Situació
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau ben orientada a llevant i rematada per una bonica capçalera trevolada.
G. Orriols
L’antiga parròquia de Sant Joan de Fàbregues es troba al migdia del seu terme, a 830 m d’altitud, arran de cinglera, situada a cavall de la zona del Collsacabra i de les Guilleries. Hom hi té un fàcil accés gràcies al nou camí que la uneix al poble de Rupit i que continua fins al mas del Pendís baixat el grau, al sector de Montdois i del pantà de Susqueda. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781: x 56,1 —y 51,3 (31 tdg 561513).
Per anar-hi cal arribar a Rupit. En trobar l’aparcament que hi ha a l’entrada del poble, s’agafa un camí carreter a mà dreta, en força mal estat, el qual, després de travessar la riera, mena a Sant Joan, després de recórrer uns 2 km. La clau per entrar-hi cal demanar-la a la rectoria de Rupit. (GOP-JVV)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Fàbregues, que després fou substituït pel de Rupit. Inicialment tingué funcions parroquials que perduraren fins al final del segle XIX, que es van traslladar a la parròquia de Rupit.
El castell de Fàbregues i l’església de Sant Joan apareixen documentats l’any 968, quan Joan i la seva muller Giberga donaren al monestir d’Amer un alou situat al comtat d’Osona, al terme del castell de Fàbregues, a la parròquia de Sant Joan, a la vall d’Oriol o a Feixes.
Segons que sembla l’església de Sant Joan de Fàbregues fou consagrada el 4 d’abril de l’any 961 pel bisbe de Vic Ató. L’edifici consagrat devia ésser una construcció de factura tosca i cobert amb fusta. Podem afirmar això perquè quatre anys abans d’aquesta data fou consagrada l’església de Sant Esteve de Banyoles; en l’acta de consagració d’aquesta església hom parla de l’ús de la volta com d’una cosa extraordinària. Això porta a creure que la volta no devia pas arribar a aquests indrets fins força més tard.
Les funcions parroquials, que apareixen ja documentades en l’esmentat document del 968, perduraren fins el 1878, que es traslladaren a la nova parròquia de Sant Miquel de Rupit, si bé fins al 1936 tingué capellà propi.
Fins a l’any 1945 l’església donà nom al terme municipal, que de Sant Joan de Fàbregues passà a Rupit i actualment és Rupit-Pruit.
El temple tenia l’altar central dedicat al sant titular i els dos laterals ho eren a sant Pere i a santa Maria. L’edifici sofrí diverses reformes i consolidacions que començaren encara en època romànica amb l’obertura, el segle XII o XIII, al costat de migdia, d’un portal nou.
Els terratrèmols dels volts del 1430 feren sentir els seus efectes damunt la comarca i, doncs, afectaren el temple, començant probablement per l’absis central, i motivaren el reforçament dels arcs torals que sostenen la volta, que havia estat molt afectada. La creació de nous altars dedicats al Roser, sant Isidre, sant Crist, motivaren l’obertura de capelles laterals en els murs de l’església. Aquests altars foren destruïts durant la guerra de 1936-1939.
L’any 1770 hom dugué a terme un arrebossament de tot l’interior i la construcció d’un nou presbiteri, suprimint l’absis central primitiu; també es construí un campanaret a l’extrem sud-oest de la nau de l’església.
A partir del 1936 deixà de tenir capellà propi, passant a tenir-ne cura el rector de Rupit. Això i el despoblament del sector motivà la decadència del temple que arribà a quedar abandonat i sense culte. Fa pocs anys que a iniciativa dels Amics de Rupit i de la Diputació de Barcelona s’ha restaurat l’edifici tornant a donar-li la semblança que degué tenir en època romànica, amb la reconstrucció de l’absis principal suprimit, el portal primitiu, i la neteja total dels murs i la volta, el paviment i altres millores, mentre que l’antiga rectoria ha estat convertida en hostal. (APF-ABC-JVV)
Església
Un temple del segle X fou rebastit al final del segle XI, seguint el pla d’una nau rectangular amb una capçalera triabsidal en trèvol, amb cúpula en la unió dels tres absis, manifestada a l’exterior per un cimbori.
L’església de Sant Joan de Fàbregues fou totalment restaurada pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, i dirigida per l’arquitecte Camil Pallàs; té la nau original, bé que de la capçalera, l’absis central fou completament reconstruït des dels fonaments.
El creuer és cobert amb una cúpula sobre trompes còniques i un cimbori octagonal de planta irregular, per tal com els angles no són iguals, rematat al punt més alt per una lluerna. Interiorment pren la forma semiesfèrica. Té una coberta apiramidada, amb lloses de gres i de teules, col·locades posteriorment.
