Resultats de la cerca
Es mostren 7781 resultats
Stjepan Sulek
Música
Compositor, director i violinista iugoslau.
Es formà a l’Acadèmia de Música de Zagreb, de la qual el 1945 arribà a ser professor de composició Virtuós instrumentista de violí, fou també director responsable de l’Orquestra de Cambra de la Ràdio de Zagreb, amb la qual realitzà nombrosos concerts arreu d’Europa Compongué òperes - Koriolan 1958 i Oluja 'La tempesta', 1969, totes dues amb text del mateix autor i basades en Shakespeare-, simfonies sis, entre el 1944 i el 1966, concerts tretze en total i altres obres, entre les quals destaca la cantata El darrer Adam 1964 Com a compositor se li reconeix una original combinació de l’estil…
Karl Klindworth
Música
Pianista, pedagog, compositor i editor alemany.
Músic precoç, fou alumne de F Liszt a Weimar Entre el 1854 i el 1868 visqué a Londres, on guanyà fama com a director i pianista El 1868 anà a viure a Moscou i durant disset anys fou professor al conservatori, on feu amistat amb PI Cajkovskij El 1882 tornà a Alemanya i, juntament amb Joseph Joachim, dirigí els Concerts Filharmònics de Berlín i la Societat Wagner de Potsdam Collaborà amb R Wagner, el qual li encarregà la reducció per a piano d’algunes de les seves òperes Klindworth realitzà nombrosos arranjaments d’obres pianístiques, entre els quals destaca una nova orquestració per al Concert…
Franz Xaver Gerl
Música
Baix i compositor austríac.
El 1787 ingressà a la companyia d’Emanuel Schikaneder, on es convertí en un dels baixos més cotitzats, especialment entre els anys 1789 i 1793, que actuà al Freihaus-Theater auf der Wieden de Viena Casat amb la soprano Barbara Reisinger 1770-1806, a partir del 1802 formà part del teatre de la cort de Mannheim Durant la seva estada a Viena feu amistat amb Wolfgang Amadeus Mozart i interpretà diversos personatges de les seves òperes, com el de Fígaro, el de Don Giovanni i el de Sarastro, de La flauta màgica Gerl és autor de singspiele , la majoria ara perduts, que foren molt…
Robert Suter
Música
Compositor suís.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal Del 1937 al 1943 estudià al Conservatori de Basilea amb P Baumgartner, G Güldenstein, E Mohr, W Müller von Kulm i W Geiser Un cop acabada la seva formació, assistí als Cursos d’estiu de Darmstadt, a les classes de W Fortner i E Krenek Fou professor del Conservatori de Basilea 1943-45, del Conservatori de Berna 1945-50 i de l’Acadèmia de Música de Berna 1951-84 i assessor musical a Ràdio Basilea La seva obra revela un domini notable del llenguatge contrapuntístic, amb clares reminiscències de Bartók i unes harmonies hereves de la Segona Escola…
Marie-Olivier-Georges Poulain Saint-Foix
Música
Musicòleg francès.
Estudià dret a la Sorbona i música a la Schola Cantorum de París Des del 1900 es dedicà plenament a la musicologia i esdevingué una autoritat en la música del segle XVIII Fou membre fundador de la Societat Mozart 1901, de la Societat Francesa de Musicologia, de l’Acadèmia Francesa de Belles Arts i de l’Acadèmia de Santa Cecília a Roma Rebé premis del govern austríac i del Salzburg Mozarteum, així com un doctorat honorari de la Universitat d’Edimburg Destacà amb una obra en cinc volums sobre la vida i obra de WA Mozart, en què fa una anàlisi minuciosa i una classificació…
Johann Valentin Rathgeber
Música
Compositor alemany.
Rebé la primera formació musical del seu pare El 1701 estudiava a la Universitat de Würzburg i el 1704 era organista en aquesta mateixa ciutat El 1711 fou ordenat de sacerdot i ocupà el càrrec de mestre de cor a Banz, que exercí la resta de la seva vida Gaudí d’una notable reputació com a compositor de música sacra Escriví misses, salms, ofertoris, himnes i antífones, per a diversos conjunts de veus i instruments La seva obra Ohrenvergnügendes und Gemüthergötzendes Tafel-Confect 'Cançons plaents i alegres', 1733-46, en diversos volums, consisteix en una collecció de cançons populars que ell…
Claude V ictor Palisca
Música
Musicòleg nord-americà d’origen croat.
Estudià musicologia amb O Kinkeldey, O Gombosi i AT Davison a la Universitat de Harvard -on obtingué el doctorat el 1954- i composició amb W Piston, K Rathaus i R Thompson Exercí la docència a la Universitat d’Illinois 1953-59 i també a Yale des del 1959, on, a més, fou catedràtic 1969-75, 1992 Professor convidat per diverses universitats, entre les quals Califòrnia, Princeton, Michigan, Zagreb, Granada i Barcelona, fou president de nombroses institucions musicals, com ara la Societat Americana de Musicologia 1970-72, el Consell Nacional de les Arts en l’Educació 1967-69 i la Societat…
Johann Valentin Meder
Música
Compositor, organista i cantant alemany.
Procedent d’una família de músics, fou cantant a les corts de Gotha, Bremen, Hamburg, Copenhaguen i Lübeck Fou en aquesta darrera ciutat on conegué D Buxtehude, el 1674 El 1687 succeí Balthasar Erben com a mestre de capella a l’església de St Marien, a Danzig, i el 1700 s’establí a Riga com a cantor Segons J Mattheson, Meder fou un reputat cantant, un excellent organista i un notable compositor Durant la seva joventut conegué els estils musicals de compositors italians com G Carissimi i A Cesti Com a compositor de música sacra mostra la influència de Buxtehude De la música de Meder conservada…
Zofia Lissa
Música
Musicòloga polonesa.
Estudià piano i orgue al Conservatori de Lwów i posteriorment musicologia a la universitat, on es doctorà el 1930 Més tard, el 1954, obtingué un postdoctorat a la Universitat de Poznan Treballà al Conservatori de Lwów 1931-41 i a l’Institut de Musicologia de la Universitat de Varsòvia 1948-57 com a professora i, després, com a directora 1957 Collaborà amb diverses institucions musicals tant poloneses com estrangeres Destacà especialment, en aquest sentit, la seva participació en el Comitè per a la Història i la Teoria de l’Art a l’Acadèmia Polonesa de les Ciències i en la…
Isfrid Kayser
Música
Compositor alemany.
Rebé les seves primeres classes de música del seu pare Entre el 1741 i el 1750 fou director musical del monestir de Marchtal, i sotsprior a partir del 1763 Fou un dels compositors bavaresos de música eclesiàstica més ben coneguts del seu temps, i gràcies a ell el monestir de Marchtal aconseguí una gran reputació musical Compongué cantates, salms i misses de grans dimensions, en les quals destaca el seu domini del contrapunt i una gran inventiva melòdica, observable en les seves àries L’escassa música instrumental que se’n conserva consisteix en suites per a clavicèmbal i partites, obres on s’…