Resultats de la cerca
Es mostren 4460 resultats
La premsa burgesa: el “Diario de Barcelona" i “Las Provincias”
Portada de“Las Provincias” en el seu centenari, amb el retrat dels seus fundadors, València, 1966 BV / MG Els dos diaris més rellevants a les seves regions en el decurs de la segona meitat del segle XIX foren el “Diario de Barcelona” 1792 i “Las Provincias” 1866 Tot i ser diferents en diversos aspectes que n’afectaven el contingut i la presentació, poden ser considerats els títols més representatius de la burgesia catalana i valenciana respectivament El primer va néixer al segle XVIII d’un privilegi reial de Carles IV, i el segon, de la transformació de “La Opinión” 1860 en quedar-se-la el…
Niccolò Paganini
Música
Violinista i compositor italià.
Vida Nasqué en el si d’una família pobra, fill de Teresa i Antonio, que era músic afeccionat S’inicià en la música a cinc anys tocant la mandolina, i quan en tenia set començà a tocar el violí sota la despòtica atenció del seu pare, el qual l’obligava a practicar durant tot el dia Des de molt jove demostrà talent per a la composició El 1792 estudià amb Giovanni Cervetto violí i Francesco Gnecco harmonia, i a partir del 1794 ho feu amb els violinistes Giacomo Costa i August Duranowski El mateix 1794 es presentà per primera vegada en públic com a violinista, i l’any següent es traslladà a Parma…
Arthur Seymour Sullivan
Música
Compositor, director i pedagog anglès.
Vida Juntament amb el llibretista WS Gilbert creà el repertori més reeixit d’operetes angleses Sullivan mostrà des de la infantesa una destacada capacitat per a la música El 1854 entrà com a cantant a la Royal Chapel, i al cap de tres anys ingressà en la Royal Academy of Music de Londres Després, gràcies a una beca, marxà a Alemanya, on estudià 1858-61 amb M Hauptmann i J Rietz, I Moscheles i F David En un principi semblava que seguiria la mateixa trajectòria d’altres compositors anglesos, pel seu interès en la música incidental d’obres de Shakespeare -un costum molt arrelat a Anglaterra-,…
Marc-Antoine Charpentier
Música
Compositor francès, considerat l’introductor de l’oratori llatí a França.
Vida No s’ha trobat cap document que acrediti la data de naixement de Charpentier Tampoc no es conserven documents sobre la seva formació musical, però amb molta probabilitat es traslladà a Roma entre el 1662 i el 1667 per a estudiar composició amb Giacomo Carissimi al Collegio Germanico Es desconeix amb exactitud quin fou el primer càrrec que exercí, però sembla que fou contractat com a maître de musique per la duquessa de Guisa, càrrec que degué conservar fins el 1688, any de la mort de la duquessa Durant aquests anys compongué la cantata Orphée descendant aux enfers i, com a mínim, set…
Johann Carl Gottfried Loewe
Música
Compositor alemany.
Vida Rebé la primera formació musical del seu pare, mestre de professió Es traslladà a Halle per continuar els estudis generals a la Lateinschule i perfeccionà els seus coneixements musicals amb el director de la Societat Coral de la ciutat, el famós compositor i teòric Daniel Gottlob Türk A Halle també realitzà estudis universitaris de teologia Tot i que ja feia uns quants anys que Loewe es dedicava a la composició, el que li donà més renom en aquesta època fou la seva extraordinària habilitat com a cantant Jeroni Bonaparte, llavors rei de Westfàlia, li concedí com a mostra d’admiració una…
Trasplantació de medul·la òssia
Patologia humana
La trasplantació de medulla òssia és un procediment modern destinat a substituir els elements hemato-poètics medullars inactius o malalts d’una persona per uns altres que siguin actius i sans, procedents d’un donant o bé del mateix receptor Es tracta d’un mètode d’execució senzilla si es compara amb la trasplantació d’altres òrgans, com ara el de ronyó en canvi, requereix una preparació prèvia i unes cures posteriors molt complexes El fonament d’aquesta pràctica es basa en la propietat de les cèllules mare hematopoètiques que es troben en la medulla òssia, que tenen la particularitat de…
Joan Beneyto i Pérez
Historiografia catalana
Historiador del dret, jurista i escriptor polític.
Vida i obra Durant els anys vint i trenta participà en el valencianisme cultural des d’una ideologia catòlica Fou membre destacat de l’Academia Valencianista, vinculada al Centro Escolar y Mercantil dels jesuïtes, i cap de redacció de Cultura Valenciana 1926-31, l’òrgan de l’associació Fou membre de l’Amicorum JL Vives Associatio, una iniciativa promoguda per erudits conservadors com Salvador Carreres i Lluís Fullana que edità uns Anales , inclosos des del 1928, com a fascicle, a Cultura Valenciana S’incorporà a Acció Cultural Valenciana 1930-31, una agrupació de joves universitaris que…
Ernest Lluch i Martín
Historiografia catalana
Economista, polític i historiador.
Vida i obra Llicenciat 1961 en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, tingué el mestratge de Jaume Vicens i Vives, Jordi Nadal i Oller i Fabià Estapé i Rodríguez les seves influències intellectuals foren tant clàssiques François Quesnay, John Stuart Mill, Karl Marx, Joseph Alois Schumpeter com contemporànies Manuel Sacristán, Pierre Vilar, Albert O Hirschman, Paolo Sylos Labini Amplià els seus estudis a l’École Pratique d’Hautes Études, a París, on treballà sobre el pensament econòmic del grup Chez Guillaumin-Journal des Economistes i la seva influència a Espanya Els anys…
Raimon Panikkar i Alemany

Raimon Panikkar i Alemany
©
Filosofia
Cristianisme
Sacerdot, filòsof i teòleg.
Formació i trajectòria acadèmiques Fill d’un industrial indi establert a Catalunya i de mare catalana, i germà del filòsof Salvador Pàniker , estudià a la Universitat de Bonn fins el 1939, que tornà a Catalunya Posteriorment es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Barcelona i en filosofia per la Universitat de Madrid Poc després de llicenciar-se, el 1942 es vinculà al Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC, dins del qual a partir de l’any següent fou un dels impulsors de la revista de pensament Síntesis , la qual el 1944 adoptà el nom d’ Arbor , on collaborà fins…
Partit Nacionalista Basc
Història
Partit basc creat el 1895 per Sabino de Arana Goiri.
El seu nom basc és Euzko Alderdi Jeltzalea EAJ Entre les seves particularitats organitzatives, destaca que el president de l’òrgan polític del partit, l’Euzkadi Buru Batzar, no és mai la mateixa persona que el cap de l’executiu basc lehendakari L’Euzkadi Buru Batzar és format per 14 membres burukides renovats cada quatre anys per l’assemblea general del partit Batzar Nagusia El partit consta de cinc delegacions territorials Biscaia, Guipúscoa, Àlaba, Navarra i Iparralde Aquesta darrera correspon al territori basc de l’Estat francès i fou creada el 1990 Limitat inicialment a…