Possiblement sobre la cúpula o cimbori hi devia haver el campanar, de torre quadrada, que hagué d’ésser suprimit a causa d’un moviment de les voltes de la coberta, la qual cosa motivà la construcció d’un nou campanar que es recolza sobre l’extrem de la nau.
La nau fou coberta amb una volta de canó, reforçada per tres arcs torals; al creuer també hi ha arcs torals. Els arcs de la nau ara són apuntats, bé que originàriament eren de mig punt, com demostra l’arc que hi ha situat a la façana de ponent, característica que perderen en ésser reforçats.
Dels tres absis, el central, de construcció moderna, té un diàmetre més gran que els laterals. Tots tres tenen centrada una finestra de doble esqueixada.
L’A entrada al temple és pel mur de migjorn mitjançant un portal d’època posterior, amb dues arquivoltes en degradació i un timpà, tot sense cap decoració. També al mur de migjorn de la nau hi ha dues finestres de doble esqueixada.
Al mur de ponent hi ha un portal semblant al que es troba al costat de migjorn i que actualment dóna a l’eixida de la casa veïna. Sobre aquesta porta hi ha una finestra en forma de creu.
El mur de tramuntana de la nau no té cap obertura.
L’ornamentació exterior del temple es limitava a les absidioles laterals i al cimbori. En l’etapa darrera de restauració l’absis central ha estat construït seguint el mateix esquema ornamental dels altres indrets de la nau. Aquest absis central té un fris d’arcuacions cegues, repartides formant grups de quatre flanquejats per unes lesenes que arriben fins al sòl. Sota el ràfec hi ha un seguit de dents de serra que cenyeixen tot el perímetre del mur. Aquest mateix esquema ornamental és el que decora les absidioles, bé que aquí els grups d’arcuacions són de tres. Els absis han estat coberts amb lloses de licorella.
Una ornamentació mural similar s’observa al cimbori, en sis de les seves cares, les quals rematen la part superior del mur amb quatre arcuacions que resten emmarcades per una lesena que ocupa, situada a l’angle, la part lateral de cada cara. En ésser reconstruïda la teulada, aquesta tallà l’ornamentació de la cara de ponent.
L’edifici de Sant Joan de Fàbregues és una construcció rústica, amb els murs aparellats amb blocs de mides mitjanes o molt regulars, ben carejats i disposats en filades regulars i ordenades.
El morter visible no pot pas indicar-nos gran cosa, puix que, després del repicat dels murs, les juntes foren restaurades recentment i hom hi pot veure un ús molt abundant de ciment pòrtland.
Tant el campanar que hi ha a l’angle sud-oest de la nau com la lluerna de damunt el cimbori són moderns. (JVV-GOP)
No hi ha una problemàtica gaire gran quant a la data d’erecció d’aquesta església, ja que, tant Eduard Junyent com Antoni Pladevall coincideixen en que és una reedificació d’una d’anterior que fou construïda a la meitat del segle X, segons el primer, o al final de l’XI o principi del XII, segons el segon.
Malgrat Puig i Cadafalch no l’hagi estudiada, la podem incloure, en la classificació que ell fa, dins del grup d’esglésies amb santuari format amb tres absis en creu. Segons Puig i Cadafalch aquesta forma és antiquíssima a Catalunya i utilitzada sovint en el període romànic. Dins aquest grup fa diverses subdivisions, una d’elles, la d’esglésies amb triple absis i sense cimbori, on podríem incloure Sant Martí del Brull, Sant Pere de Mogrony, Gallifa i Sant Llorenç de Cerdans. Una altra subdivisió, a la qual pot pertànyer Sant Joan de Fàbregues, és la d’esglésies amb tres absis disposats en creu i amb cimbori, dins la qual cal incloure, igual com Whitehill, Santa Maria del Cervelló i Sant Pere de Ponts. (DAG)
Bibliografia
- Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado, “Hoja Parroquial”, Vic 15 de juliol de 1945.
- Eduard Junyent: Catalunya Romànica. L’arquitectura del segle XI, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1975, pàg. 198.
- Antoni Noguera: Collsacabra, Editorial Selecta, Barcelona 1964, pàgs. 233-236.
- Antoni Pladevall: Sant Joan de Fàbregues, «Full Diocesà», Vic 19 de novembre de 1978.
- Pere Rotger i Sintes: L’art romànic a Catalunya, Sèrie VII, Llibreria Quera, Barcelona. (JVV-DAG)