Resultats de la cerca
Es mostren 27739 resultats
Manresa
Vista aèria de Manresa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Bages, a l’extrem S del pla de Bages, a l’angle de confluència del Llobregat (límit E del terme) i el Cardener.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…
gitano | gitana
Etnologia
Individu d’una de les tribus del NW de l’Índia, amb una llengua pròpia, que vers l’any 900 dC iniciaren un èxode cap a Occident (als Balcans, hom en troba al segle XIV).
Adoptaven superficialment la religió dels països on residien eren excellents músics, dansarins i cantadors, i es dedicaven a la metallisteria o al bescanvi de bestiar, principalment de cavalls Les dones exercien la quiromància i la mendicitat Cap al principi del segle XV, en una nova diàspora, molts s’encaminaren a l’Europa central i occidental, pretextant, en molts casos, que complien una penitència per tal d’obtenir lletres de trànsit que els legalitzessin els viatges Hom els anomenava sarraïns, moros, nubis, etíops, tàrtars o indis i atribuïa títols nobiliaris altisonants als…
àncora

Àncora de gran vaixell
Transports
Aparell de ferro o d’acer que, lligat a l’extrem d’una cadena, cap o cable, hom deixa caure fins a tocar el fons de la mar on es clava i impedeix que un vaixell, o qualsevol embarcació, sigui emportat pel vent o pels corrents.
Probablement, l’àncora aparegué al mateix temps que la navegació, per rudimentària que aquesta fos, i devia consistir en una pedra lligada a un cap Aquest prototipus d’àncora tenia l’inconvenient d’enfonsar-se massa en el fons de sorra i d’ésser arrossegada en el fons de pedra En augmentar les dimensions de les embarcacions i, per tant, disminuir la possibilitat d’ensorrar-les a les platjes, es féu molt més urgent la necessitat de trobar altres tipus d’àncores El primer tipus d’àncora semblant a les modernes de quatre braços consistí en dos pals encreuats amb una o diverses…
literatura i música
Música
Des de la prehistòria fins avui, música i literatura han estat estretament relacionades, més que cap altra parella d’arts.
Diverses cultures antigues atribuïen el naixement de l’univers al diví cant creador, en què música i paraula ja apareixien íntimament foses els Upaniṣad consideraven la creació del món resultat del cant del monosíllab genèsic OM a Egipte, el déu Thot donà naixença al Totpoderós cantant el monosíllab format per les tres vocals IAO Música i paraula, així, naixien juntes en l’alè creador de la divinitat En les mitologies antigues, la figura del cantor és indefectiblement un poeta doblat de músic Orfeu, David, Wäinämöinen, que en definitiva no feia sinó imitar religiosament la divinitat creadora…
eriçó de mar cor cendrós

Eriçó de mar cor cendrós
WORMS (cc-by-nc-sa-4.0)
Zoologia
Equinoderm de la família dels espatàngids, ateny uns 4 a 5 cm de diàmetre, té el cos irregular en forma de cor, amb la boca desplaçada cap endavant i l’anus cap enrere.
L’aparell ambulacral és parcialment transformat i presenta a la cara superior una figura estrellada Té coloració grisa Habiten, enterrats, al fang o a la sorra, a bastant de profunditat
bibiònids
Entomologia
Família de dípters nematòcers, els representants de la qual tenen el cap petit i les antenes curtes i gruixudes, les potes robustes, armades amb esperons i plegades cap endins en l’articulació tibiotarsal.
Són voladors hàbils, i llurs larves, hipogees en molts de casos, poden devorar les parts subterrànies de les plantes herbàcies dels horts, com fan les de Bibio clavipes, B marci, B hortelanus, etc, que a vegades tarden dos anys a desenvolupar-se totalment Els adults viuen i es reprodueixen en grups nombrosos, en jardins i boscs
límit de Chandrasekhar
Astronomia
Valor màxim de la massa d’un estel nan blanc (no rotatori), més enllà del qual l’estel col·lapsa gravitacionalment cap a un estel de neutrons o, eventualment, cap a un forat negre.
El seu valor és d’1,44 vegades la massa del Sol per a un estel nan blanc d’heli, d’1,40 masses solars per a un nan de carboni i d’1,11 masses solars per a un nan blanc de ferro
cadència frígia
Música
Cadència que es caracteritza per un moviment melòdic descendent de 2a m en el baix cap a la tònica o finalis, un moviment ascendent de 2a M, també cap a la tònica, en la veu superior, i un altre moviment de 2a M cap a la 5a en la veu interna (cadència).
Exemple 1 / G De Machault
séquia reial d’Alcoi
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia, la més important de l’horta de Gandia, que pren l’aigua del riu d’Alcoi, per la dreta, a l’assut d’Alcoi o d’en Carròs, aigua avall de Vilallonga de la Safor i dins el seu terme municipal; del mateix assut, per l’esquerra, l’aigua és desviada cap a la séquia d’en Carròs.
L’aigua sobrant d’aquest assut és recollida més avall, a l’assut d’en Marc , i desviada cap a la séquia d’en Marc Tot el cabal del riu és dividit en 45 files a 700 m de l’assut hi ha la Casa Fosca, recinte cobert i tancat amb dues claus guardades a Gandia i a la Font d’en Carròs, on l’aigua és dividida per primera vegada, en set parts i mitja dues, a la dreta, formen la séquia de Rebollet que rega els termes de Potries, la Font d’en Carròs i Oliva la resta forma la séquia comuna de Gandia i Oliva, subdividida als 350 m a l’anomenada Casa Clara, entre la séquia comuna d’Oliva que rega, amb 21…
mys Medvežij
Cap
Cap del kraj de Krasnojarsk, dins el territori de l’antic okrug dels Evenkis (Rússia).