Resultats de la cerca

Es formà a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics i a l’Escola Eina, de Barcelona S’ha especialitzat en la illustració de llibre infantil i juvenil, en què s’ha manifestat com una gran colorista destaca, sobretot, com a creadora d’un món personalíssim de personatges Collabora habitualment en diverses revistes i editorials entre els nombrosos títols que ha publicat destaquen L’oca d’or , Valentina n as de nap , En Patufet , Els Bum-Bum van a l’escola , El moro Mussa 1999,  Txa-txa-txà 1994, Blanc o negre 1997, La bruixa dels panellets 1996 i la sèrie sobre Pau i Pepa Li han estat…

Fou actor i director teatral, músic i periodista Estudià màgia, ocultisme i alquímia Des que publicà O alquimista 1988, les seves novelles han aconseguit una difusió internacional extraordinària Les concepcions morals i intellectuals implícites en el seu contingut, que sovint adopten la forma de paràboles, han donat lloc a controvèrsies Hom pot esmentar O Diário de um mago 1987, Brida 1990 As Valquírias 1992, el volum d’aforismes i paràboles Maktub 1994, O manual do guerrero da luz 1997, Veronika decide morrer 1998, O demônio e a Srta Prym 2000, Histórias para pais, filhos e netos 2001, Onze…

Era regit per un funcionari específic, anomenat justícia del lligallo , i de vegades són citats uns alcaldes El lligallo més antic conegut és el de Terol i les seves aldees, documentat el 1259, com a una institució consuetudinària en aquella ciutat aragonesa Posteriorment foren introduïts organismes semblants a les contrades veïnes a Morella li fou concedit l’any 1271 per Jaume I de Catalunya-Aragó, i durà fins el 1835 A Tortosa n'existia un el 1408 Al Maestrat hi hagué també un altre lligallo, del qual hom coneix unes ordinacions del 1358, fetes per a les localitats de Canet lo Roig, la…

La temàtica, molt variada, inclou tradicions, llegendes, ciència popular, filosofia pràctica i afers polítics El text tingué diverses recensions durant l’edat mitjana Al segle XIII esdevingué, separat del siddur , el llibre religiós més popular del judaisme i el més sovint illustrat De les haggadot illuminades n'hi ha tres del segle XIV, conservades al British Museum, procedents dels Països Catalans l’hagadà dita de Barcelona , la Golden Haggadah , que és la més antiga i sumptuosa, amb 15 miniatures de plana sencera representant escenes del Gènesi i de l' Èxode , i la Sister of…

El seu nom, a les fonts hebrees, és Iṣḥaq ben Moše ha-Leví, i en batejar-se, el 1392, prengué el d’Honorat de Bonafè, però signà els escrits en hebreu amb el pseudònim acròstic  Efodi Es dedicà preferentment al préstec de diners i feu estades a Girona i a Barcelona El 1392, nomenat metge reial, el rei Joan el recomanà als cònsols de Perpinyà perquè l’aconductessin Després de batejat publicà dos escrits anticristians una famosa carta satírica i el llibre Kelimat ha-Goyyim ‘Confusió dels cristians’, que és un atac al cristianisme en forma criticohistòrica El 1404 acabà la seva…

Format en lletres humanístiques a Girona i doctorat en arts a València on fou deixeble de J Lorenzo Palmireno, fou prevere, rector de Sant Jaume de Canet de Rosselló 1573 i catedràtic d’arts a la Universitat de Perpinyà 1578 És autor del vocabulari català-llatí, Thesaurus puerilis València 1575 redacció definitiva Barcelona 1580, Perpinyà 1591, Barcelona 1600, amb diversos tiratges, important i variadíssim repertori lèxic per a l’ensenyament del llatí, destinat a catalans i valencians, on el lèxic és distribuït segons un ordre conceptual Fou traduït al castellà per Bernabé Soler Tesoro de…

El 1928 s’inicià en la decoració d’interiors Des del 1930 collaborà a Mirador , D’Ací i d’Allà , Arts i Bells Oficis i Butlletí dels Museus Collaborador de Santiago Marco des del 1933, dirigí l’agençament dels departaments de cultura i finances de la Generalitat Secretari general i tècnic del FAD 1933-57 i director del Saló de la Llar Moderna 1951-57 Fou professor al FAD 1935-47 i a l’Escola Massana 1966-71 Collaborà als volums collectius L’art català i L’art català contemporani i és autor del volum Llibre del moble català 1976 i del Diccionari dels oficis del moble i de l’agençament 1976…

Teòric de l’anàlisi existencial, un model psicològic i antropològic basat en les idees d’encontre Buber i de transcendència Kierkegaard i Scheller, i creador de la logoteràpia com a mètode terapèutic Fou seguidor de SFreud i deixeble d’AAdler, però en el seu primer llibre Psicoanàlisi i existencialisme 1946 criticà el causalisme de l’inconscient i la preeminència de la sexualitat Freud i el sentiment de poder Adler Jueu de naixement i d’educació, perdé tota la família —tret de la germana— als camps d’extermini, i fou durant el seu captiveri a Auchswitz que posà en pràctica l’…

Estudià belles arts i s’inicià professionalment com a grafista Dedicat plenament a la fotografia des del 1966, s’installà a París, on se centrà en els camps de la moda i la publicitat, en els quals es feu un nom publicant en revistes internacionals com ara Elle , Vogue , Jardin des Modes , etc De retorn a Catalunya, destacà també amb una sèrie de més de 200 retrats de personalitats que realitzà a la dècada dels anys setanta inici dels vuitanta, que reuní en el llibre Catalans 1984 Amb una certa preferència pel blanc i negre, la seva subtilesa en el tractament de la llum i l’…

Organitzà, amb Alfred Strauss, el primer consultori de neuropsiquiatria infantil de l’Estat espanyol a l’Institut Psicotècnic de la Generalitat, dirigit per Mira També amb Mira i Strauss, creà el centre d’observació psicològica La Sageta El 1940 fundà l’Institut de Pedagogia Terapèutica, que dirigí Des del 1945 fou professor de psicologia de la infància i adolescència a la Universitat de Barcelona Publicà La infancia anormal 1933, Oligofrenias 1942, Psicología del niño y del adolescente 1957, Niños psicópatas 1948, etc Fou president de la Societat Catalana de Pediatria i president d’honor de…