Resultats de la cerca

Llicenciat en belles arts per l’Academia de San Carlos, debutà en el món de la historieta l’any 1946 amb el personatge de Kangurito, inicialment per a l’Editorial Laerso i més tard per a la revista Pumby  de l’Editorial Valenciana, l’empresa líder del món del còmic al País Valencià fins als anys setanta Fou autor de les historietes de “Raspa y Arenque”, “Felipón” i “Don Memorión” i, sobretot, del personatge Jaimito fins el punt que sovint es considera, erròniament, una creació seva i Simbad el Marino També collaborà en la revista Trampolín Els anys setanta féu la sèrie “Distrito…

Està considerada la institució privada d’aquestes característiques més important d’Europa Els fons provenen de la collecció de l’hoteler i mecenes Jordi Clos, que originàriament ocupaven uns locals de la Rambla de Catalunya i que l’any 2000 es traslladaren a una nova seu més àmplia, situada en un immoble del carrer de València de Barcelona, restaurat per l’arquitecte Jordi Garcés Els objectes exposats estan organitzats en àmbits temàtics el faraó, càrrecs i personatges privats, arts i oficis, cosmètica i erotisme, creences i pràctiques funeràries, la tomba i el seu contingut, el cultes als…

Els fons provenien del Museu d’Art de Catalunya i de l’antic Museu de Santa Àgata de Barcelona 1879, fons oficial de l’estat Destaquen les colleccions de prehistòria catalana del Neolític a l’edat del bronze, els fons d’Empúries, que inclou peces com la Venus i l' Asclepi aquest darrer retornat a Empúries el 2008, la collecció ibèrica, la romana —amb nombroses representacions escultòriques i epigràfiques de Bàrcino—, etc Conté també, entre d’altres, les sèries del Paleolític del Manzanares i de la cultura d’El Argar, els fons de les Illes Balears, de la civilització talaiòtica excavacions…

Estudià filosofia, matemàtiques i nàutica a Barcelona Ingressà a l’orde de trinitaris calçats després d’un viatge a Veracruz 1789 Fou catedràtic de cosmografia i de matemàtiques 1803 i de nàutica 1806 a l’Escola de Nàutica de Barcelona Ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts 1803, on llegí un Proyecto de una medida universal sacada de la Naturaleza , i collaborà amb els astrònoms Jean Baptiste Delambre i Pierre François Méchain durant llur estada a Catalunya per a la determinació del metre 1805 Durant la guerra del Francès, adscrit com a topògraf a l’estat major dels generals O’…

S'inicià en diverses companyies de teatre amateur a Paterna i a València L’any 1950 debutà com a professional i treballà després a la companyia Victòria Carbonell i als teatres Espanyol, María Guerrero i Lope de Vega de Madrid L’any 1972 creà la seva pròpia companyia D’entre les seves moltes interpretacions cal destacar les que dugué a cap en muntatges de Jean Anouilh, Valle-Inclán, Ionesco, Miguel de Unamuno, etc Treballà també per a la televisió, on assolí una gran popularitat amb el personatge de ‘Chanquete’, de la sèrie Verano azul , i al cinema en films com Mi querida señorita 1971, La…

Participà del goticisme tardà, assimilat en la seva etapa de formació —possiblement amb el mestre Martínez de Vallejo—, i del primitiu Renaixement d’origen llombard, incorporat per influència de Paolo de San Leocadio La dualitat de tendències explica la dificultat a dissociar les seves obres de les d’aquells A la seva primera època pertanyen l' Aparició de Crist i els sants pares a la Mare de Déu Art Museum, Cambridge, Massachusetts, quatre taules de sants i àngels Museu de Belles Arts, València i Sant Dionís i Sant Nicolau Museu de Xàtiva a l’etapa d’influència de Paolo de San…

Franciscà observant 1537, exercí diversos càrrecs en convents del Regne de València 1538-82 i del Principat 1582-83 Per disposició de la infanta Anna, fou confessor a les Descalzas Reales, de Madrid Com a pintor fou probablement deixeble de Joan de Joanes Dominava el dibuix, però les seves obres tenen poc vigor i es ressenten d’una coloració agra el seu estil és exemple del manierisme local més fluix De la seva obra, molt dilatada, cal esmentar la Mare de Déu de la Llet Museu de Belles Arts de València, Sant Francesc, Santa Clara i Sant Bernadí Descalzas Reales, de Madrid, els…

Especialitzat en paleontologia i malacologia, aplegà una gran collecció de materials geològics i malacològics en diversos viatges d’estudi per Europa i el nord d’Àfrica, iniciats el 1875, els quals donà al Museu Martorell de Barcelona, que ell mateix dirigí a partir del 1887 Dirigí també la Junta de Ciències Naturals i fou secretari perpetu de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1896 fins a la mort Redactor de la Geografia General de Catalunya dirigida per FCarreras i Candi, hi féu l’estudi de la part de paleontologia corresponent al Mapa geològic de la província…

Exercí professionalment com a arquitecte Fou el darrer president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya 1936 Fou numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i corresponent d’altres En arquitectura tendí al mòdul formal clàssic, vivificat pel seny popular i pel personal vigor intuïtiu És autor, a Barcelona, de la cripta de l’església de Pompeia, del convent dels caputxins de Sarrià i d’alguns collegis majors Publicà diversos volums monogràfics sobre arquitectura L’honor i l’alegria de l’ofici 1934, L’arquitecte i l’home inseparables 1936 i la coneguda obra, molt…

Durant els primers trenta anys d’existència creà en el seu si entitats com la Cambra de Comerç i la Cambra Agrícola, els primers centres illencs de puericultura i lluita antituberculosa, un orfeó i grups excursionistes i esportius que abans del 1930 havien assolit personalitat pròpia o havien estat assimilats a centres oficials L’any 1906 adquirí la Revista de Menorca , que era publicada des del 1888 El 1916 fou creat el Grup Filharmònic Després d’una llarga crisi, tingué un recobrament a partir del 1958 Entre d’altres activitats, organitza els concursos anuals Saló de Primavera, d’arts…