i la construcció d’una nova església parroquial, l’antiga parroquial fou abandonada. L’any 1978, després de la seva restauració, fou oberta de nou al culte. (MLlC)
Església
Planta de l’església i del campanar, un dels més ben conservats.
J.A. Adell
L’església de Sant Andreu del castell d’Oliana és un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per tres arcs torals, capçada per un absis semicircular que s’obre a la nau mitjançant un curt tram presbiteral.
L’absis té una finestra centrada de doble esqueixada. Una altra finestra del mateix tipus es troba a la paret sud, prop del campanar, i al seu costat hi ha una altra finestra, tapiada per l’obra del campanar. A la façana oest s’obre una finestra d’una sola esqueixada.
El temple té dues portes obertes a la façana nord, al costat oposat del castell. Al mur sud hi ha el pas que comunica amb el campanar, que tapa la finestra esmentada, indici clar que aquest campanar deu correspondre a una etapa constructiva immediatament posterior, o deslligada, de la de la nau.
El campanar és una torre, de planta quadrada, i és adossat al mur de migdia de la nau, prop de l’absis. És compost per una alta socalada, on s’observa, en els seus tres costats, una petita obertura rectangular i dos pisos, el darrer dels quals és obra de la restauració, dirigida per l’arquitecte Guillem Sáez, que recentment s’hi ha realitzat, atès que el campanar havia perdut els pisos superiors i amenaçava una ruïna progressiva. Abans de la restauració, al primer pis s’observaven quatre finestres, una a cada paret, que han estat repetides al pis superior, deixant el campanar escapçat a partir d’aquest nivell reconstruït.
L’absis és decorat exteriorment amb un fris d’arcuacions llombardes, en sèries de dues, entre lesenes, llevat de la central, on l’arc és únic. Cal assenyalar la gran esveltesa d’aquest absis, motivada per la seva alçada, forçada pel desnivell del terreny.
L’aparell és de carreus de mides petites i desiguals, disposats intentant formar filades. Les pedres del campanar semblen ésser més grans que les de la nau. Tant al campanar com a l’absis, s’hi poden veure els forats de bastida. Les arcuacions absidals, com les portes, són realitzades amb pedra tosca.
Tant l’estructura arquitectònica com l’aparell de l’església posa en evidència que es tracta d’un edifici construït dins el segle XI, en un moment ja avançat en el qual les formes llombardes han assolit la seva plenitud i maduresa. No podem excloure que el campanar correspongui a una fase posterior, dins el mateix segle i estil, a la nau. (JAA)
Bibliografia
- Rius, 1946, vol I, pàg. 205; Baraut, 1978, vol. I, doc. 47, pàg. 115; Bertran, 1979, vol. II, pàg. 320; Baraut, 1979, vol. II, doc. 78, pàgs. 61–62, doc. 79, pàg. 62 i doc. 80, pàgs. 62–63; Baraut, 1983, vol. VI, doc. 668, pàgs. 53–54 i doc. 792, pàgs. 156–157; Baraut, 1984–85, vol. VII, doc. 923, pàg. 55, doc. 1 009, pàg. 130, doc. 1 062, pàgs. 180–181 i doc. 1 085, pàgs. 202–203; Baraut, 1988–89, vol. IX, doc. 1 358, pàgs. 180–182, doc. 1 377, pàg. 197, doc. 1 420, pàg. 232, doc. 1 438, pàg. 249, i doc. 1 448, pàg. 257.