Resultats de la cerca
Es mostren 4612 resultats
Martí Esteve i Guau

Martí Esteve i Guau
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Estudià dret i lletres a Barcelona Exercí com a advocat a la Secció d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou secretari general l’any 1918 Ingressà a la Lliga Regionalista i fou regidor per Barcelona 1921-23 collaborà en La Veu de Catalunya , Revista Jurídica de Catalunya i Butlletí de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya , entre d’altres Formà part del comitè executiu d’Acció Catalana des de la seva fundació Després fou nomenat director de La Publicitat 1922-26 Fou regidor 1930-31, membre de la diputació provisional de la Generalitat per Solsona 1931…
Joaquim Blume i Carreras

Joaquim Blume i Carreras (1957)
Gimnàstica
Gimnasta.
Fill d’ Armand Blume , començà a practicar aquest esport al gimnàs del seu pare Fou membre del Gimnàs Blume fins el 1958, any que tots els seus gimnastes i entrenadors s’incorporaren a la secció de gimnàstica del Futbol Club Barcelona, creada al desembre del 1957 Només participà en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952, ja que el boicot espanyol li impedí competir als Jocs de Melbourne 1956 Participà al Campionat del Món de Roma 1954 i als Campionats d’Europa de Frankfurt 1955 i de París 1957, en el qual guanyà la medalla d’or del concurs general, com també l’or en anelles, cavall…
,
Tomba de l’Abadiot (Oliana)
Situació Tomba de lloses situada a prop de Can Solà, vora la pista que condueix al castell ECSA – J Bolòs Aquest enterrament es troba a prop de Cal Solà, al costat de la pista que mena al castell d’Oliana Mapa 34–12291 Situació 31TCG596608 A la sortida d’Oliana per la carretera C-1313, en direcció a la Seu, a mà dreta hi ha la pista que puja al castell Cal seguir aquest camí uns 200 m, i ja sota Cal Solà, al costat de la pista, hom veu la sepultura Necròpoli Quan es va fer la pista nova que porta al castell d’Oliana, entre els anys 1974–75, es trobaren quatre enterraments a l’indret, dels…
Sant Cebrià de Vallalta
Art romànic
Església que centra la població de Sant Cebrià de Vallalta L’edifici actual, avui dia totalment emblanquinat, és d’estil renaixentista, almenys el portal, emmarcat per dues columnes corínties, i es va construir el 1577 li fa costat un campanar de torre amb cos superior vuitavat i capçat en forma de piràmide entorn d’un terrat La parròquia és esmentada des del 1019 en l’acta de restauració de la canònica catedralicia de Girona amb el nom de Sancti Cipriani Marítima El 1079 s’esmenta novament en l’acta de consagració de Santa Maria de Pineda, i del segle XII en endavant consta sovint en els…
Necròpoli del Turó dels Moros (Callús)
Art romànic
Situació Aquesta necròpoli és situada en un petit tossal que forma part del vessant de llevant del Puig Alter, en una zona força perduda i emboscada Long 1°47’45” — Lat 41°49’00” Per anar-hi cal sortir de Callús en direcció al caseriu de Viladelleva conegut sobretot per la seva església romànica i seguir el camí, gairebé 5 km, parallelament a la riera de Vallverd fins arribar a Cal Pasqual Un cop allí cal desviar-se per una pista forestal inutilitzada que va pujant revoltant força vers aquell punt Necròpoli Planta i seccions d’una de les tombes de l’estació la que ha estat designada amb el…
Sant Andreu de Miralles (Pinós de Solsonès)
Art romànic
Vista exterior de l’edifici des del costat de migjorn L Prat Situació A la part més septentrional del municipi de Pinós hi ha la contrada de Miralles, amb un gran casal fortificat, i, no gaire lluny, la capella romànica de Sant Andreu de Miralles, actualment sense culte Mapa 330M781 Situació 31TCG837365 Per arribar-hi, cal situar-se a la carretera que va de l’hostal del Boix a Cardona Després d’haver passat la població de Su, aproximadament al punt quilomètric 13,800, cal agafar una pista a mà dreta, bastant fressada Al punt quilomètric 1,900 hi ha un trencant a mà dreta que, amb 400 m més,…
manòmetre

Manòmetre metàl·lic
© Fototeca.cat
Física
Instrument utilitzat per a mesurar la pressió dels fluids, especialment dels gasos.
Els més primaris es basen en la igualtat de pressions que hi ha en els diversos punts d’un mateix pla horitzontal d’un fluid en equilibri manòmetres de columna i tenen una bona precisió, per la qual cosa tots els manòmetres d’ús científic són d’aquest tipus Per a mesurar pressions molt altes hom pot fer muntatges en sèrie de manòmetres de columna, tot fraccionant la pressió a mesurar, o bé pot utilitzar manòmetres-balança com els de Stückrath o de Stanton , els quals mesuren forces exercides sobre èmbols de secció coneguda Uns altres manòmetres, com el de Lissell , es basen en…
Arxiu Municipal d’Oriola
Historiografia catalana
Dipòsit de diversos nuclis documentals d’ampli abast cronològic format pel fons de l’administració local de l’antic terme d’Oriola i altres fons de distinta procedència.
Tradicionalment emplaçat a l’Ajuntament d’Oriola, aquest arxiu es troba actualment a l’edifici de la Biblioteca Pública Fernando de Loazes d’aquesta ciutat, situada a la plaça del Marquès de Rafal, gràcies al conveni subscrit per l’Ajuntament i la Generalitat Valenciana l’any 1993, en què s’acordà la seva transferència temporal per un període de 25 anys, amb l’objectiu de facilitar-ne la gestió i conservació Els fons de l’Arxiu Municipal d’Oriola formen una secció pròpia en aquest conjunt i mantenen la disposició, numeració i signatura anteriors, fet que facilita la tasca de l’…
Aguaits
Historiografia catalana
Revista d’investigació i assaig en llengua catalana publicada a Dénia per l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA) des del 1988.
S’edita amb el suport de l’Institut de Cultura Joan Gil-Albert fundació pública de la Diputació Provincial d’Alacant i el Servei Tècnic de Normalització Lingüística de la Universitat d’Alacant Ha tingut una periodicitat irregular anual o semestral El darrer número publicat fou el volum 16, corresponent a l’any 1999 Té un contingut molt divers, en què predominen els treballs de caràcter historiogràfic, encara que en molts números incorpora aportacions que aborden problemàtiques mediambientals, socioeconòmiques, artístiques, culturals o geogràfiques La temàtica guarda relació, en la majoria…
Manuel Anton i Ferràndiz
Historiografia catalana
Antropòleg.
Llicenciat en ciències químiques a la Universitat de Madrid 1878, es doctorà en ciències naturals, i el 1880 formà part d’una comissió científica enviada al Marroc per a estudiar la flora i la fauna d’aquell país Posteriorment, estudià a París un curs d’antropologia al Museu d’Història Natural i, el 1892, obtingué la càtedra d’antropologia a la Universitat de Madrid, la primera d’aquesta disciplina a l’Estat espanyol El 1895 fou nomenat secretari del Museu de Ciències Naturals, on creà la Secció d’Antropologia, i entre el 1896 i el 1898 impartí cursos sobre antropologia d’Espanya a l’Escuela…