Resultats de la cerca
Es mostren 17490 resultats
Ars magna
Matemàtiques
Tractat d’àlgebra de Gerolamo Cardano editat a Nuremberg el 1545.
Representa el primer intent de teoria sistemàtica d’equacions, i inclou alguns càlculs amb nombres negatius, bé que ell mateix no els admetia També conté els treballs posteriors del seu deixeble Ludovico Ferrari, amb l’estudi de les equacions de quart grau i llurs solucions L’aparició d’aquesta obra inicià la controvèrsia entre Tartaglia i Cardano
Amurru
Mitologia
Divinitat dels amorites.
Fill del déu Anna, el seu culte fou introduït pels amorites a Mesopotàmia durant la dinastia III d’Ur, sumèria Considerat originalment com el déu de les muntanyes, fou identificat posteriorment amb Anu, Sin i Adad El seu culte decaigué després del període cassita, per bé que es mantingué fins a l’època neobabilònica Tenia per muller Ašratu
Antoni de Bardaixí
Història del dret
Legista, regent de la cancelleria reial (1479).
Descendent de jueus conversos, fou acusat de judaïtzant 1486 Doctor en drets civil i canònic, Bardaixí es defensà bé i recorregué a la Santa Seu El papa excomunicà l’inquisidor 1487 Tanmateix, preferí d’escapar-se cap a França Posteriorment s’establí al regne de Nàpols, on serví alhora els reis de Nàpols i Ferran II de Catalunya-Aragó
Ignasi Balanzat d’Orvay i Briones
Història
Militar
Mariscal de camp.
Participà en diverses campanyes militars durant el regnat de Carles IV i en la Guerra del Francès Més tard fou membre del consell suprem de guerra i inspector general de milícies i ministre de la guerra en el govern presidit per Eusebio Bardaxí y Azara, bé que només n'ocupà el càrrec durant quatre dies 1-4 octubre 1837
Sant Grau (Campdevànol)
Art romànic
La capella de Sant Grau apareix esmentada per primer cop l’any 1366 Si bé és probable que existís de molt abans, ja que entre els pergamins del mas Molinou d’Armàncies surt esmentat des del 1280 el topònim coll de Sant Grau com a límit de possessions Aquesta capella havia estat filial de Sant Martí d’Armàncies
Sant Climent de Vilaller
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de Vilaller No se’n tenen referències documentals anteriors al 1300, si bé el seu titular, molt antic, fa pensar que podria tenir un origen romànic El lloc de Vilaller també és documentat tardanament, a partir de l’inici del segle XIV L’actual església és un edifici del segle XVIII
servitud d’abeurador
Dret
Servitud que grava un predi a favor d’un altre, el propietari del qual pot fer ús de l’aigua d’aquell per a abeurar el bestiar.
Generalment, pressuposa l’existència de la servitud de pas i pot convertir-se en servitud d'extracció d’aigua És originada per contracte, successió o ús immemorial servitud voluntària , o bé per concessió administrativa per causa d’utilitat pública, prèvia indemnització servitud forçosa o legal , quan és a favor d’una població o d’una entitat local menor
ovovivípar | ovovivípara
Biologia
Zoologia
Dit de l’animal ovípar en el qual l’ou roman a l’interior de l’aparell reproductor de la mare fins que l’embrió ateny el desenvolupament total i, fent obrir l’ou, surt a l’exterior juntament amb les restes de la closca.
L’ovoviviparisme, freqüent en alguns insectes, certs taurons, alguns saures i alguns ofidis, com els escurçons, pot tenir com a finalitat augmentar la protecció de l’embrió o bé, com s’esdevé en els escurçons, en els quals la formació de l’ou és a la fi de la tardor, evitar que la freda temperatura hivernal afecti l’embrió
otàrids
Mastologia
Família de mamífers carnívors del subordre dels pinnípedes que tenen pavellons auriculars petits però molt sensibles; els ulls són grossos, el musell allargat i punxegut, amb bigotis formats per cerres gruixudes, dentat fort, amb 36 peces, i el coll llarg.
Els membres anteriors són transformats en aletes falciformes, i els posteriors, que no es poden moure independentment, giren cap endavant quan l’animal es desplaça a terra Són més esvelts que els altres pinnípedes, neden molt bé i són gregaris Habiten a gairebé totes les mars, especialment les de l’hemisferi meridional Comprèn els lleons marins
capítols
Història
Dret català
Proposicions que l’assemblea de síndics de les universitats i llocs d’una baronia o del conjunt de les baronies d’un mateix senyor dirigien al baró demanant privilegis i d’altres disposicions d’interès general, jurídiques o normatives.
Eren acceptades o rebutjades amb les fórmules plau o bé no plau al senyor , i, en alguns casos, esmenades amb una acceptació condicionada Representaven una funció parallela, dins les assemblees de les demarcacions jurisdiccionals, al capítol de cort, a les corts catalanes Els capítols, però, no podien contravenir al dret comú ni als usatges i a les constitucions generals