Resultats de la cerca

Situació Un aspecte de les ruïnes del temple, amb la base de l’absis i un fragment del mur meridional, el més ben conservat ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquesta església són a la dreta del camí de les Graus, separades del castell de Serola per un petit còrrec, dit còrrec de la Coma Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 32’ 5” N - Long 2° 15’ 15” E Per anar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent Història Aquesta església és esmentada l’any 871, en un precepte del rei Carles el Calb a Sant Andreu d’Eixalada, com una de les esglésies titulars d’aquest monestir…

Vida i obra Fill de Pere Joan Finestres, advocat, i germà de Daniel Finestres Ingressà en l’orde del Cister 1715, a Poblet Fou autor de la Historia del Real Monasterio de Poblet , un encàrrec de l’abat Francesc de Fornaguera del qual l’any 1746 aparegué el primer volum L’obra completa i definitiva es compon de cinc volums, apareguts entre el 1753 i el 1765, i es reedità entre els anys 1947 i 1949 L’objectiu principal del treball fou aportar documentació que demostrés que el cenobi de Poblet era anterior al 1153, ja que en aquell moment tingué lloc un plet entre Poblet i Santes…

Ingressà al monestir el 1975 i féu la professió solemne el 1980 El 1984 anà a Roma, on el 1987 obtingué la llicenciatura en Teologia Patrística a l'Institut Patrístic Augustinianum De nou a Montserrat, en 1987-89 hi impartí teologia, patrologia, introducció a les litúrgies orientals i grec a l'Escola Teològica Tornà a Roma 1989 i, un cop doctorat per l’institut Augustinianum 1992, fou professor de litúrgies orientals i de patrologia al Pontifici Institut Litúrgic i a l'Institut Monàstic També impartí la docència a la Universitat de la Santa Croce, al Pontifici Institut Oriental i…

Fill del sastre Berenguer Serra, d’ell consta com a primera notícia documental el contracte d’aprenentatge amb Ramon Destorrents, pintor del rei, del 1357 al 1361 A la mort del seu germà Francesc vers el 1362 a causa de la Pesta Negra, s’incorporà al taller familiar ara encapçalat pel seu germà Jaume Serra , que aquest any signà el contracte del retaule major del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona, encomanat el 1360 a Francesc Serra L’obra de Pere es fonamenta en el retaule de l’ Esperit Sant de la seu de Manresa 1394 i en el de Sant Bartomeu i sant Bernat de…

Té més d’un milió de volums, uns 64 000 dels quals són anteriors al segle XIX, i més de 40 200 corresponen a publicacions periòdiques Té 2 045 manuscrits i 910 incunables, a més de notables colleccions d’impresos lullians catàleg publicat el 1913, impresos barcelonins dels segles XV al XVIII, obres de mística i teologia dels segles XVI i XVII, fullets, revistes i una collecció de 25 cartells de la guerra de 1936-39, 896 pergamins i uns 5 000 gravats Entre les peces més notables que guarda cal remarcar la Crònica del rei Jaume I , manuscrit català del segle XIV, la versió llatina de Marsili de…

Monjo a Orlhac, anà a cercar-lo el comte Borrell II de Barcelona cap al 967, per tal que aprengués les matemàtiques A Barcelona féu amistat, entre altres, amb Ató de Vic i amb Sunifred Llobet, ardiaca de la catedral, que traduïa texts de l’àrab i a qui després Gerbert adreçà alguna carta científica Allí aprengué també la construcció de l' astrolabi Anà a Roma amb Borrell, i el papa Joan XIII, que ja en coneixia la fama, se'l quedà dos anys Anà tot seguit a Reims, on ensenyà a l’escola catedral Fet abat de Bobbio per Otó II 983, retornà a Reims per no entendre's amb els vassalls del …

Amb aquest nom es coneix la primera església monàstica de Santa Maria de Vallbona Es trobava a la part exterior del recinte emmurallat de la vila, a tocar de la carretera que va a Rocallaura, prop de la casa de cal Romeret La construcció d’aquesta església data del 1171, pel compromís contret per l’abat Hug del monestir de Poblet 1166-81 amb la comunitat encapçalada per l’eremita Ramon de Vallbona, el fundador de Vallbona Per la documentació conservada, sabem que era una construcció feta en fusta, pedra i ciment, coberta amb teules i rajols, i de reduïdes dimensions De ben segur…

La primera referència al lloc de Boldú es remunta al 20 de juny del 1080, en què el comte Ermengol IV concedí a Ponç Dalmau l’alou o quadra de Boldú, dins el comtat d’Urgell, al Mascançà, a l’indret que els sarraïns anomenaven Lavandera Segons es dedueix de la donació de la Fuliola, Ponç Dalmau ja era a Boldú el mes de gener del 1080 En aquest lloc Ponç Dalmau erigí un castell, documentat més tardanament Diversos senyors tingueren drets al terme i per això es fa difícil resseguir-ne la història Al segle XIII el castell i el terme de Boldú apareix en mans dels Almenara També per aquests…

El poble de Castellserà es troba a 267 m d’altitud, al vessant de migdia de la serra d’Almenara El lloc fou conquerit a la darreria del segle XI, època en què es degué bastir el castell, integrat al comtat d’Urgell La primera referència del seu terme apareix en una escriptura datada el 1173 per la qual Guillem Seró, el seu germà Pere i llur mare Ermessenda donaren a l’obra de Santa Maria de la Seu una peça de terra que tenien a la plana d’Alúdia, la qual limitava per una part amb el terminus de Castelsseran Al començament del segle XIII era senyor de Castellserà Martí de Vall-llebrera, que es…

Es desconeix exactament on era situat aquest castell, tot i que és probable que es trobés entre la Manresana i les Oluges, dins la marca del comtat de Berga Apareix documentat per primera vegada entre el 1072 i el 1095, en què el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera prestà jurament de fidelitat als comtes de Cerdanya Guillem Ramon I i la seva esposa Sança pels castells de Castellnou, la Manresana, Brufaganyes i l’Oluja En el testament de Ramon Miró del 1079 hom constata que tenia béns a Bufa grannes En el seu testament del 1105, Ferrer, fill del vescomte Guerau II Ponç de Cabrera, deixà a la…