Església que centra la població de Sant Cebrià de Vallalta. L’edifici actual, avui dia totalment emblanquinat, és d’estil renaixentista, almenys el portal, emmarcat per dues columnes corínties, i es va construir el 1577; li fa costat un campanar de torre amb cos superior vuitavat i capçat en forma de piràmide entorn d’un terrat. La parròquia és esmentada des del 1019 en l’acta de restauració de la canònica catedralicia de Girona amb el nom de Sancti Cipriani Marítima. El 1079 s’esmenta novament en l’acta de consagració de Santa Maria de Pineda, i del segle XII en endavant consta sovint en els documents amb l’apel·latiu de Valle Alta. Les Rationes Decimarum i les llistes sinodals de Girona fan esment de la parròquia, i també de la seva germana de Sant Iscle, més rica que Sant Cebrià, totes dues dins l’ardiaconat de la Selva, de la diòcesi de Girona. En l’aspecte civil formava part del gran terme i batllia de Montpalau. Fins el 1574 Sant Cebrià va tenir com a filial l’església de Sant Pol de Mar. (APF)
Vers l’any 1978, en realitzar-se uns moviments de terra a la zona propera al temple, en el marge que es creà, hom va veure en secció diversos vestigis alt-medievals: una sitja excavada al sauló, restes d’un mur, alguns fragments de ceràmica grisa i, uns metres més cap al N, diversos enterraments de fossa que sembla que eren del tipus “banyera”, amb els extrems arrodonits. És difícil d’establir una datació d’aquestes tombes, tot i que d’acord amb els vestigis trobats a prop i d’acord amb els documents conservats amb relació al temple, podem suposar que són de l’època que estudiem. (JFCR)