Resultats de la cerca
Es mostren 11468 resultats
Els aliments
Són anomenats aliments els productes naturals, sia en el seu estat original o un cop sotmesos a diferents processos de transformació, que contenen substàncies nutritives i que es diferencien entre ells per diverses característiques, com ara l’origen —vegetal, animal o mineral—, la consistència —líquida o sòlida—, l’aroma que n’emana, l’aspecte extern, el sabor, etc Incitat per l’instint de supervivència i per la intelligència que el caracteritza, l’ésser humà, al llarg del temps, ha anat incorporant progressivament més tipus d’aliments Així, en el començament l’home fou…
trop
Música
En la litúrgia romanofranca, text en prosa o en vers inserit, amb la seva melodia, en determinades peces de cant litúrgic preexistents.
Sota aquest terme s’integren diferents tipus de procediments compositius i estils musicals Els trops poden ser exclusivament textuals verbeta , exclusivament musicals, o textuals i musicals alhora el tipus més freqüent Generalment els trops s’aplicaren als cants corals del propi de la missa, és a dir, als introits, comunions i ofertoris, així com, encara amb més freqüència, a les parts de lde la missa kírie, glòria, excepte el credo Aquest fenomen experimentà una gran vitalitat durant l’Edat Mitjana, especialment al llarg dels segles XI i XII Els testimonis més antics daten del…
Alun Hoddinott
Música
Compositor gal·lès.
Estudià a Cardiff i amb el compositor i pianista australià Arthur Benjamin Treballà al Welsh College of Music and Drama des del 1951, i a partir del 1959, al Cardiff University College El 1967 fundà el Cardiff Festival of Twentieth-Century Music Rebé nombrosos premis i fou membre de la Royal Academy of Music Principal autor de la música gallesa contemporània, durant la seva joventut mostrà una preferència per la música instrumental o orquestral, però en l’obra de maduresa predomina la música vocal i coral Les composicions per a piano també són molt presents al llarg de tota la…
,
John Carew Eccles
John Carew Eccles
© Fototeca.cat
Biologia
Fisiòleg australià.
Investigà àmpliament el mecanisme de les activitats nervioses, en especial els fenòmens d’excitació i inhibició del sistema nerviós central Emprant microelèctrodes intracellulars obtingué el primer enregistrament de la resposta elèctrica a l’excitació d’una cèllula nerviosa individualitzada Els seus estudis han donat lloc al reconeixement dels nivells presinàptic i postsinàptic dins el fenomen d’inhibició i han evidenciat la intervenció d’agents químics farmacodinàmics en la transmissió d’impulsos al llarg del sistema nerviós central El 1963 compartí el premi Nobel de medicina…
versió
Música
Tipus d’adaptació d’una obra musical preexistent que pot anar des de les petites aportacions que el músic pot realitzar en el moment de la interpretació fins a una reelaboració més o menys gran del material, ajustant-lo a noves necessitats estilístiques i d’instrumentació (arranjament).
Durant l’extraordinari desenvolupament de la música popular als Estats Units es compongueren una gran quantitat de peces, i la demanda que assoliren les més populars generà la producció de versions El versionisme ha permès adaptar el material als múltiples àmbits d’actualització musical S’han escrit versions per a formacions més reduïdes, s’ha passat a instrumental material d’origen vocal, i en els contextos jazzístics s’han parafrasejat les melodies i s’ha improvisat sobre les seqüències harmòniques El repertori de la majoria dels estils jazzístics és constituït tant de peces compostes pels…
punta
Música
Des del punt de vista morfològic, al llarg de l’evolució de la construcció d’arcs ha sofert enormes variacions tant en la forma com en el pes, fet que ha influït notablement en l’equilibri de l’arc fins a la seva fixació, pràcticament definitiva, per part de F Tourte al final del segle XVIII Des del punt de vista de la praxis instrumental, se sol considerar la part dèbil de l’arc, en contrast amb la forta, el taló, amb les conseqüències evidents per a l’articulació musical i la diferenciació dinàmica i tímbrica Els termes italians punta o alla punta prescriuen en una partitura l’…
Kobe Bryant
Basquetbol
Jugador de basquetbol nord-americà.
Seleccionat per al draft de la NBA el 1996, al juliol d’aquest any s'incorporà a Los Angeles Lakers, equip en el qual, amb el dorsal 24, ha jugat tota la carrera professional i amb el qual ha guanyat cinc títols de lliga de la NBA 2000, 2001, 2002, 2009, 2010, a més de ser nomenat el jugador més valuós en dues d’aquestes temporades La seva aportació també fou decisiva perquè la selecció nord-americana guanyés la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 i Londres 2012 Al llarg de la seva carrera, ha jugat uns 1300 partits i ha anotat un total de més de 32600 punts, que l'…
Isabel Hernández Huet
Voleibol
Jugadora de voleibol.
Destacà com a collocadora i començà jugant a l’escola Aula i a l’Hispano Francès El 1976 fitxà pel Club Voleibol Sant Cugat, equip on fou la capitana i amb el qual guanyà una Lliga 1981, juntament amb les seves germanes Ana i Sylvie La temporada 1981-82 tornà a l’Hispano Francès Al llarg de la seva trajectòria participà en la Copa i la Recopa d’Europa, fou subcampiona de diversos campionats de Lliga i conquerí dues Copes de la Reina, amb el CV Sant Cugat 1981 i l’Hispano Francès 1983 Fou capitana i membre de la selecció espanyola absoluta en més de cent ocasions, amb la qual…
Aldover
Aldover
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal d’Aldover, de 19,24 km 2 , és situat a la dreta de l’Ebre, aigua amunt de Tortosa El municipi és situat entre els de Xerta, a tramuntana, Tortosa a migdia, Alfara de Carles a ponent el termenal arriba fins al cim del Penyaflor, a 517 m i Tivenys i Tortosa a llevant, a l’altra banda del riu Sembla que el topònim Aldover prové de l’àrab aldowayra , que significa ‘la caseta’ El lloc efectivament és d’origen anterior a la conquesta cristiana Així, el 1149 és documentat in Aldover El 1154 el comte Ramon Berenguer IV, conqueridor de Tortosa,…
aparell digestiu

Esquema de l’aparell digestiu humà
© IDEM
Biologia
Zoologia
Conjunt d’òrgans que intervenen en la digestió i converteixen els aliments en molècules prou petites perquè puguin ésser absorbides i passar a l’interior del cos de l’ésser viu.
L’aparell digestiu és un tub que normalment té dues obertures, una per a l’entrada dels aliments i una altra per a la sortida dels residus no digerits Durant l’evolució, el tub digestiu ha sofert una diferenciació en regions anatòmiques i fisiològiques ben particularitzades En els espongiaris, els cnidaris i els ctenòfors hom no pot encara parlar d’un tub digestiu tenen solament una cavitat gastrular amb un forat únic, on té lloc una digestió extracellular En els cucs plans platihelmints el tub digestiu, poc o molt ramificat, té un sol forat i comunica amb una faringe que, sovint, es pot…