Resultats de la cerca
Es mostren 6587 resultats
Andreas Osiander
Cristianisme
Nom amb què és conegut Andreas Hoseman, teòleg luterà.
Ordenat prevere 1520 i nomenat professor d’hebreu a Nuremberg, hi predicà la reforma luterana 1521 influí també en el pas a la Reforma del gran mestre de l’orde teutònic Albert de Hohenzollern 1522 i prengué part en el colloqui de religió de Marburg 1529 amb Luter, Zwingli i altres Aconsellà el rigor amb els anabaptistes, i des del 1549 fou rector i professor de teologia de Königsberg Defensà la impanació en l’eucaristia, però sobretot motivà una forta controvèrsia amb la seva concepció de la justificació, que, segons ell, consisteix en la unió real i intrínseca de Crist amb l’ànima, és a dir…
Robert Fisk
Periodisme
Periodista anglès.
Després de graduar-se per la Universitat de Lancaster 1968, treballà en diaris de circulació local fins el 1972, any que, incorporat a The Times , fou enviat com a corresponsal a Belfast, i posteriorment a altres zones en conflicte A partir del 1989 treballà per a The Independent Des del 1975 residí alternativament a Beirut i a Dublín, on el 1983 obtingué el doctorat en ciències polítiques pel Trinity College A l’inici de la dècada de 2000 adquirí la nacionalitat irlandesa Les seves cròniques com a corresponsal de guerra obtingueren un gran ressò a més del conflicte nord-irlandès informà,…
Sunyer
Escultura
Família de tallistes de Manresa dels segles XVII-XIX, continuadora de l’escola barroca manresana iniciada pels escultors Generes i Grau, i que havia de continuar encara amb els Padró, fins a les acaballes del segle XIX.
Amb taller establert primer al carrer del Pedregar i després al raval de Valldaura i al carrer de les Barreres, produïren una multitud de retaules i d’imatges de talla per a les esglésies de diverses comarques catalanes Una bona part de la seva obra artística desaparegué el 1936 pràcticament només se’n conserva la destinada a temples de les comarques que el 1659 passaren a França El primer escultor Sunyer documentat és Pau Sunyer Fill d’aquest fou Josep Sunyer Pere Sunyer i Fontanelles , fill de Josep, collaborà amb el pare en la decoració del santuari de Font-romeu, on fou enterrat el 1704…
Renard
Arquitectura
Família de mestres d’obres i arquitectes activa a Barcelona als segles XVIII i XIX.
Francesc Renard Barcelona 1723 — 1791, mestre el 1740, fou membre de les companyies que tingueren al seu càrrec nombroses obres públiques pont del Lledoner, al terme de Cervelló, Baix Llobregat, el camí de Molins de Rei, etc Ni ell ni cap dels seus descendents foren autors d’edificis remarcables, però tingueren notable influència en les obres arquitectòniques i urbanístiques de Barcelona Amb els seus fills Josep Renard i Closes Barcelona 1746 — 1824 i Francesc Renard i Closes Barcelona ~1750 — 1823, que fou mestre el 1803, realitzà les obres del nou convent de Sant Agustí a Barcelona Josep…
Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar
Història
Literatura
Polític i escriptor.
A Madrid, començà la seva carrera periodística com a crític d’art de La Época Ingressà al partit republicà després del 1898 i fundà la revista Vida Nueva Amic de Blasco i Ibáñez des del 1893, es traslladà a València cap al 1898 i collaborà amb ell en les tasques polítiques i en la redacció d' El Pueblo Aviat fou popular per les seves campanyes apassionades i per la seva intervenció demagògica als mítings republicans El 1903 rompé amb Blasco i encapçalà un altre partit sorianisme fundà i dirigí El Radical Diputat per València 1901-09, fou elegit per Madrid 1911, on s’installà i creà el…
Francesc Serra i Castellet
Interior, per Francesc Serra i Castellet
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Passà la joventut a Granollers Tot i que passà, fugaçment, per la Llotja de Barcelona, cal considerar-lo un autodidacte Exposà per primer cop el 1932 a la Sala Parés de Barcelona, on concorregué a les Exposicions de Primavera enquadrat en el Saló de Barcelona 1934-36 Fou invitat especial del Carnegie Institute de Pittsburgh 1936 i 1937 Ha exposat individualment a Barcelona, sobretot a la Sala Gaspar Gran admirador de Degas, fou influït per ell en la seva temàtica predilecta la figura femenina Esporàdicament abordà també altres temes, com el paisatge urbà, del qual cal destacar la sèrie de…
Jaume Sarroca
Cristianisme
Prelat.
Potser fill natural de Jaume I de Catalunya-Aragó i d’Elvira Sarroca germà de Pere Sarroca, conegut per Pere del Rei Criat a la cort reial, fou rector d’Albalat 1260, canonge sagristà de Lleida 1267 El 1269 participà amb galera pròpia a l’estol reial en croada a Terra Santa Fou consagrat el 1273 bisbe d’Osca i deixà el seu càrrec lleidatà al seu germà Pere Fou un dels signants del codicil del testament reial 1274, acompanyà el rei a Xàtiva i d’allí a València, on aquest morí El nou rei Pere II l’acusà de retenir objectes del rei difunt i li…
,
Lluís Sanç i Manegat
Cristianisme
Bisbe de Solsona (1594-1612) i de Barcelona (1612-20).
Fill del mercader Francesc Sanç i de Caterina Manegat i Comelles Per un error en la seva làpida sepulcral se li ha atribuït el segon cognom de Còdol Fou rector de Sant Martí d’Ur i passà a Roma, on fou nomenat canonge d’Urgell De retorn, fou vicari general de la Seu d’Urgell 1574, canonge de Barcelona en substitució del seu oncle, Rafael Manegat el qual fou nomenat sagristà de Tortosa i comissari de la Santa Croada amb l’encàrrec de fer l’inventari dels arxius reials Fou també prior del castell de Centelles i visitador general dels tribunals reials al regne de…
Pau Salvat i Espasa
Pau Salvat i Espasa
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte i editor.
Fill de Manuel Salvat i Xivixell Titulat el 1894 Arquitecte municipal d’Igualada, hi feu l’escorxador i el Teatre Ateneu 1913 A Barcelona són obres d’ell l’ editorial Salvat 1916 del carrer Mallorca, d’estil modernista, la casa Oller de la Gran Via 658 1903 i la Clínica Bartrina, a Gràcia A Lleida feu el Casino amb la collaboració de J Gil És autor també de la refineria de sucre d’Alagó i del projecte del Parlament de Mèxic Com a editor, succeí el seu pare al capdavant de l’empresa editorial a la mort d’aquest 1901, a la qual donà un notable impuls Fou, a més, elegit president de l’ Institut…
Jaufré Rudel
Literatura
Música
Trobador provençal.
Príncep o senyor de Blaia a la desembocadura de la Garona, davant Bordeus, del qual es tenen migrades notícies des del 1125 si bé se sap que el 1148 prengué part en la croada, sens dubte en l’expedició capitanejada per Guillem VI d’Angulema, i que possiblement morí a Terra Santa Les seves sis cançons d’amor es caracteritzen per una diàfana naturalitat i un llenguatge molt clar i sense audàcies en les comparacions i imatges, la qual cosa en fa un típic representant del trobar leu o poesia plana i simple És propi d’ell cantar un amor llunyà, una dama allunyada que, segons afirma, no ha vist mai…
,