Resultats de la cerca
Es mostren 6388 resultats
Marció
Filosofia
Cristianisme
Pensador cristià.
Fill del bisbe de Sínope Pont i ric armador de vaixells, el mateix any que fou excomunicat 144 s’establí a Roma, on ensenyà que els cristians havien adulterat l’evangeli i els escrits paulins amb ensenyaments judaics, i fundà l’església marcionita Restablí el seu primer text de Lluc i de deu epístoles de Pau, eliminant-ne totes les mencions favorables al Déu dels jueus, divinitat inferior, cruel i ignorant segons ell, el Déu suprem és el Déu bo predicat per Jesús Les seves doctrines foren combatudes per l’ortodòxia eclesial els seus escrits no han estat conservats i són coneguts només a…
Klaus Mann
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Fill primogènit de Thomas Mann, començà a escriure de molt jove El 1936 s’exilià als EUA, on es convertí en un dels capdavanters del moviment antifeixista i fundà les revistes Die Sammlung 1933-35 i Decision 1941-42 La majoria de les seves obres són narracions a mig camí entre la crònica personal i el document polític Destaquen les novelles Symphonie Pathétique 1935, Mephisto 1936, portada al cinema per ISzabó 1981, i Der Vulkan ‘El volcà’, 1939 Escriví també narracions i assaigs, entre els quals Die Heimsuchung des europäischen Geistes ‘La recerca de l’esperit europeu’, 1949, escrita poc…
Joan Luís i Pérez
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Tortosa i a Roma Ordenat de sacerdot 1890, des del 1891 ocupà la càtedra de dret públic a la Universitat Pontifícia de Tarragona El 1903 passà com a canonge a Múrcia, on fundà i dirigí el diari La Verdad , i el 1907 a València, on dirigí el diari La Voz Ací esdevingué amic i collaborador de l’arquebisbe Guisasola, que el 1914 el cridà a Toledo, d’on fou consagrat bisbe auxiliar el 1915 El 1921 passà a regir la diòcesi d’Oviedo Pius IX el designà consiliari nacional d’Acció Catòlica el 1932 És autor d’obres de dret i d’escrits de caire social
Xavier Llobet i Hewitson
Escultura
Escultor.
Format a Llotja Exposà per primer cop a Barcelona 1944 Vinculat a l’antiga vila de Gràcia, el 1948, a la seva botiga d’herbolari, fundà la penya La Flora Graciense, integrada, entre altres, per Enric Borràs, Nogueras i Oller, Joaquim Ciervo, Ricard Suñé, Josep Mde Sucre, S Perarnau, etc Concorregué a diverses exposicions, i es centrà en retrats, especialment d’artistes i intellectuals Yagocésar , 1945 J Barrillon , 1946 Enric Borràs , 1951 Ricard Opisso , 1973 etc Té obres al Museu Fortuny de Reus, al Museu del Teatre de Barcelona, etc Formà un vast i heterogeni arxiu sobre la vida cultural…
Friedrich List
Economia
Economista alemany.
Professor d’economia política a Tübingen 1816-19 i membre de la Dieta 1819-21 Fou empresonat per les seves idees polítiques, i fou obligat a emigrar als EUA 1825-32 Predecessor de l’escola històrica i partidari de considerar el procés econòmic des d’una perspectiva nacional, fou un gran defensor de la protecció duanera Des del seu retorn dels EUA, fins al seu suïcidi, féu una activa tasca de propaganda a favor de la Unió Duanera Alemanya Zollverein Fundà una publicació econòmica, “Das Zollvereinsblatt”, destinada a difondre les idees proteccionistes En la seva obra principal, Das nationale…
Jean-Baptiste-Henri Lacordaire
Cristianisme
Predicador francès.
Advocat, recuperà la fe perduda Entrà al seminari i fou ordenat de sacerdot el 1827 Amb Lamennais i Montalembert fundà 1830 el periòdic L’Avenir , que fou condemnat per Gregori XVI 1834 Lacordaire se sotmeté i s’allunyà de Lamennais, amb el qual polemitzà Considérations sur le système philosophique de M de Lamennais, 1834 Lettre sur le Saint-Siège , 1837 Obtingué el restabliment de l’orde dels dominics a França i ell mateix hi pronuncià els vots 1840 i en fou superior 1850-54 i 1858-61 Predicador d’una eloqüència apassionada i apologètica, foren famoses sobretot les seves conferències a…
Francesc Julià i Perelló
Història
Republicà.
Després de figurar en el PSOE 1904-07, passà a encapçalar la Joventut Republicana Radical 1910-11 i fundà “La Voz del Pueblo” 1913-19 Fou un dels organitzadors del Partit Autònom d’Unió Republicana de Mallorca 1913, que pretengué de mantenir la conjunció republicanosocialista A partir del 1918 figurà en el directori del reconstituït Partit Republicà Federal, i en fou president en 1930-31 De la comissió gestora de la diputació abril-juny del 1931, fou diputat a les corts 1931-36 Pel gener del 1932 es féu partidari de Lerroux i provocà la divisió del republicanisme mallorquí i la…
Joana d’Àustria
Història
Princesa de Portugal, filla petita de l’emperador Carles V.
El 1552 fou casada amb el seu cosí germà el príncep hereu Joan de Portugal, fill de Joan III Vídua el 1554, tornà a Castella i fou nomenada lloctinent general de les corones de Catalunya-Aragó i Castella-Lleó durant l’absència del seu pare i del seu germà Felip 1554-59, i donà minucioses instruccions al lloctinent de Catalunya García Álvarez de Toledo Fou també consellera i amiga de les reines Isabel de França i Anna d’Àustria, cunyades seves D’una gran i severa religiositat, fundà, aconsellada per Francesc de Borja, duc de Gandia, el convent de Las Descalzas Reales, a Madrid, on fou soterrada
Paul Sabatier
Cristianisme
Historiador francès del franciscanisme.
Deixeble de L-ASabatier i d' ERenan , fou pastor calvinista a Estrasburg i dedicà la seva vida a l’estudi de Francesc d’Assís, que presentà en la seva Vie de Saint François 1893 com un renovador de l’Església que pouava la força no pas de la institució eclesiàstica, sinó de la pròpia experiència religiosa Dirigí les sèries documentals Collection de documents pour l’histoire religieuse et littéraire du moyen- âge 1898-1909 i Opuscles de critique historique 1901-08 Fundà la Società Internazionale di Studi Francescani a Assís 1902 i la British Society of Franciscan Studies 1908 a Londres…
Paul von Mauser
Militar
Fabricant d’armes portàtils alemany, fill d’un armer de l’armeria reial de Württemberg.
El 1873 fundà amb el seu germà Wilhelm Oberndorf 1834 — 1882, la factoria d’Oberndorf, origen de la dinastia d’armers Mauser, el primer gran èxit dels quals fou el fusell M 1871, de mecanisme de forellat i un sol tret, adoptat reglamentàriament per l’exèrcit prussià Els models de repetició foren exportats a un gran nombre d’estats Una altra arma notable fou una pistola automàtica que duia el dipòsit de bales fora de l’empunyadura, una versió de la qual disparava a ràfegues El fusell M 1898, utilitzat ja a la Primera Guerra Mundial, es fabricat encara avui, amb lleugeres modificacions, com a…