Resultats de la cerca

El 1585 entrà com a membre del cor al servei de la cort de Lluís II de Lorena, cardenal de Guisa, i hi serví fins el 1588, any en què el cardenal fou assassinat Aleshores Guédron passà a servir a la capella reial, on ascendí progressivament i ocupà diversos càrrecs, el primer dels quals com a maître des chanteurs de la chambre El 1601 succeí a Claude Le Jeune com a compositeur de la chambre du Roi , i dos anys després fou nomenat valet de chambre i maître des enfants de la musique El 1613 cedí aquests càrrecs al seu gendre, Antoine Boësset, i fou nomenat intendent des musiques du Roy et de…

Estudià música al Conservatori de Bucarest i perfeccionà els seus estudis de violí amb G Enescu i els d’harmonia i contrapunt amb A Castaldi Després emigrà a França, on esdevingué periodista i productor de programes musicals radiofònics, entre els quals destaquen els que dedicà a Debussy, a Enescu i a diferents festivals de música contemporània També participà en les emissions setmanals del programa "La tribune des critiques de disques" Collaborà en diferents diaris i revistes musicals, i escriví llibres sobre Debussy i Strauss S’interessà especialment per la música contemporània i els…

Molt interessat per la música, participà en la creació d’algunes coreografies, entre les quals destaquen les dels ballets Giselle 1841, d’Adolphe Adam, i La péri 1843, de Johann Friederich Burgmüller, i les de les òperes Gemma 1854, de Nicolò Gabrielli, i Sacountala 1858, d’Ernest Reyer Gautier destacà també com a crític en els articles que publicà des del 1843 en "La Presse", amb els quals contribuí a valorar l’obra de WA Mozart, L van Beethoven i LH Berlioz així mateix, hi defensà G Rossini i R Wagner i bescantà J Offenbach És autor de diversos volums d’impressions, de caràcter literari i…

Es guanyà el càrrec de superintendent de música del comte d’Artois, gràcies a la composició del llibret i de la música de l' opéra-comique La Sorcière par hasarde 1768 Desenvolupà diverses activitats musicals crític al "Journal de musique", "Mercure de France" i moltes altres publicacions periòdiques editor del Calendrier musical universal traductor d’òperes italianes i del tractat Musico prattico de Francesco Azopardi, i llibretista d’òperes d’A Salieri, G Paisiello, A Sacchini i altres Escriví, sol o en collaboració amb altres músics, diversos llibres i tractats musicals,…

Fou assidu dels cercles literaris i artístics de la França de Lluís XIV Tot i gaudir de la protecció de la noblesa, el reconeixement, sobretot pels Contes et nouvelles en vers 1666 i les Fables 1679, molt sovint utilitzades en composicions musicals, no li arribà fins després de la mort Escriví algunes obres amb acompanyament musical el ballet Les rieurs du beau Richard i el llibret Astrée 1691, amb música de Pascal Collasse JB Lully s’inspirà en el drama de La Fontaine Les amours de Psyché et de Cupidon 1659 per a la tragèdia ballet Psyché amb text de Molière, però en rebutjà un llibret,…

Tot i que la música no fou un dels seus temes principals de reflexió, al llarg de gairebé tota la seva obra es poden trobar referències musicals Els escrits "Plusieurs silences" i "Adorno come diabolo" -publicats en Des dispositifs pulsionnels 1973- i "Musique, mutique", inclòs en Moralités postmodernes 1993, en són els moments més notables Lyotard mostrà la relació entre la consistència que el capitalisme imposava a tota cosa -el principi universal d’intercanviabilitat- i el tractament serialista dels paràmetres musicals El serialisme opera una "dessensibilització" del material musical tot…

Encaminat en principi cap a la vida religiosa, fou frare franciscà i després benedictí, orde aquest darrer que abandonà el 1527 Durant un cert temps dugué una vida errant fins que ingressà a la Universitat de Montpeller, on estudià la carrera de medicina A partir del 1532 exercí com a metge a Lió És autor de les Horribles et épouvantables faicts et prouesses du très renommé Pantagruel 1532 i Vie inestimable du grand Gargantua, père de Pantagruel 1534, dues novelles que, junt amb les seves versions -del 1546, del 1552 i la pòstuma, probablement apòcrifa, del 1564-, han esdevingut clàssics de…

Durant els seus anys de formació s’afeccionà a la música, especialment a Wagner El 1886, una experiència mística a la catedral de Notre-Dame decidí la seva conversió al catolicisme i l’abandonament del wagnerisme Un fort accent religiós impregnà des de llavors tota la seva obra Des del 1912, l’amistat amb Darius Milhaud, esperit també intensament religiós, donà lloc a una fructífera collaboració el ballet L’homme et son désir 1918 fou compost entre tots dos Milhaud musicà, entre d’altres, els drames Protée 1919, L’annonce faite à Marie 1934 i els 7 poèmes de la connaissance de l’Est 1913 de…

Tot i que els seus coneixements de tècnica musical eren escassos, Balzac sempre se sentí molt atret per aquesta forma artística, que influí en la seva obra, especialment en Gambara 1837 i Massimilla Doni 1839, les quals formen part del cicle de La Comédie Humaine Es relacionà amb músics com Gioacchino Rossini, Héctor Berlioz o Franz Liszt, i en la seva obra són freqüents els personatges o els ambients vinculats a aquesta activitat Però el que més li interessà de la música foren els aspectes de caràcter filosòfic d’una banda, considerava que era l’art més complet gràcies a una capacitat…

Inicià estudis de dret a Madrid, carrera que abandonà per dedicar-se a la lírica Des del 1855 fou deixeble de B Saldoni Marxà a Itàlia, on estudià cant amb T Mabellini a Florència i amb S Ronconi Actuà per Europa i al continent americà El 1869 es casà amb la mezzosoprano Désirée Artôt Junts feren diverses gires per Europa i arribaren a actuar a Rússia Tingueren una filla, coneguda amb el nom artístic Lola Artôt de Padilla, que també es dedicà al cant Saldoni assegurà que Mariano Padilla conegué i rebé consells del mateix G Verdi