Resultats de la cerca
Es mostren 31516 resultats
Sant Miquel de Colera
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església, des del sud-est, després de la restauració Hom hi pot apreciar perfectament l’estructura de l’edifici amb una nau, capçada a llevant per un absis i amb el portal obert a migjorn F Tur L’església romànica de Sant Miquel pertanyia a l’antic poble de Colera, apartat del mur i de l’actual vila de Colera que hi ha a la vora, als darrers contraforts de l’Albera, en un replà enlairat, al sud-est del puig d’Esquers, a la serra de la Balmera Mapa 220M781 Situació 31TEG083945 Per anar-hi cal agafar una pista de terra, just al collet que es…
Sant Vicenç de Susqueda
Art romànic
Església parroquial de l’antiga demarcació de Susqueda submergida el 1968 sota el pantà del mateix nom El lloc és documentat el 942 en la vella documentació de Sant Benet de Bages dintre el mateix segle X hi ha altres esments de béns situats a Soskada L’església fou renovada i consagrada de nou el dia 11 de desembre de 1067 per Guillem, bisbe d’Osona, diòcesi a la qual pertany Formava part dels dominis dels vescomtes d’Osona-Cardona i es trobava sota la jurisdicció del castell de Fornils Fou ampliada amb capelles als segles XVI i XVII i totalment transformada el 1860, en què hi foren afegides…
Sant Miquel de Roca

Cingle de la Roca de Castellar, amb el mur que tanca la cova dins la qual es troba el santuari de Sant Miquel de Roca (Crespià)
© Fototeca.cat
Santuari
Antic santuari del municipi de Crespià (Pla de l’Estany).
Construït aprofitant un gran abric natural, al bell mig d'un cingle sobre el riu Fluvià, es conserven algunes restes Malgrat que és esmentada l'any 1131, sembla que té un origen molt més primitiu Probablement es tractava d'un eremitori, inscrit, segons Badia i Homs, dins la tradició d'origen oriental dels santuaris dedicats a l'arcàngel Miquel, situats en coves i indrets enlairats
Sant Pere dels Forcats
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a l’extrem est de la comarca, que pertany a la conca de la Tet.
Comprèn el sector meridional del pla de la Perxa, fins al riu de Jardó i la Tet que constitueixen el límit septentrional del terme, i la vall del riu Fred fins al cim de Cambresdases 2 711 m alt, límit meridional El sector muntanyós és boscat A la plana hom conrea cereals 16 ha, de sègol, civada, ordi i blat, 7 ha d’hortalisses i n'hi ha 142 d’ocupades per prats i farratge la ramaderia és integrada per 130 caps de bestiar boví, aprofitats per a cria i per a llet Ha adquirit importància el turisme d’estiueig i hivernal El poble 108 h agl 1982, santperencs 1 571 m alt és aturonat, dominat per…
Sant Miquel d’Isòvol
Art romànic
Església parroquial del poble d’Isòvol, situat a l’estret del mateix nom, a la riba dreta del riu Segre El lloc és esmentat des de l’any 965, que el comte Sunifred II de Cerdanya deixà en testament al seu germà Oliba diversos alous a Llívia i a Isòvol Isogal La villa d’Isòvol fou dels comtes de Cerdanya fins que Ramon Berenguer III comte de Barcelona i Cerdanya la llegà al monestir de Ripoll en el seu testament del 1131 Ripoll encara era senyor d’Isòvol el 1313 La parròquia d’Isòvol no és esmentada a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell i, de fet, no se’n tenen notícies…
Sant Llorenç d’Argençola
Art romànic
Aquesta església era situada dins l’antic terme del castell d’Argençola Molt aviat tingué funcions parroquials, que ha conservat fins a l’actualitat si bé en un edifici diferent del primitiu El castell d’Argençola es documentà al mateix temps que l’església l’any 1032, quan es jurà el testament de Maier de Clariana a l’altar de Sant Llorenç, la basílica del qual era situada en el castell d’Argençola Entre les deixes pietoses n’hi ha una d’un alou a Sant Llorenç i una vinya a Santa Maria d’Argençola El difunt era senyor del castell d’Argençola i de molts altres castells de l’actual terme…
Sant Joan de Tuissan
L’antiga església parroquial de Sant Joan, avui desapareguda, era situada a l’actual cementiri de Tuissan, ubicat al sud de la vila, a la carretera de Pasiòls, prop de l’encreuament de dues vies Encara en un plànol del segle XVIII que ha pervingut, hom pot veure que dins el cementiri estaven dibuixades les seves ruïnes, anomenades la Glèisa Vièlha L’ ecclesia Sancti Johannis de Tuscianofou ratificada com a propietat de l’abadia de Santa Maria de la Grassa en la butlla de confirmació de béns que el papa Gelasi II atorgà a l’esmentat monestir l’any 1119 En aquest indret, al…
Sant Llorenç de Soses
Art romànic
Església parroquial del poble de Soses, a uns 15 km al sud de Lleida, a la riba dreta del riu Segre La primera menció documental de Soses es troba en una convinença signada entre l’alcaid de Lleida Ibn Hilgl i el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, el 1120 El primer concedí al comte diversos castells situats als límits del territori de Lleida, segurament amb la intenció de protegir el mateix districte Entre tots aquests castells s’esmenta el de Soses Sembla que la colonització de l’indret fou força primerenca L’any 1168, en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis ja consta l’església de Soses…
Sant Esteve d’Olot
L’antiga església de Sant Esteve d’Olot apareix esmentada per primera vegada l’any 977, en l’escriptura fundacional del monestir de Sant Pere de Besalú Consta, segons el document, que el comte bisbe Mir, artífex de la fundació, feu donació a l’esmentat cenobi, entre altres moltes propietats incloses dins el territori besaluenc, d’un mas situat “ …in parrochia Sancti Stephani de Oloto ”, especificant, tanmateix, que aquesta propietat seria efectiva després de la seva mort Amb posterioritat, ja al segle XI, hi ha notícia que Guillem, comte de Besalú, i la seva muller Adelaida, l’any 1027…
Sant Nazari de Torderes
Art romànic
Situació Façana de migdia de l’església actual, que té afegida al sector de llevant la capçalera de la primitiva església preromànica, sobrealçada amb una torre de planta rectangular i un campanar d’espadanya ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Nazari presideix el petit nucli de Torderes, integrat per una cinquantena d’habitants Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 41,4” N - Long 2° 45’ 6” E El poble de Torderes es troba als Aspres, entre Forques i Llauró, a 4 km de la D-615, a la qual la uneix la D-23 PP Història Torderes era una de les nombroses possessions confirmades,…