Resultats de la cerca

Germana de la també actriu Olivia de Havilland , el 1919 es traslladà a San Francisco EUA Estudià Art Dramàtic amb l’alemany Max Reinhardt, a Los Angeles, i el 1935 debutà en el cinema amb el pseudònim de Joan Burfield com a secundària a la pellícula No More Ladies , d’Edward H Griffith, i poc després adoptà el cognom de la seva mare Fins el 1966 participà en uns cinquanta films El 1941 obtingué l’Oscar a la millor interpretació femenina per Suspicion d’Alfred Hitchcock, el qual ja l’havia dirigida l’any anterior a Rebecca Altres films seus que mereixen ésser esmentats són September Affair…

Cantà al cor de Ràdio Bucarest i més tard estudià cant amb Constantin Stroesco al conservatori de la mateixa ciutat També estudià a Viena Debutà a Bucarest el 1964 amb Pélleas et Mélisande Després d’haver interpretat alguns papers d’òperes franceses i italianes, guanyà diversos premis en concursos de cant Treballà algunes temporades al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles, on actuà en òperes de Mozart, que, amb el temps, esdevingué un dels seus músics preferits, i del qual interpretà els personatges de Susanna, Konstanze, Pamina o Despina Debutà al Covent Garden de Londres el 1972 i dos…

Perdé la vista a sis anys i visqué la infantesa en una pobresa absoluta Aprengué a tocar diversos instruments en una institució per a invidents de Florida El 1949 formà el seu propi trio, on ell tocava el piano i cantava, inspirat sobretot per Nat King Cole A partir del 1955 es feu conèixer com a cantant de blues i de rock-and-roll Creà un estil propi de gran èxit a partir de la fusió d’aquests gèneres i també del gòspel Fou un dels creadors del soul i influí en un gran nombre d’intèrprets de rock i de pop Liderà petits conjunts de rhythm-and-blues i de jazz en els quals també tocava el…

Residí ordinàriament a la capital del Principat, al qual se sentí vinculat afectivament Predicador del lloctinent 1534-39 Frederic de Portugal, quan era provincial dels franciscans conventuals de Catalunya-Aragó, fou nomenat bisbe titular de Constantina de Numídia 1542 El bisbe Joan de Margarit el nomenà procurador seu al segon període del concili de Trento, en el qual intervingué activament Com a auxiliar de Joan de Cardona i dels seus successors, els ajudà en les visites pastorals, en l’administració dels ordes sagrats i en la predicació A Trento, ciutat on residí des del maig del 1551 fins…

Fou comte palatí a la cort del seu possible cosí Carlemany, i comte de Tolosa en substitució de Corsó, destituït el 790 Lluità victoriosament contra els gascons aquell mateix any, però el 793 fou derrotat a l’Orbièu per un exèrcit sarraí, que, amb tot, hagué de retirar-se cap a la Cerdanya i l’Urgell Actuà com a conseller principal de Lluís el Piadós, rei d’Aquitània 781, i com a governant efectiu seu El 801 aconsellà aquest d’atacar Barcelona i comandà un dels tres cossos d’exèrcit que formaren part de l’expedició que conquerí aquesta ciutat aquell mateix any El 804 es féu monjo d’Aniana, i…

Vida i obra De formació autodidàctica, fou una figura destacada del moviment catòlic i regionalista illenc Fundà a Inca el Cercle d’Obrers Catòlics 1900 Des de l’any 1922 actuà en un regionalisme catòlic, proper a la Lliga Fundà, dirigí o collaborà a  Es Ca d’Inca  1900-04,  El Hogar , La Bona Causa  1904-05, Ca Nostra  1907-29, L a Veu d’Inca  1915-19, L’Ignorància  segona època, 1918-19 i Mallorca Dominical Fou també regidor de l’Ajuntament d’Inca 1920-23 i promotor o membre de l’Associació per la Cultura de Mallorca, del Centre Autonomista i de Nostra Parla, entre altres entitats El 1905…

Estudià dret a Peterburg, però es dedicà al teatre i fundà la primera revista russa d’art Mir Iskusstva  ‘El món de l’art’, 1898-1904 Un conflicte amb el Teatre Imperial de Peterburg el decidí a anar a París, on propagà l’art rus amb exposicions, òperes i, el 1909, amb ballets l’èxit fou tan gran, que formà una companyia pròpia els Ballets Russes de S de Diaghilev 1911 Confià les decoracions a pintors d’avantguarda Braque, Picasso, L Bakst, Matisse i els catalans Sert, Miró i P Pruna, i la direcció orquestral, a mans expertes P Monteux, E Ansermet donà pas a nous coreògrafs Fokin, Massin,…

Vers el 1368 vengué Bestracà a Pere Blan, i el 1371 Calonge fou reincorporat a la corona per Pere III de Catalunya-Aragó Féu les primeres armes en la guerra contra Castella a Carinyena, el 1363 el 1371 fou almirall a Sardenya i lluità a Càller contra els Arborea el 1375 actuà d’ambaixador a França prop del duc d’Anjou Dirigent de l’oposició a la cort de Montsó del 1383, després serví Joan I, i el 1391 fou camarlenc del rei Martí a Sicília, on es distingí en la repressió de la revolta dels barons enemics de la corona catalanoaragonesa Fou premiat amb extenses baronies a l’illa Francofonte,…

La teoria de l’elasticitat és una teoria microscòpica, puix que s’interessa només pel comportament del conjunt de les molècules que formen un cos o una part del cos Per tant, hom ha de considerar que les forces tensions internes exercides sobre una part del cos per les parts veïnes actuen solament en la superfície d’aquella part, és a dir, la força resultant de les tensions internes ha de poder ésser expressada en forma d’una integral de superfície L’anàlisi vectorial demostra que això és possible si la força resultant pot ésser considerada com la divergència d’un tensor de segon ordre σ i…

Vida i obra Estudià dret a Tolosa de Llenguadoc i, des del 1615, fou conseller del Consell Sobirà a Pau, transformat el 1621 en Parlament, del qual fou nomenat president Demostrà en aquests anys una plena identificació amb la monarquia autoritària bastida pel cardenal Richelieu Dedicà el seu lleure a l’erudició, i aplegà el fruit de llargues recerques en una Història de Bearn completada ja el 1633, i publicada finalment el 1640 Aquest mateix any es traslladà a París, on actuà com a conseller d’estat i membre del Parlament, i publicà el tractat Concordia sacerdotii et imperii 1641, prohibit…