Resultats de la cerca
Es mostren 3596 resultats
Taús
Poble
Poble del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), situat a la capçalera del riu Major.
L’església parroquial és dedicada a sant Julià al S del poble hi ha l’antiga església, romànica, de Sant Martí La parròquia és esmentada ja el 839 El lloc fou cap d’una senyoria que a mitjan s XII comprenia, a més, la Guàrdia d’Ares i el poble de Castells dins el terme actual i els llocs fortificats de Saüquet i Saüquedell El matrimoni d’Ermengarda de Taús amb Arnau de Caboet mort el 1170 motivà la seva annexió al patrimoni dels comdors de Caboet i posteriorment al vescomtat de Castellbò Fou municipi independent fins el 1972, que fou agregat al de Noves de Segre Avui és una entitat local…
la Torre
Caseria
Caseria i antiga quadra del municipi de Castellàs (Alt Urgell), al N del terme, propera a Junyent.
Santpere
Masia
Mas del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), al NE del poble de Canelles de Segre.
Hi ha l’església de Sant Pere prop Canelles, que actualment es troba sense culte, però ben conservada romànica, té una sola nau capçada per un absis semicircular, vora el qual, a la nau, s’obren sengles nínxols que possiblement en origen sobresortien del gruix dels murs
Remolins
Antiga caseria
Antiga caseria i terme del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), a la vall de Valldarques
.
Centrada per l’església de Santa Maria de Remolins , la caseria, despoblada, és mencionada en el Spill de 1519 com a mas o vila rural de Remolins
Monturull
Cim
Cim dels municipis de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya) , les Valls de Valira (Alt Urgell) i Andorra.
Sant Martí de Castanesa (Montanui)
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, on s’obre una porta romànica datable al segle XIII ECSA - JA Adell Aquesta església, antiga parròquia del poble de Castanesa, és emplaçada entre els dos nuclis, la Vila de Dalt i la Vila d’Avall, que formen el poble de Castanesa, situat a 1 502 m d’altitud, a la solana d’un coster per damunt de la riba esquerra de la Valira de Castanesa Mapa 32-10 213 Situació 31TCH076080 S’hi arriba per una carretera local que surt de la C-144 a l’altura de Noals km 57 Aquesta carretera segueix el curs de la Valira, fins poc abans del nucli de Ribera, on cal agafar el…
Turbiàs

Església de Sant Iscle i Santa Victòria de Turbiàs
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.223 m alt.) del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), fins el 1970 del de Castellbò, al vessant oriental de coll de Pou.
De la seva antiga església parroquial depenien les Eres i Carmeniu
Lletó
Despoblat
Despoblat (1470 m alt.) del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), al vessant septentrional de la serra de Cadí, prop del coll de Vanses.
Hi ha una capella dedicada a sant Esteve És esmentat ja el 839 Al s XIX pertanyia al municipi d’Artedó i fins el 1970 al de Cerc
monestir d’Elins
Monestir
Monestir benedictí (Santa Cecília d’Elins), prop del riu de Pallerols (la seva vall rep el nom de vall d’Elins), entre Cassovall i Pallerols del Cantó, al municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell).
L’església reconstruïda el 1060 és part en ruïnes i part convertida en masia El monestir, ja existent el 881, fou protegit pels comtes d’Urgell A partir de la fi del segle X entrà en gran decadència El 1079 fou transformat en monestir femení, amb monges de Sant Pere de les Puelles, però aviat trencà els lligams amb el monestir barceloní Al segle XII hi consta una comunitat mixta de frares i monges Reformat el 1134 per l’abat de Sant Serni de Tavèrnoles, al segle XIV sofrí una gran decadència material i moral, i fou suprimit el 1383 el lloc passà a Tavèrnoles La comunitat es…
ramaderia

Ramat d’ovelles (Badajoz)
© Lluís Prats
Ramaderia
Conjunt d’activitats humanes relacionades amb la cria i el comerç de bestiar de renda, gros o menut.
En l’actualitat cal distingir la ramaderia transhumant en la qual els ramats segueixen l’evolució de les pastures i canvien de regió, de vegades fins tres cops l’any i la ramaderia estant o ramaderia amb estabulació , total o lliure en la qual no hi ha trasllat del bestiar i que pot ésser agrícola o industrial En la ramaderia agrícola l’aliment del bestiar és sembrat i recollectat per l’home, generalment prop de l’estable o dels estables, mentre que la ramaderia industrial sol ésser independent de l’agricultura, i els aliments dels animals, generalment pinsos composts, són…