Situació
Façana de ponent de l’església, on s’obre una porta romànica datable al segle XIII.
ECSA - J.A. Adell
Aquesta església, antiga parròquia del poble de Castanesa, és emplaçada entre els dos nuclis, la Vila de Dalt i la Vila d’Avall, que formen el poble de Castanesa, situat a 1 502 m d’altitud, a la solana d’un coster per damunt de la riba esquerra de la Valira de Castanesa.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCH076080.
S’hi arriba per una carretera local que surt de la C-144 a l’altura de Noals (km 57). Aquesta carretera segueix el curs de la Valira, fins poc abans del nucli de Ribera, on cal agafar el brancal de la dreta que remunta la costa vers Castanesa. (JBP)
Història
Aquesta església parroquial estigué subjecta al principi al monestir de Santa Maria d’Alaó. Al segle XII Alaó en va perdre el control, que recuperà segles més tard. Un document considerat apòcrif, potser només manipulat pels monjos, consigna que els preveres Gal·leni i Rotari donaren al bisbe Eimeric i al monestir de Santa Maria de Lavaix l’església de Sant Martí del lloc de Castanesa; en realitat, però, aquest temple no fou mai de l’esmentat monestir.
La primera menció d’aquesta església és de l’any 1024, en què Ramon III de Pallars Jussà i el prevere Galindo Oriol permutaren la meitat de Santa Maria de Noals per la meitat de Sant Martí, amb els seus alous, termes i delmes i els delmes dels homes de Castanesa que el comte Sunyer s’havia apropiat i havia concedit a Oriol. Gairebé el mateix dia Ramon III traspassà a Santa Maria d’Alaó aquesta part de la parròquia de Sant Martí de Castanesa amb els delmes. El seu terme coincidia amb els límits de la vall: des de Casterner fins a la Font-roja i del coll de Guarner fins al coll d’Espina. Poc després, vers el 1027, Ramon III lliurà a Alaó també l’altra meitat de la parròquia de Sant Martí, per la qual Alaó pagaria a canvi un cens anual de cinc modis de blat i una mesura de vi. La possessió d’Alaó no va ésser pas pacífica, car els homes lliures de la vall no estaven disposats a acceptar-la i van ocupar l’església en contra dels drets del monestir de Santa Maria. El 1039 es va celebrar un judici entre ambdues parts davant un tribunal comtal, que sentencià que l’església de Sant Martí era del monestir d’Alaó. El comte Ramon III va retornar l’església a Alaó.
A mitjan segle XII, o potser abans, Alaó perdé el domini sobre la parròquia de Sant Martí de Castanesa amb els drets, a causa de la intromissió dels laics. Probablement, l’apropiació privada restà confirmada arran de l’acord del 1140 sobre els límits diocesans, que vinculà la vall de Castanesa a la diòcesi d’Urgell. El capbreu del segle XIII que conté la relació dels béns de Santa Maria d’Alaó en aquella època només consigna els dominis jurisdiccionals i senyorials que el monestir tenia a la vila de Castanesa i al veí llogaret d’Ardanui, és a dir, 8 capmasos i 5 censataris, però no diu res sobre la parròquia de Sant Martí.
Com a part integrant del bisbat d’Urgell, la parròquia de Sant Martí, dins l’ardiaconat o deganat de Tremp, fou visitada el 1314 i el 1373, en què consta que Berenguer Taüll era vicari de la parròquia. Així mateix, el capellà de Castanesa apareix a la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391, en què es taxen les seves rendes en una lliura.
A l’època moderna, segons consta en un trasllat de lletres apostòliques de l’arxiu, la rectoria de Sant Martí de Castanesa revertí a l’abadia d’Alaó. (JBP)
Església
És un edifici d’una sola nau, totalment modificat el 1735, segons la data que figura en un carreu del presbiteri. Només conserva de l’edifici alt-medieval el cos de la nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, mancat de l’absis, que fou substituït pel presbiteri actual.
La façana de ponent és l’element exterior més visible que es conserva de l’edifici alt-medieval. S’hi obre la porta, feta en arc de mig punt, emfasitzada per una arquivolta de grosses dovelles extradossades per un guardapols motllurat. Per sobre de la porta, s’obre un ull de bou que substitueix una finestra allargassada, ara paredada, que correspon a l’obra original, que hem de situar en una data avançada, ja dins el segle XIII.
També sembla correspondre a l’obra medieval el campanar, que és una torre prismàtica situada al costat sud de l’església, amb un sol nivell d’obertures a la part alta. El seu aparell, de carreuó molt ben disposat, avalaria el seu origen medieval, però el seu sòcol, bisellat, i les finestres de la part baixa, fetes de pedra tosca, amb bisell exterior, plantegen seriosos dubtes sobre el seu caràcter medieval. (JAA)
Escultura
En un dels carreus que configuren el brancal dret de la portalada de l’església es troba inscrita una creu incisa de proporció llatina. Els braços horitzontals són en potença, igual que l’extrem superior del braç longitudinal. Això comportaria una datació una mica allunyada del romànic. (CLIU)
Bibliografia
- Serrano, 1912, pàgs. 29, 220,225, 226, 228, 268-269, 278-279, 436 i 448-450
- Abadal, 1955, vol. III (I), pàg. 64
- Bertran, 1979, vol. II, pàg. 308
- Boix, 1982, docs. 51, 156, 157, 183, 207, 457 i 507
- Puig, 1984, doc. fals VIII, pàgs. 51-52
- Iglesias, 1985-88, vol. I/1, pàgs. 181-183