Resultats de la cerca
Es mostren 30158 resultats
Sant Llorenç de Morters (Anserall)
Art romànic
Situació Mur de migjorn, el més ben conservat d’aquesta arruïnada església, on pot apreciar-se una filada d’ opus spicatum ECSA - M Anglada Les restes d’aquesta església es troben al despoblat de Morters, que és a la cota 1 100 del vessant de llevant del tossal d’Estalareny, entre els barrancs d’Anserall i de Cortingles Mapa 34-10215 Situació 31TCG727946 S’hi va des d’Anserall passant per Sant Serni de Tavèrnoles, on s’agafa un corriol bastant perdedor, amb forta pujada, que cal seguir a peu S’arriba al despoblat al cap de mitja hora Aquest corriol segueix en gran part la línia…
Bibliografia sobre eI marc històric del Pla de l’Estany
Art romànic
Ramon d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Ramon d’abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives Biografies catalanes Sèrie històrica núm 1 Barcelona 1965 R Alberch, J Clarà i G Roura El Gironès, la Selva, la Garrotxa , vol 3, dins Gran Geografia General de Catalunya , Enciclopèdia Catalana, SA, Barcelona 1981 P Alsius i Torrent Ensaig històrich sobre la villa de Banyoles , Estampa de L Obradors i P Sulé, Barcelona 1872 P Alsius i Torrent Serinyà Reseña…
Castell de Vilobí (Vilobí d’Onyar)
Art romànic
Situació Castell palau residencial amb torres d’angle i murs atalussats, amb obertures refetes i una façana del segle XIX J Recarens Aquest castell és situat dins el recinte urbà de Vilobí d’Onyar al darrere de l’església parroquial, en un sector planer Mapa 333M781 Situació 31TDG787376 ACC Història L’any 1241 és esmentat per primer cop el “ castro Villabino ”, quan el vescomte Guerau V de Cabrera reconegué el comanador de Gardeny, lloctinent de l’orde del Temple, que havia permutat amb Ramon Folc de Cardona el castell de Mediona pel castell de Vilobí Això no obstant, l’any 1166, sabem de l’…
Castell de Vallmoll
Art romànic
El castell i el terme de Vallmoll foren en un primer moment una possessió dels Castellvell, com molts altres indrets de la rodalia, i d’aquests passà als Montcada El primer esment del lloc de Vallmoll és de l’any 1153, en què Guillem IV de Castellvell concedí el mas de Malgraneda, en el terme de Vallmoll, com també certs drets sobre els molins de Xet L’any 1176 Guillem V de Castellvell, senyor del lloc, en testar, llegà la seva dominicatura de Vallmoll a l’orde del Temple, des de la terra de Ponç de Fonollar fins al riu Francolí L’orde del Temple retindria aquesta dominicatura fins que no se…
Castell del Morell
Art romànic
El castell medieval del Morell s’aixecaria costat per costat de l’actual església parroquial, dedicada a sant Martí sobre els seus fonaments Plàcid de Montoliu bastí, al segle XVIII, el casal dit “el Castell”, un edifici de planta quadrada de grans dimensions, amb un jardí adjacent El terme del Morell era comprès dins l’extens territori del Codony, el desmembrament del qual prengué un fort impuls amb les iniciatives colonitzadores de l’arquebisbe Bernat Tort i el comte Ramon Berenguer IV sobre el Camp de Tarragona a partir del 1150 Clouria aquesta desintegració la tardana donació del Morell,…
Sant Julià de Basturs (Isona)
Art romànic
Situació Església de la fi del període romànic, de gran simplicitat constructiva i mancada d’ornamentació ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Julià és al centre del poble de Basturs, al qual s’arriba per una carretera que surt de Figuerola d’Orcau JAA Mapa 33-12 290 Situació 31TCG359689 Història La primera notícia sobre Basturs i el seu castell és del 1055, any en què Ramon V de Pallars Jussà va vendre a Arnau Mir de Tost aquesta fortalesa El monestir de Santa Maria de Gerri tingué diverses propietats al terme de Basturs l’any 1104 l’abat Ponç cedia una terra al lloc de…
Sant Martí de Montcortès (Gerri de la Sal)
Art romànic
La vinculació del territori del pla de Corts al monestir de Gerri, que es documenta des de l’any 834, és plenament confirmada l’any 1076, en què el comte Artau I donà al monestir de Gerri el castell de Montcortès i les parròquies del pla de Corts, que malauradament no apareixen relacionades en el document Tedball de Vallferrera, pel seu testament datat l’any 1120, deixava una gran part del seu patrimoni a Santa Maria de la Seu d’Urgell, menys els castells de Montcortès i Peramea El 1128 s’ampliaren les possessions de Gerri a Monte Cortetano , amb la donació d’un mas que deixà en…
Castell de Llanera de Solsonès
Art romànic
Aquest castell s’aixecava vora la riera de Llanera, afluent del Llobregós, al sector oriental del municipi de Llanera Les primeres notícies històriques que en tenim són del 7 de març de l’any 1002, en una donació d’un alou en el “ castro Lenera ” a “ Brizole ” L’historiador Joan Serra i Vilaró fa referència al testament del bisbe de Vic Arnulf, del 29 de juliol de 1010, en el qual dóna a Sant Pere de la Seu de Vic el “ castrum de Lanaria ”, juntament amb la seva parròquia i tot el seu terme El 13 de juliol del 1035, Guifré ven a Ponç unes vinyes “ in castro Lanera ” Del mateix any és la venda…
Era Mare de Diu deth Rosèr d’Aubèrt (Vielha)
Art romànic
Situació Aquesta església, que es troba situada a la plaça Major, centra el nucli poblacional d’Aubèrt, petit poble, situat a 912 m d’altitud, el qual s’estén a la riba dreta de la Garona, sobre la carretera general Mapa 148M781 Situació 31TCH184337 Hom hi pot arribar fàcilment des de Vielha, després de recórrer prop d’uns 5 km Església Planta, a escala 1200, de l’església, edifici d’una nau coronada vers llevant per un absis semicircular, llevat el segle XVI A Mazcuñan-F Junyent Inicialment aquest edifici era una església romànica, composta d’una nau amb absis Aquesta primitiva estructura,…
Explicació de les advocacions de la Mare de Déu: Opera varia (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 193 Explicació de les advocacions de la Mare de Déu ACA, Ms Ripoll 193 Foli 131 amb una caplletra “P”, amb una decoració estilitzada i tardana, molt modesta Arxiu Mas Una vegada més, l’interès codicològic sobrepassa el valor artístic de la senzillíssima decoració composta per 173 folis en pergamí 19,40 × 12,80 cm, la calligrafia dels quals té, segons Beer * , una proximitat innegable a la còpia del Còdex Calixtí realitzada per Arnau del Mont l’any 1173 Ms Ripoll 99 de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, ja comentat El seu variat contingut inclou textos sobre la…