Resultats de la cerca
Es mostren 4886 resultats
novenet
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda valenciana d’argent, apareguda al segle XVIII, que tenia un valor de mig ral i una equivalència amb nou diners, fet del qual li vingué el nom.
palatabilitat
Alimentació
Biologia
Conjunt de les qualitats sensorials d’un aliment, no necessàriament relacionades amb el valor nutritiu, l’apreciació de les quals té una dimensió psicològica, segons els hàbits alimentaris.
exactitud
Física
Qualitat d’un instrument de mesura, o d’una mesura, que dóna de la magnitud mesurada un valor proper al real o al que hom considera real, precisió.
breu
Música
En el cant pla, figura de nota plena o buida, de forma quadrada i sense pal, el valor de la qual equival a la unitat rítmica de mesura.
lirisme
En poesia, prosa, pintura, música, etc, mode d’expressió en el qual predominen el valor líric —entès com a pura subjectivitat— i els tons afectius, sentimentals i emotius.
píxel mixt
Electrònica i informàtica
Píxel amb un valor que correspon a una combinació de l’energia reflectida o emesa per diversos tipus d’objectes presents a l’àrea del terreny que representa.
gros
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al s XIII a una nova moneda d’argent de bona llei i valor de 12 diners, que materialitzava el sou, fins aleshores unitat de compte.
El gros rebé aquest nom pel fet d’ésser la moneda d’argent més forta en relació amb el billó, i té origen en la reforma monetària portada a terme 1266 per Lluís IX de França, on rebé el nom de gros tornès o tornès a Catalunya era el tornès d’argent, i adoptada per molts altres països a Anglaterra, amb el groat , influït molt probablement per la moneda francesa d’Aquitània a Alemanya, amb el groschen a la corona d’Aragó, amb el gros de Montpeller de Jaume I i, més tard, amb el croat , des de Per II el Gran a Navarra, amb el gros de Carles II i a Castella, amb el gros alfonsí d’Alfons X
dobló
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de valor de 20 pessetes encunyada a Barcelona durant l’ocupació francesa i de la qual hom coneix emissions dels anys 1812, 1813 i 1814.
semifusa
Música
Figura musical (ww) que té un valor equivalent a la meitat de la fusa, al doble de la quartifusa i a la seixanta-quatrena part de la rodona.
A l’indicador mètric, es representa amb la fracció 1/64 La pausa de semifusa s’indica amb el signe ww Es tracta d’una figura poc utilitzada, tret de les composicions escrites en compassos on la unitat de temps és més curta que la negra, amb puntet o sense, o les que s’executen en tempo lent
abraxas
Esoterisme
Talismà que portava gravat, a més d’una figura simbòlica, el mot abraxas, sovint en la forma abrasax; el valor numèric de les lletres en grec suma 365.
N'han estat trobats molts exemplars ovalats, en pedra dura tallada Provenen d’ambients pagans, gnòstics i cristians Sovint havien perdut llur significat gnòstic primitiu