Resultats de la cerca
Es mostren 9878 resultats
Deodat
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1010-29).
Era fill del noble Donuç i de Sesegunda i nebot de l’ardiaca Llobet Ell mateix fou també ardiaca La seva activitat s’adreçà a la consolidació del patrimoni de la seu barcelonina, la construcció dels edificis entorn de la catedral —dormitori, refetor, celler, campanar i palau episcopal—, d’esglésies —com la de Sant Cugat del Rec o del Camí, de l’hospital d’en Guitard— i de defenses —com la torre de la Granada—, i a la restauració de la disciplina regular, no solament a la canonja de Barcelona sinó també a Girona i Urgell Fomentà els estudis amb l’adquisició i la còpia de llibres…
picacanyes

Picacanya
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc entre dues parts simètriques Consta d’un tros de canya ampla, amb dos nusos, l’un a la part superior i l’altre al terç inferior aquesta part inferior és la que serveix de mànec La canya presenta un tall longitudinal des de la part superior fins al nus inferior sense sobrepassar-lo, sovint amb una petita obertura en una de les meitats per tal d’afavorir la ressonància El so es produeix en picar rítmicament amb una mà la part inferior del mànec o bé colpejant la part superior directament sobre la mà De construcció domèstica,…
Eustaquio de Azara y de Perera

Eustaquio de Azara y de Perera
©
Cristianisme
Eclesiàstic.
El 1749 ingressà al monestir benedictí de Sant Victorià d’Assan Fou abat de Santa Maria d’Amer i de Roses i prior de Sant Cugat del Vallès Bisbe d’Eivissa 1788-94, hi creà un seminari i tres càtedres, de primeres lletres, de llatí i de retòrica 1794, establí una indústria primària telers, fabricació de sabó, etc i afavorí el poblament a les parròquies de Santa Eulària del Riu, Santa Gertrudis de Fruitera i Sant Miquel de Balansat, acabades de crear Ocupà la seu de Barcelona 1794-97 Féu editar la Gramática filosófica y razonada de la lengua castellana de Josep Pau Ballot, i hom li deu la…
La Salle Josepets

Partit de La Salle Josepets de la temporada 1959-60
Fundació Bàsquet Català / Arxiu Conde Ramos / Massip
Basquetbol
Club de basquetbol de Barcelona.
El collegi La Salle Josepets inicià la pràctica del basquetbol de manera organitzada els primers anys de la dècada de 1950 Fernando Font i Juan B Valls, com a entrenadors, i Bargalló, com a president, en foren impulsors Després d’iniciar-se en les competicions diocesanes, s’incorporà a les competicions de la federació El 1957 el seu primer equip ascendí a la primera categoria catalana, i la temporada 1958-59 disputà la Lliga estatal L’afectació d’una part del collegi per la construcció de la ronda del Mig provocà que el 1968 desaparegués, malgrat que el primer equip havia jugat a…
Sala d’Esgrima Amposta
Esgrima
Club d’esgrima d’Amposta.
Fundat el 1996 pel mestre d’armes Fidel Font és l’únic club d’esgrima de la demarcació de Tarragona Especialitzat en espasa, aplica les tècniques de les arts marcials a l’esgrima Sobresurt en la vessant formativa i té un gran palmarès estatal i internacional en categories inferiors Entre els alumnes destaca Pau Roselló, campió del món i d’Europa cadet 2007, i Marc Font, internacional amb la selecció espanyola Els èxits del club feren possible que el centre de tecnificació d’Amposta inclogués aquest esport, fet que suposà la construcció d’una nova sala d’esgrima, inaugurada el…
Julio Esteban Ascensión
Esport general
Dirigent esportiu.
Ocupà diversos càrrecs polítics del Movimiento a la província de Girona, entre els quals cal destacar el de delegat provincial d’Esports 1969 A través del Plan Nacional de Instalaciones Deportivas, plantejà per a la demarcació de Girona la creació de nou piscines, tretze pistes poliesportives, set gimnasos, setze pistes de tennis, cinc installacions per a l’atletisme, un refugi de muntanya, una installació per a rem i dues per a tir Entre els diversos plans d’ordenació territorial que redactà com a delegat provincial del Ministeri de l’Habitatge, hi havia el que afectava el complex hivernal…
Joaquim Guixà Palacios
Esports aeris
Artesà i pilot d’aerostació.
Es formà en el camp tèxtil i s’especialitzà en elements inflables El 1979 fundà el primer club d’aerostació de Catalunya, el Baló Club Mediterrani Guanyà el primer Campionat d’Espanya d’aerostació 1979 El 1984 aconseguí la segona posició Participà en diverses expedicions a Grenlàndia, Alaska i les illes Spitzbergen Especialista en la construcció de globus aerostàtics, el 1981 fundà una empresa de globus inflables a gran escala per a aplicacions teatrals, publicitàries i lúdiques Elaborà un Cobi de 16 m d’alçària i un Estadi Olímpic de 20 × 30 m pels Jocs Olímpics de Barcelona…
Josep Julinès Oliva
Esport general
Dirigent esportiu.
El 1916 ocupà el càrrec de vicepresident de l’Internacional FC Formà part de la junta directiva del FC Barcelona 1920-22 i fou membre de la comissió per a la construcció del camp de les Corts Presidí la Federació Catalana de Futbol FCF 1920-21 Durant el seu mandat, al començament del 1921, es produí una disputa amb la federació espanyola, que declarà rebel la catalana i nomenà una comissió gestora que presidí la federació catalana L’assemblea de la FCF decidí que Catalunya no participés en el Campionat d’Espanya A l’estiu s’arribà a un acord i Julinès tornà a presidir l’ens…
Plàcid Alegret Sariñena
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Davanter format a les categories inferiors del Club Patí Reus, debutà amb el primer equip a segona divisió la temporada 1971-72 L’any 1974 fitxà pel Reus Deportiu, on jugà deu temporades en dues etapes També jugà al Club Natació Reus Ploms, també en dues etapes, i al Club Patí Noia Es retirà el 1990 vestint la samarreta del Reus Deportiu, després d’haver jugat als tres equips de la ciutat Aconseguí la Copa del Rei amb el Reus Deportiu 1983 Fou internacional júnior a l’europeu de Darmstadt 1975, en què guanyà la medalla de plata i rebé el guardó de màxim golejador Participà en alguns partits…
La mà d’obra
Art gòtic
Orígens i mobilitat Caplletra I de l’inici del Llibre d’Esdres , de la Bíblia francesa de la catedral de Girona final del segle XIII Dos mestres treballen reconstruint el Temple de Jerusalem Un llança la plomada i l’altre desbasta un carreu amb un pic amb un tallant dentat Tresor de la Catedral de Girona, ms 5 - ©RManent D’on venien els treballadors que construïren els edificis de les ciutats catalanes Els corrents de migració provinents del nord sembla que foren més forts que els que provenien del sud Per tradició històrica i cultural, Catalunya va mirar més cap a l’altra banda dels Pirineus…