Resultats de la cerca

Situació Petita fortalesa de planta rectangular, de la qual es conserva només el pis inferior ECSA - J Bolòs Aquest edifici es troba damunt el turó que domina l’actual despoblat de Finestres des de tramuntana Mapa 32-12 289 Situació 31TCG028535 Hi podem anar des d’Estanya, en direcció a Casserres Poc abans d’arribar a aquesta població surt a mà dreta una pista que baixa fins als camps del Prat, davalla pel costat del torrent del Reguer i travessa el pont de Penavera En un trencall que trobem poc després, cal seguir el camí de la dreta fins al poble de Finestres La casa forta és situada al cim…

Hi havia canviadors ambulants, que compraven i venien, sobretot a les fires, on paraven la taula —negoci que perdurà fins al s XVIII—, i, almenys des del s XIII, canviadors sedentaris, establerts a les ciutats, que, a més del negoci del canvi manual de monedes, feien altres operacions, avui considerades bancàries dipòsits en compte corrent, crèdits comercials, pagues per compte d’altri, assignacions de pagament, etc Aquests són pròpiament els canviadors que han donat origen a la banca moderna, dels quals als Països Catalans hi ha referències documentals segures de la primera meitat del s XIII…

És un territori molt muntanyós que s’estén entre Baviera, al N, i el Trentino al S S'hi distingeixen una sèrie de massissos formats per roques metamòrfiques, continuació de la zona axial de la gran serralada alpina, amb altures superiors als 3 000 m l’Ortler Ortles, l’Ötztaler, el Zillertal, el Brenner i l’Alt Tauern a ambdós costats d’aquests s’estenen els Prealps calcaris, amb altituds més modestes Alps de Pusteri, Càrnics, Dolomites, Lechtal A la zona de contacte estructural entre ambdós massissos s’inscriuen els solcs longitudinals de les valls de l’Inn i del Drava, que reben petites…

Neix al massís del Carlit, dins el municipi d’Angostrina Alta Cerdanya, sota el puig Peric, com a emissari de l’estany Blau i dels estanys de puig Peric després de rebre, per la dreta, el riu de la Grava i, per l’esquerra, l’aigua dels estanys de la Llosa i de l’Esparver, formava a la plana estesa entre el riu d’Aude i el Carlit els aiguamolls de la Bullosa, la Bulloseta i els Ànecs, transformats l’any 1902 en pantà de la Bullosa Continua pel pla dels Avellans cap al pla de la Perxa i, entre la Llaguna i Montlluís, aprofitant la falla cerdanoconflentina, inicia, profundament encaixat, en…

Es basa en la interacció de la radiació electromagnètica de l’ultraviolat 100 nm ≤ λ ≤400 nm o del visible 400 nm ≤ λ ≤ 750 nm amb ions, molècules o radicals, la qual origina transicions entre diferents estats electrònics d’aquestes espècies, mitjançant la promoció d’electrons cap a orbitals moleculars desocupats Dels diferents tipus d’espectre, els d’ultraviolat i visible, coneguts genèricament com a espectres electrònics , són els que comporten bescanvis energètics més grans de l’ordre de 200-500 kJ L’absorció d’aquests tipus de radiacions provoca alhora variacions energètiques…

Aquesta relació entre la força, l’acceleració i la massa, deguda a Newton, constitueix el fonament de la dinàmica clàssica Entre la força F que actua, la massa m del punt i l’acceleració a del moviment obtingut, hi ha la relació F = m a La massa així definida és anomenada sovint massa d’inèrcia o massa inercial , mentre que la massa m d’un cos determinada a partir de l’equació P = m g , on P és el pes del cos i g l’acceleració de la gravetat, és anomenada massa gravitatòria o gravitacional L’experiència demostra que la massa inercial i la massa gravitatòria d’un cos coincideixen, resultat d…

S’estén, en sentit longitudinal, de la vall de l'Indus, al NW, a la vall del Brahmaputra, al SE, i en sentit transversal, del Tibet, al N, a la plana indogangètica, al S La seva longitud és d'uns 2500 km, i l'amplària mitjana, de 200 a 300 km Molts dels seus pics superen els 7000 i els 8000 m d'altitud A la part central forma un gran arc convex cap a la plana del Ganges Separa la Xina i l'Índia, però comprèn, així mateix, territoris d'altres països el Pakistan, el Nepal i Bhutan Format al llarg de la gran orogènia terciària, durant el Mesozoic i part del Paleozoic, el seu…

Damunt els murs laterals de la barraca, baixos, de toves i sovint amb troncs encastats, hi ha les bigues cadorses o soleres, on recolzen sis o vuit encavallades triangulars, les bigues obliqües o costelles de les quals uneix per llurs caps la biga carenera els cabirons uneixen els peus de les encavallades i suporten l’andana o pis de dalt, on eren criats els cucs de seda L’andana és ventilada amb un o dos finestrons molt estrets i llargaruts, practicats al mig del penal o timpà triangular de la part alta de les façanes, el qual, com que no suporta cap càrrega, és un rònec canyís…

Malgrat que hi ha una gran varietat d’operacions i d’eines o, fins i tot, de màquines-eines que poden ésser emprades per a ajustar o per a construir peces, i malgrat que hom no pot parlar d’un ordre seqüencial gaire definit, les operacions d’ajustatge poden ésser classificades en operacions de traçament, de desbast i d’enformament, d’acabat i de mesura i verificació Les operacions de traçament tenen per objecte dibuixar sobre el material de partida o en la peça de fosa, la forma que hom vol obtenir, tot assenyalant-ne les superfícies límit i marcant-ne els eixos o els centres geomètrics, o…

Així, exigències de mecanització, de muntatge o de transport poden conduir a fabricar un arbre en dues o més peces que, una vegada muntades, hauran d’ésser unides entre elles mitjançant un acoblament La transmissió de moviment entre dos arbres no coaxials, l’existència de desplaçaments axials relatius entre aquests, la necessitat de reduir la transmissió de vibracions d’un arbre a l’altre, d’aplicar suaument el parell motor, d’acoblar o desacoblar temporalment els dos arbres, etc, determinen una diversitat de tipus d’acoblament que responen, cada un, a una o diverses d’aquestes raons El…