Resultats de la cerca
Es mostren 7294 resultats
Schiedmayer
Música
Família alemanya de constructors de pianos.
Un dels primers membres, Johann David Schiedmayer, collaborà amb J Stein El fill d’aquell, Johann Lorenz 1786-1860, estava establert ja el 1809 a Stuttgart, on adquirí una gran reputació com a constructor, i amb dos dels seus fills hi fundà, el 1845, la firma Schiedmayer & Söhne Poc després 1853, dos altres fills seus, més joves, obriren una nova casa a Stuttgart, Julius & Paul Schiedmayer Tot i que inicialment estava destinada a fabricar només harmòniums, aviat començà a construir també pianos verticals i, amb el nom definitiu de Schiedmayer Pianofabrik, superà la casa mare en…
Antoni Josep Pont i Llodrà
Música
Organista i director coral mallorquí.
L’any 1878 fou ordenat de prevere El 1897, juntament amb el compositor A Noguera, fundà la Capella de Manacor, entitat que dirigí fins el 1925 i que esdevingué model i motor del moviment coral de Mallorca Entre el 1887 i el 1903 fou l’organista titular de la parròquia de Manacor, i en 1903-09 exercí de mestre de capella a la seu de Mallorca Es dedicà durant alguns anys a aplegar el patrimoni musical del folklore mallorquí El 1917 obtingué el premi del Concurs de Música Catalana de Barcelona amb el treball Collecció de tonades i danses mallorquines amb descripció gràfica Algunes…
Charlie Parker
Música
Nom amb el qual és conegut el saxofonista alt de jazz nord-americà Charles Christopher Parker, també anomenat Bird o Yardbird
.
El 1937 collaborà amb l’orquestra de Jay McShann i, posteriorment, amb les d’Earl Hines i Billy Eckstine Al principi dels anys quaranta fou el capdavanter del moviment bop , que revolucionà el jazz Les seves improvisacions, caracteritzades per un fraseig vertiginós i abrupte que se superposa a un ritme d’accentuacions irregulars i a una estructura harmònica complexa, foren un model a seguir per les generacions dels jazzmen moderns El 1947 formà un quintet amb MDavis i MRoach i, posteriorment, collaborà amb l’orquestra de Machito i amb conjunts de corda La seva influència és…
sistema limfàtic

El sistema limfàtic
© IDEM
Biologia
Conjunt de vasos, ganglis i òrgans limfàtics que, distribuïts per tot el cos, drenen el líquid extracel·lular (limfa).
Té una doble funció mantenir la proporció adequada de líquids i substàncies orgàniques en l’espai intercellular dels teixits i actuar com a sistema de defensa contra les infeccions La limfa circula pels vasos limfàtics, que en alguns punts formen unes dilatacions, els ganglis limfàtics, on es produeixen limfòcits, cèllules relacionades amb el sistema immunitari En els ganglis també es destrueixen substàncies de rebuig i bacteris A través dels conductes limfàtics, la limfa es recull en el conducte toràcic, des d’on és abocada al corrent sanguini a les venes subclàvies, a la base del coll La…
Bahames 2017
Estat
En les eleccions a la cambra de representants celebrades el 10 de maig va guanyar el partit opositor, el Moviment Nacional Lliure FNM, que va aconseguir 35 escons, amb els quals gairebé va quadruplicar el resultat anterior Per contra, el Partit Liberal Progressista PLP, el partit del Govern, va patir una gran davallada en passar dels 29 escons anteriors als 4 actuals Amb aquests resultats, el líder de l’FNM, Hubert Minnies, va assumir el càrrec de primer ministre En l’àmbit econòmic, es va notar una lleu recuperació, amb un increment del PIB pròxim a l’1,5%, afavorit pel…
Zimbàbue 2018
Estat
El president, Emmerson Mnangagwa, de la Unió Nacional Africana de Zimbàbue – Front Patriòtic ZANU-PF, va ser reelegit en el càrrec, ja que va obtenir en la primera volta el 50,8% dels vots en la consulta celebrada al juliol L’opositor Nelson Chamisa, del Moviment pel Canvi Democràtic MDC, va aconseguir el 44,3% dels vots En les legislatives, el ZANU-PF igualment va revalidar la majoria, amb 178 escons dels 270 L’MDC va obtenir 88 diputats Al Senat, el ZANU-PF també va aconseguir ser la primera força Tant l’oposició com observadors internacionals van denunciar “irregularitats” en…
Cap Verd 2011
Estat
El candidat de l’opositor Moviment per la Democràcia MPD, José Carlos Fonseca, va guanyar les eleccions presidencials en obtenir el 54% dels vots en la segona volta, celebrada el 21 d’agost Manuel Inocêncio Sousa, del Partit Africà per la Independència de Cap Verd PAICV, va aconseguir-ne el 46% Fonseca va substituir en la presidència Pedro Pires, que no es podia presentar a una segona reelecció perquè la Constitució no ho permet En les legislatives, celebrades sis mesos abans, el PAICV del primer ministre José Maria Neves va revalidar la majoria absoluta en obtenir 37 dels 72…
Unión Nacional
Política
Lliga política espanyola de caire regeneracionista, de la qual foren líders Joaquín Costa, Basilio Paraíso i Santiago Alba.
El programa polític, definit en una reunió celebrada a Saragossa pel novembre del 1898, tenia per objectiu la lluita contra la burocràcia estatal i en favor de les classes mercantils i productives Demanava la descentralització econòmica i administrativa, la reducció de les despeses de l’estat, un pla d’obres hidràuliques, l’escola elemental gratuïta i obligatòria, el servei militar obligatori, la representació per classes, etc De fet, la seva força li era proporcionada per les cambres de comerç Pel gener del 1900 es transformà en partit polític sota la direcció de Paraíso, inicià una campanya…
Pilgrimage of Grace
Història
Aixecament catòlic i de resistència a la Reforma al comtat de York, Anglaterra (1536-37).
En fou el cap Robert Aske Bé que aparentment amb un caràcter exclusivament religiós, aquest moviment tenia també un marcat contingut politicosocial contra la tendència de la monarquia a enfortir el poder reial sobre les terres al N del Humber, contra la preponderància de la gentry , contra l’expansió de la terra de pastura en perjudici de la terra de conreu, contra l' enclosure , etc Els revoltats demanaven també el càstig dels bisbes herètics i la restauració dels monestirs espoliats per la reforma Enric VIII i el seu ministre Cromwell prometeren el perdó als insurrectes si…
Poul Holmskov Schlüter
Política
Polític danès.
Líder del moviment dels joves conservadors 1951 i diputat des del 1964, entre els anys 1971 i 1974 fou membre del Consell d’Europa, i a partir del 1974, president del partit conservador, el qual convertí en la segona força política del país L’any 1982 accedí a la presidència del govern, càrrec per al qual resultà reelegit el 1984, el 1987, el 1988 i el 1990 El 1993 dimití el càrrec, acusat d’un afer de corrupció Entre el 1994 i el 1999 fou membre del Parlament Europeu, on ocupà el càrrec de vicepresident 1994-97 L’any 2004 cofundà el primer grup d’experts danès de lliure mercat…