Resultats de la cerca
Es mostren 4193 resultats
Fagina
La fagina Martes foina és semblant a la marta, però se’n distingeix perquè té el color general menys rogenc i més de color de xocolata, i per la taca gular o pitet que és sempre blanca i, sovint, més extensa que la de la marta Té les plantes dels peus sense pèls Antonio Bea És d’estructura semblant a la marta La longitud del cap i tronc és de 420-560 mm, la de la cua 200-320 mm, la de l’orella de 31-48 mm i la del peu posterior de 71-95 mm Els mascles són una mica més grans que les femelles La fagina pesa de 850 a 1700 g Les fagines d’Eivissa, segurament extintes, devien de ser més petites…
Meduses dels canyons submarins
Dibuixos de tres espècies de meduses descrites com a espècies endèmiques al canyó del Foix 1 Teclaia recincolae, 2 Barcino foixensis l’única espècie del regne animal que porta com a nom el de la ciutat de Barcelona, 3 Foersteria araiae Encara que neden per tota la columna d’aigua, les meduses localitzades al canyons són molt més freqüents a prop del fons, on es poden trobar els pòlips sobre el substrat rocós de les parets Aquestes meduses, de dimensions reduïdes, viuen a 1000 m de fondària Jordi Corbera La fauna de les zones properes a les parets i el fons dels canyons submarins ha estat poc…
Les muntanyes del Moianès i els cingles del Bertí
Panoràmica de la vall del Congost i dels cingles de Bertí des del vessant d’enfront del Montseny, després d’una nevada hivernal Ernest Costa Les muntanyes del Moianès i els cingles del Bertí 22, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Les serres del Moianès i els cingles del Bertí formen part de la zona de contacte entre els paisatges submediterranis de la Catalunya humida amb els ambients mediterranis del Vallès El Moianès és un altiplà format per un conjunt de petites serres de forma ondulada i sense grans desnivells, amb cims situats entre els 700 i els 1000 m d’…
Escorxador
L’escorxador Lanius collurio , com la resta dels seus congèneres, és fàcil de veure pel seu costum de parar-se en branquetes i suports descoberts El mascle, com el de la fotografia, feta als Pirineus lleidatans, es caracteritza pel color castany del dors i gris del cap, i per la taca negra de la zona de l’ull, que contrasta amb el color blanc de la gola La femella, de tons més castanys, conserva la taca de l’ull, que permet de reconèixer-la Oriol Alamany L'escorxador té els quarters d’hivernada a l’E d’Àfrica i, per arribar-hi o per retornar cap a les seves àrees de reproducció, migra per…
el Talló
Muntanya
Muntanya (1 278 m alt.) que forma part de la serra que entre el puig Ou i la serra de Bestracà separa les valls del Bac (la Vall Bianya) i de Salarsa (Beget), a la Garrotxa.
Baridà
Enclavament
Enclavament del municipi de Ribera d’Urgellet (fins el 1968, de la Parròquia d’Hortó), al vessant septentrional de la serra d’Ares, entre els municipis de les Valls d’Aguilar, Fígols i Alinyà i Cabó.
Hi ha el mas de Cal Baridà
serra de l’Artiga
Serra
Serra de l’Alta Cerdanya, al massís del Puigmal, situada entre el pas dels Lladres i el puig d’Estaca a la branca muntanyosa que separa les valls i els pobles d’Er i de Vallcebollera.
Argolell
Poble
Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat a 1.125 m d’altitud, a la dreta de la riera d’Argolell (afluent, per la dreta, de la Valira) prop del límit amb Andorra.
L’església parroquial d’Argolell és dedicada a santa Eugènia en depenen les d’Arduix i Farrera dels Llops És un edifici romànic, d’una nau capçada per un absis semicircular sobrealçat El 1934 foren traslladats al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona, uns fragments de pintures murals romàniques del seu absis que havien pertangut a la collecció Plandiura Aquests fragments comprenen les figures d’uns apòstols Pau i Felip, amb citacions dels Actes dels Apòstols, i també el cap d’uns altres dos apòstols i el de la Mare de Déu Malgrat que la policromia és rica, la pintura resulta força…
riera de la Craberissa
Riera
Afluent, per l’esquerra, de la Tet, que neix sota el coll de Sant Joan, a la serra que separa les valls de la Tet (Rosselló) i de l’Aglí (Fenolleda), dins el municipi de Trevillac.
Després de deixar, a la dreta, Montalbà del Castell i, a l’esquerra, Bellestar de la Frontera, desemboca al seu collector, entre Illa i Nefiac, sota el castell de la Sibilla
tossal de la Coscollosa
Cim
Cim (879 m alt.) d’un dels contraforts dels ports de Beseit, al Baix Ebre, al nord-est de la serra d’Espina, que separa les valls d’Alfara dels Ports i de Paüls dels Ports.